Creix la preocupació a les aules: 8 de cada 10 docents detecten més discursos d’odi

Un estudi amb 872 enquestes assenyala que el masclisme i el racisme són els discursos més presents i que el feixisme també guanya espai entre l’alumnat

19 de novembre de 2026 a les 12:15h

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Gairebé vuit de cada deu docents, en concret el 78,7%, perceben un augment dels discursos d’odi a les aules de Catalunya. A més, sis de cada deu professionals hi detecten enaltiment del feixisme. Són les principals conclusions de l’estudi elaborat per la Fundació Neus Català i Mediam, a partir de 872 enquestes a professionals de l’educació de tot el territori, de primària a formació professional, fetes entre el febrer i l’abril de 2026.

Segons l’informe, el masclisme, amb un 83,6%, i el racisme, amb un 76,6%, són els discursos més presents a l’entorn escolar. En paral·lel, el 58,4% del professorat afirma detectar enaltiment del feixisme entre el seu alumnat. El document també apunta que el 70,9% atribueix a les xarxes socials un paper destacat en la difusió d’aquest tipus de continguts.

Una guia per orientar el professorat

La feina de la fundació i Mediam s’ha concretat en la guia 'Com abordar els discursos d'odi a l'aula. Guia per a qui educa', que es presenta com una “eina pràctica” per al professorat. El text parteix d’una constatació clara: “Els discursos d'odi han entrat a les aules sense demanar permís”.

La publicació recull expressions que, segons els autors, es poden sentir en l’àmbit escolar i que il·lustren aquesta realitat. Una de les frases citades és: "Jo respecto els gais, però em fa fàstic veure'ls fer-se petons". Amb aquests exemples, el document vol oferir recursos per identificar situacions de discriminació i intervenir-hi sense desactivar el debat a classe.

Solitud del professorat i necessitat de recursos

L’estudi també descriu la sensació de solitud amb què molts docents afronten aquesta problemàtica. Només el 6,7% diu que troba en les famílies un suport real per "intervenir de manera coordinada". Al mateix temps, tot i que el 86,8% avala la prohibició del mòbil als centres, el 77,8% considera que la mesura "no és suficient" si no va acompanyada d’educació digital i mediació.

Quan se’ls demana què necessiten, els docents reclamen "pensament crític, alfabetització mediàtica, memòria democràtica, treball amb les famílies i, sobretot, temps, recursos i formació". L’informe recull aquesta demanda com una de les claus per afrontar un fenomen que, segons els resultats, s’ha consolidat dins les aules.

Una mirada educativa per gestionar el conflicte

La guia no planteja "receptes tancades" ni pretén dir al professorat "què ha de pensar". En canvi, proposa un "canvi de mirada" que entén el conflicte com una "matèria primera educativa" i no com un problema que cal apagar "com més aviat millor".

El document també parteix de la idea que "l'antifeixisme no s'ensenya des d'un discurs tancat, sinó des de la manera com el professorat sosté les converses difícils i acompanya l'alumnat a pensar per si mateix". Amb aquest enfocament, la guia busca reforçar el paper educatiu dels centres davant dels discursos d’odi i dels comportaments discriminatoris.

16 capítols i una seixantena de pàgines

Al llarg de 16 capítols i una seixantena de pàgines, el material ofereix eines per identificar els discursos d’odi quan apareixen, respondre-hi "sense perdre el grup" i transformar el conflicte en una oportunitat educativa. També hi inclou orientacions sobre com preguntar sense conduir, què fer i què no fer davant d’un comentari d’odi, dinàmiques per generar condicions de diàleg, una mirada diferenciada per etapes educatives, propostes per articular una resposta de claustre i no individual, treball amb les famílies, un glossari i eines d’autodiagnosi.

Sobre l'autor
Ismael Lobo
Ismael Lobo García
Veure biografia
El més llegit