Una investigació portada a terme per investigadors de l’Hospital de Bellvitge de Barcelona, l’IDIBELL, i el centre CIBERINFEC, i publicada a Jama Network Open, ha comprovat, amb dades d’1,9 milions d’habitants, que els dies en què augmenta la contaminació de l’aire es recepten més antibiòtics.
Ara i gràcies a aquest estudi, és la primera vegada que es relacionen els dos fenòmens, i el resultant és d’allò més rellevant, ja que l’OMS identifica la contaminació de l’aire i la resistència als antibiòtics com dos dels reptes més grans de salut pública global, que causen més de 10 milions de morts anuals.
Per extreure aquestes conclusions, els investigadors han recopilat dades diàries sobre els indicadors de contaminació de l’aire PM10, PM2.5 i NO2 (partícules molt nocives per a malalties com la demència, certs càncers i afeccions respiratòries) i les prescripcions d’antibiòtics per afeccions respiratòries als centres d’assistència primària de les 11 ciutats catalanes més poblades.
La irritació de les vies respiratòries
Segons el líder de l’estudi, Jordi Carratalà, aquesta relació “podria ser causada perquè la pol·lució irrita les vies respiratòries i provoca símptomes semblants als d’una infecció, a més de facilitar una infecció bacteriana secundària que es produeix mentre el sistema immunitari està lluitant contra les partícules contaminants”. El motiu principal de prescripció d’antibiòtics en atenció primària són les infeccions respiratòries agudes, encara que en alguns casos el diagnòstic és erroni perquè realment es tracta d’infeccions víriques o d’altres afeccions que no requeririen antibiòtics.
“Quan tens símptomes com tos, dolor al tòrax o molèsties respiratòries, que causa la contaminació ambiental, és molt difícil distingir si són per la irritació, per un virus –que no requereix antibiòtics– o per una infecció bacteriana –que sí que en requereix–”, explica Carratalà. És a dir, a vegades es fa una mala prescripció d’antibiòtics. “Els malalts acaben rebent antibiòtics malgrat que no sempre es necessitin”, afegeix. Així, segons aquesta investigació, “la contaminació fa que augmentin les consultes per símptomes respiratoris aguts i es prescriguin més antibiòtics”.
Aquest estudi, que ha inclòs uns 1,9 milions d’habitants i més de 8 milions de prescripcions d’antibiòtics en atenció primària, representa un pas endavant cap a la comprensió dels efectes de la contaminació d’aire a la salut pública. Els resultats se sumen a la resta d’evidències sobre la necessitat d’implantar polítiques mediambientals més ambicioses destinades a millorar la qualitat de l’aire i reduir la càrrega de malalties respiratòries, així com l’ús excessiu d’antibiòtics, asseguren els investigadors de l’estudi.
A més cal remarcar que l’ús excessiu o incorrecte dels antibiòtics acaba provocant l’aparició de bacteris resistents que causen infeccions que no es poden tractar. Es calcula que el 2050 només aquest fenomen causarà 10 milions de morts a escala global.
