Un informe del Comitè de Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d'Europa fet públic aquest dijous al matí expressa la seva "preocupació" per algunes denúncies de maltractaments rebuts per reclusos de presons catalanes i detinguts pels Mossos d'Esquadra. Després d'una visita el novembre passat, el CPT torna a demanar a la Generalitat que aboleixi l'ús de la contenció mecànica regimental de presos i menors a llits amb corretges. De fet, apressa les autoritats catalanes a complir efectivament les recomanacions anteriorment fetes pel mateix comitè, sobretot pel que fa a les contencions mecàniques per motius disciplinaris, i li retreu que no ho hagi fet fins ara tot i recomanacions anteriors similars.
L'objectiu principal de la visita va ser examinar el tracte de les persones detingudes a comissaries i centres penitenciaris, amb especial atenció als presos allotjats en departaments de règim tancat, els anomenats DERT (Departaments Especials de Règim Tancat), i a les persones sotmeses a la mesura de contenció mecànica. A més, el CPT va examinar el tracte dels infants i joves reclosos al centre de justícia juvenil Els Til·lers, a Mollet del Vallès.
La missió extraordinària dels sis membres del CPT més quatre assessors va tenir lloc entre el 25 de novembre i el 5 de desembre de l'any passat a les presons de Brians 1 i 2, Lledoners i Quatre Camins, a més de l'hospital penitenciari de Terrassa, la presó de Joves, a la Roca del Vallès, i el centre de justícia juvenil dels Til·lers.
Pel que fa als centres de detenció policial, els experts van visitar les comissaries dels Mossos als districtes de les Corts i Ciutat Vella de Barcelona, on hi ha els centres de detenció de la capital, la Ciutat de la Justícia de Barcelona, així com les comissaries de l'Hospitalet de Llobregat i Vilanova i la Geltrú. També van visitar la seu central de la Policia Nacional a Barcelona i la de la Guàrdia Civil a Barcelona, a la Travessera de Gràcia.
Durant la visita, els membres del CPT es van entrevistar amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, i altres alts càrrecs d'Interior. Per part de la Generalitat, es van entrevistar amb els consellers de Justícia i d'Interior, Ramon Espadaler i Núria Parlon, el director general dels Mossos, Josep Lluís Trapero, altres membres de la cúpula policial i de Justícia, i els màxims responsables de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya. També es van entrevistar amb càrrecs del Departament de Salut, amb la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i amb l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la UB.
Contencions mecàniques i DERT
Pel que fa a la situació a les presons, l'informe fa referència a diverses denúncies de presos de maltractaments físics i ús excessiu de la força per part del personal penitenciari, incloent-hi bufetades, cops de puny i cops amb porres. El presumpte maltractament va ser presumptament infligit pel personal de vigilància en el context d'episodis d'agitació dels presos, aldarulls amb el personal i durant casos de resistència passiva a les ordres del personal de seguretat. El Comitè identifica una sèrie de mesures necessàries per abordar aquest problema, incloent-hi una política de tolerància zero contra els maltractaments, una supervisió reforçada, una millor notificació de lesions i avaluacions més completes de l'ús de la força per part del personal de vigilància respecte als presos que han de dur a terme els jutges de supervisió pertinents.
Pel que fa a l'aplicació de la contenció mecànica dels presos amb finalitats regimentals, l'informe indica que, malgrat una disminució del nombre total d'aquestes mesures aplicades durant l'últim any, la pràctica continua sent problemàtica en diversos aspectes. En particular, representa un risc de maltractament, com ho demostra la pràctica de fixar els presos en posició de cap per avall i obligar-los a rebre injeccions intramusculars per part del personal mèdic durant el procés. A més, la fixació mecànica es recorre amb freqüència amb finalitats punitives i va acompanyada de tècniques de manipulació inadequades dels presos per part del personal penitenciari que sovint resulten en la inflicció de lesions físiques als mateixos. L'informe també assenyala que la fixació mecànica es pot aplicar a presos que pateixen trastorns mentals i altres malalties cròniques i no sempre es complementa amb les garanties necessàries pel que fa al registre, la presentació d'informes i la supervisió mèdica. El Comitè sosté que la pràctica de la contenció mecànica dels presos amb finalitats regimentals s'hauria d'abolir i només s'hauria d'implementar en un entorn mèdic.També s'anima les autoritats a continuar explorant alternatives, com ara la col·locació de presos agitats i violents en una cel·la encoixinada.
