Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de l’Hospital de Bordeus han desenvolupat una innovadora tecnologia de bessons digitals del cor per simular prèviament operacions d’arrítmies, amb l’objectiu de minimitzar els riscos associats a aquestes intervencions. Aquesta nova metodologia, que ja s’ha provat amb més de trenta simulacions de pacients, permet estudiar amb més detall la morfologia del cor i el flux sanguini dels pacients amb fibril·lació auricular (FA), el tipus d’arrítmia més comú.
Els bessons digitals són models 3D creats a partir de dades obtingudes de tomografies computades (TC) realitzades a pacients de l’Hospital de Bordeus. Aquests models digitals permeten simular l’operació de manera virtual abans de la intervenció real, ajudant els metges a determinar la millor estratègia i dispositiu per a cada pacient. La tecnologia, que representa un avenç en l’àmbit de la cardiologia, està basada en un mètode computacional que simula el comportament del cor durant l’operació, tenint en compte la dinàmica del flux sanguini, un factor crucial per a l’èxit de la intervenció.
La fibril·lació auricular afecta a més de 33 milions de persones a tot el món, i és especialment prevalent entre els majors de 80 anys, amb una prevalença del 20%. Aquesta patologia provoca que el teixit cardíac no es contragui de manera normal, fet que pot causar la formació de trombes a l’orelleta auricular esquerra, una zona del cor on la sang tendeix a acumular-se. Aquesta formació de trombes pot derivar en complicacions greus com els infarts.
En molts casos, la fibril·lació auricular es tracta amb medicaments anticoagulants, però en pacients més grans o amb altres complicacions, aquests tractaments són contraindicats. En aquests casos, l’única solució és una intervenció quirúrgica per implantar un dispositiu que bloquegi el pas de sang a l’orelleta auricular esquerra i evitar la formació de trombes. No obstant això, per tal de garantir l’èxit de la cirurgia, és fonamental escollir el dispositiu adequat i col·locar-lo en el lloc precís.
Els bessons digitals permeten recrear de manera exacta l’anatomia del cor de cada pacient i simular diferents tipus de dispositius i posicions per a la seva implantació. Això no només millora la planificació de l’operació, sinó que també permet als metges conèixer millor com circula la sang a través de les diferents parts del cor, un aspecte fonamental per evitar errors que puguin comprometre l’èxit de la intervenció.
Fins ara, l’equip de recerca ha creat bessons digitals de 20 pacients amb fibril·lació auricular, realitzant un total de 33 simulacions de diferents tipus d’operacions. A través de la comparativa entre les simulacions prèvies i els resultats postoperatoris, els investigadors han pogut validar l’eficàcia de les seves tècniques i demostrar com les simulacions poden ajudar a reduir els riscos associats a l’implantació dels dispositius.
Els resultats de la investigació han estat publicats a la revista Plos Computational Biology i suposen un gran avenç en el camp de la cardiologia, ja que obren la porta a una medicina més personalitzada i a operacions més segures per a pacients amb fibril·lació auricular.