En l'informe, el CPT agraeix la col·laboració de les autoritats penitenciàries catalanes durant la visita, però adverteix que l'incompliment reiterat durant anys de les seves recomanacions pel que fa a l'abolició de les contencions mecàniques regimentals, podria conduir a l'obertura del procediment establert a l'article 10.2 de la Convenció Europea per la Prevenció de la Tortura i el Tracte Inhumà o Degradant. L'aplicació d'aquest article podria suposar l'aprovació d'una resolució pública del comitè sobre aquest incompliment.
El Comitè considera que els nivells de personal sanitari a les presons i la qualitat de l'atenció mèdica prestada als presos eren, en principi, adequats, inclòs a l'Hospital Penitenciari de Terrassa. L'informe inclou recomanacions per millorar la descripció i la notificació de les lesions observades als presos en el moment de l'ingrés, limitar la durada de la fixació mecànica dels presos amb finalitats mèdiques i millorar el règim d'activitats terapèutiques i rehabilitadores per als pacients de la planta d'aguts de la Unitat Hospitalària de Psiquiatria Penitenciaria de la presó de Brians 1.
Finalment, l'informe inclou recomanacions sobre la necessitat d'adoptar un enfocament més proporcionat en la imposició de sancions disciplinàries, inclòs l'aïllament, i reforçar les garanties legals dels procediments disciplinaris permetent que els presos siguin escoltats en persona per comissions disciplinàries.
Pel que fa a la situació dels presos allotjats en mòduls DERT, el CPT va observar certes millores, com ara la reducció dels períodes mitjans de detenció, una major presència de personal de tractament especialitzat i més oferta d'activitats específiques, així com la disponibilitat d'intervencions terapèutiques per a presos que mostren un comportament violent. No obstant això, el Comitè critica les males condicions materials de detenció, per la seva austeritat i el mal funcionament de la calefacció en alguns casos, i el nivell reduït d'atenció psiquiàtrica proporcionada als presos que pateixen trastorns mentals en el moment del seu ingrés en alguns DERT. El CPT demana a les autoritats que intensifiquin els seus esforços per proporcionar més activitats de rehabilitació als presos en règim tancat i que redueixin l'ús desproporcionat de restriccions com ara l'emmanillament sistemàtic de certs presos durant tots els moviments fora de la cel·la o l'absència de contacte amb altres presos.
Finalment, el Comitè defensa una gamma més gran i adaptada d'activitats educatives, recreatives, esportives i de tallers per a adults joves i dones allotjades en un DERT.
El CPT torna a quedar positivament impressionat per les condicions de detenció i el nivell d'activitats que s'ofereixen als presos en règim ordinari a les presons visitades. Tanmateix, l'informe també expressa preocupació per les condicions materials deteriorades d'alguns mòduls de la presó de Brians 1, i té recels sobre la Instrucció 02/2024, per la qual es van prohibir algunes feines als presos condemnats per delictes violents, després de l'assassinat d'una cuinera el març de 2024 a la presó del Catllar (Tarragonès).
Força excessiva contra menors
Pel que fa al Centre Educatiu Els Tillers, l'informe expressa satisfacció per les condicions de detenció, l'ambient i la gamma diversificada d'activitats que s'ofereixen. No obstant això, l'informe detalla diverses al·legacions relacionades amb l'ús excessiu de la força per part del personal de seguretat privada contra menors. Les autoritats haurien d'exercir una major supervisió sobre la selecció i la formació del personal de seguretat privada desplegat al centre.
A més, el Comitè destaca els efectes adversos de l'aplicació de la mesura de contenció mecànica als menors de la unitat terapèutica del centre. Recomana abolir aquesta pràctica i adoptar mètodes alternatius per calmar els menors agitats i violents. A més, el CPT recomana abolir la segregació dels menors de 18 anys com a càstig disciplinari, així com aturar la pràctica sistemàtica d'emmanillar-los durant el transport i els exàmens mèdics.
Maltractament policial
La majoria dels detinguts entrevistats van declarar que havien estat tractats correctament pels Mossos d'Esquadra. No obstant això, diverses persones entrevistades pel CPT van denunciar maltractaments físics, consistent en bufetades, cops de puny i cops amb porres, infligits en el moment de la detenció o durant el trasllat a una comissaria. En diversos casos, les denúncies van ser corroborades per informes mèdics emesos quan els detinguts en qüestió havien estat escortats a un hospital, un centre sanitari o quan van ser ingressats a la presó, així com per l'observació directa dels metges de la delegació.
L'informe també descriu casos d'emmanillament fort, ús excessiu de la força en el moment de la detenció i insults verbals dirigits per agents de policia contra els detinguts.
L'informe recomana que la direcció dels Mossos d'Esquadra difongui un missatge de tolerància zero amb els maltractaments policials a tot el personal, juntament amb activitats de formació específiques sobre tècniques de control manual en el context de la detenció de sospitosos criminals.
A més, l'informe inclou recomanacions addicionals, en particular pel que fa a la necessitat de millorar el sistema existent de registre i descripció de les lesions observades als detinguts durant el seu període de custòdia policial i de garantir que es dugui a terme una investigació sistemàtica i ràpida sobre cada denúncia de maltractament. El CPT també critica la pràctica segons la qual els detinguts sota custòdia policial s'han de sotmetre a exàmensmèdics mentre estan sistemàticament emmanillats i en presència de membres dels Mossos d'Esquadra.
Finalment, el CPT expressa crítiques en relació amb les males condicions persistents de detenció a les cel·les policials, en particular les que pertanyen als Mossos d'Esquadra, pel que fa a la manca d'accés a la llum natural, la mala ventilació i l'absència d'accés a un timbre o a l'aigua a les cel·les, així com les condicions higièniques i de manteniment insatisfactòries. El Comitè demana a les autoritats que abordin les deficiències estructurals de les cel·les de detenció policial i que tinguin degudament en compte les recomanacions del CPT durant la fase de disseny dels futurs establiments policials previstos.
L'informe també conté recomanacions relatives a l'aplicació efectiva del dret d'accés a un advocat per a les persones detingudes des del principi de la seva privació de llibertat.
Resposta de les administracions
La resposta de les autoritats penitenciàries catalanes fa referència a una àmplia gamma de mesures que s'estan prenent per abordar les recomanacions del CPT. Aquestes mesures inclouen el desplegament de programes especialitzats per a la gestió de presos violents i disruptius, que tenen com a objectiu reduir l'aplicació de mesures de contenció mecànica, la contractació de 407 membres del personal penitenciari addicionals, mesures per rectificar les deficiències de les condicions materials als DERT i reduir l'estada dels presos en règim tancat i la plena operació del nou centre de formació per al personal penitenciari a la presó de Brians I.
En resposta a l'informe, la Secretaria de Mesures Penals del Departament de Justícia assegura a l'ACN que les contencions regimentals s'han reduït en proporció al número d'interns. Si durant el primer semestre del 2024 es van fer 213 contencions per un total de 8.505 interns, cosa que suposa una taxa de 2,5 contencions per cada 100 interns, el primer semestre d'aquest 2025 s'han fet 223 contencions en un total de 9.029 interns, cosa que suposa una lleugera reducció de la taxa a 2,47.
Les mateixes fonts asseguren que es treballa per reduir al màxim les contencions mecàniques, per seguir el que demanen els tractats i convenis internacionals de la matèria. La clau per reduir les contencions mecàniques, diu Justícia, és la implementació d’estratègies preventives i altres alternatives entre les quals s’inclouen els espais de desescalada (entorns per tranquil·litzar-se), mitjans alternatius de contenció (mètodes menys invasius) i criteris d’exclusió (aplicació de la contenció mecànica com a últim recurs).
A més, asseguren que les contencions que es fan als centres penitenciaris catalans s'apliquen seguint el criteri d'última ràtio i segueixen els protocols establerts per la seva aplicació. Seguint també les previsions legals, l'activitat dels centres penitenciaris catalans està fiscalitzada per diferents entitats com el propi Comitè de Prevenció de la Tortura o el Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura, als qui se'ls facilita tota la informació disponible perquè en puguin fer els seus informes.
A més, la direcció dels Mossosd'Esquadra ha respost oficialment al CPT esmentant les activitats de formació impartides als agents de policia en tècniques de control manual i l'aplicació de mitjans de contenció en les detencions policials. També reafirma el seu compromís de millorar les condicions de detenció a les cel·les policials abordant les deficiències estructurals destacades pel CPT.
Fonts dels Mossos d'han explicat a l'ACN que arran de l'informe, que van rebre de forma preliminar fa un temps, es va demanar a la Comissaria General d'Investigació i Afers Disciplinaris que investigués els casos denunciats concretament pel CPT. En cap d'ells l'afectat havia presentat denúncia i la investigació interna va determinar que l'actuació policial va ser correcta. Així, per exemple, algunes lesions que tenien els detinguts s'havien produït per les baralles per les quals van ser arrestats o per autolesions amb la mampara del cotxe policial. La informació també s'ha enviat a la fiscalia perquè investigui més a fons, si cal, cada cas.
Per això, la policia catalana nega rotundament les afirmacions de l'informe i tot i respectar-lo, considera "poc rigorós" el mètode de recollida de testimonis, ja que els fets recopilats no es van contrastar amb la mateixa policia o altres fonts.
Sobre les crítiques a les cel·les dels detinguts, les mateixes fonts han indicat que aquestes compleixen els estàndards i en general no hi ha problemes.
