El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la llei de reforma del Codi Penal que busca augmentar el càstig a la multireincidència amb el suport del PSOE, el PP, Vox i Junts, partit que va impulsar la iniciativa. En total, la proposta ha recollit 302 vots a favor, 36 vots en contra de les files de Sumar i Podem -que consideren que la llei busca castigar amb duresa els “robagallines”- i les abstencions d'ERC, que ha pactat amb el govern espanyol portar més jutges a Catalunya per agilitzar la tasca als tribunals. Un cop superada la votació a la cambra baixa, la norma continuarà la seva tramitació al Senat on, previsiblement, es rebutjaran les esmenes de Vox, deixant el text aprovat definitivament.
Durant el debat de la proposta, la diputada de Junts Marta Madrenas ha destacat que la iniciativa és “necessària i equilibrada” i que aporta respostes a les necessitats dels alcaldes. “És una bona notícia per a la ciutadania, que reclama solucions concretes, útils i efectives”, ha ressaltat abans d’afirmar que l’objectiu de la llei és atacar “la impunitat” i trencar “una dinàmica que cronificava el delicte”.
Per part del PSOE, el diputat Francisco Aranda ha apuntat que el fenomen de la multireincidència s’ha notat amb “especial incidència” a Catalunya i ha celebrat que el PP s’hagi sumat a la proposta. “Menys insults i més feina, menys odi i més diàleg, menys mentides i més compromís; si el seu cap els deixa, tots hi sortim guanyant”, ha destacat. Segons els socialistes, la mesura permet encarar el tema de la multireincidència des de l’òptica d’un govern d’esquerres, sense caure en “discursos racistes” ni en el punitivisme penal.
Des de les files del PP, la vicesecretària Cuca Gamarra ha expressat el suport a la llei assegurant que posarà “punt final a la impunitat”. “Els espanyols poden saber que a partir d’ara reincidir a Espanya ja no surt gratis”, ha promès tot reivindicant els canvis que els populars han introduït a la norma durant el tràmit en comissió per fer-la “tècnicament més eficaç”. “Hem identificat el nucli del problema i, entre tots, hem fet que els delictes lleus computin adequadament com a antecedents”, ha argumentat.
En el cas de Vox, que també ha donat suport a la proposta, el diputat Juan José Aizcorbe ha dit que la reforma penal és “necessària”, però no “suficient”. “Benvinguts a una proposició que té poc a veure amb la raquítica inicial (...) i que s’aproxima tímidament, encara que els incomodi a tots reconèixer-ho, al que Vox ve reclamant des de fa anys”, ha afirmat.
Abstenció d’ERC
ERC ha fet palesa la seva distància amb la proposta dins i fora del ple del Congrés. A primera hora del matí, el portaveu republicà, Gabriel Rufián, ha anunciat que s’abstindrien en la votació i ha avisat que ho farien exercint un rol “d’esquerra responsable” malgrat que no comparteixen el “tuf racista” general de la iniciativa. “No podem comprar-li el relat a la dreta i a la ultradreta, però el problema existeix”, ha alertat en una entrevista a TV3 on ha detallat l’acord tancat amb el govern espanyol per augmentar la plantilla judicial a Catalunya.
Ja dins de l’hemicicle, la diputada d’ERC Pilar Vallugera ha afegit que el tema de la reiteració delictiva és “realment complicat” i ha recordat que les xifres indiquen que a Catalunya hi ha un descens de la delinqüència. “Com a membre del partit amb més presència municipalista al país, estem al servei de la nostra gent”, ha argumentat.
Oposició de Sumar i Podem
La proposta ha dividit el govern espanyol. De fet, el diputat de Sumar Enrique Santiago ha avisat que la majoria de suport a la nova llei genera un “experiment de gran coalició” que uneix el PSOE, el PP i Junts. “Això és un acord per convertir en llei el discurs demagògic de Vox, el SALF i Aliança Catalana”, ha alertat durant el debat.
“No pot ser que forces democràtiques acabin impulsant la ultradreta”, ha afegit. També Podem ha denunciat el contingut i el to d’una llei que, igual que Sumar, consideren que vol castigar “robagallines” mentre manté la impunitat per als grans delinqüents i corruptes.
Alcaldes a la votació
Diversos alcaldes i regidors catalans s’han desplaçat fins al Congrés dels Diputats per assistir aquest dijous a la votació sobre la multireincidència. Entre ells, n’hi havia diversos de Junts, com Marc Buch (Calella), Arnau Rovira (Manlleu), Xavier Fonollosa (Martorell) o Marc Castells (Igualada), entre d’altres. Ahir, diversos alcaldes del PSC de l’àrea metropolitana de Barcelona també es van desplaçar fins a Madrid per mostrar el seu suport a la iniciativa, tot i que van decidir tornar anticipadament per l’emergència per vent decretada a Catalunya.
Darrers passos
La llei votada aquest dijous superarà l’últim escull a la cambra baixa després d’una tramitació tortuosa. Junts la va registrar l’abril del 2024, però l’oposició dels partits de la majoria progressista va fer que quedés bloquejada amb 14 ampliacions del període de presentació d’esmenes. L’octubre del 2025, Junts va anunciar la seva ruptura amb l’executiu espanyol. Des d’aleshores, el grup de Míriam Nogueras havia demanat infructuosament als socialistes que descongelessin la tramitació tant d’aquesta norma com d’una altra iniciativa contra les ocupacions.
Per tal de refer ponts, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquell mateix octubre va expressar la seva voluntat de recuperar la iniciativa i el PSOE la va treure de la nevera. El desembre del 2025, els socialistes van assolir un acord amb el partit de Puigdemont i amb el PP per introduir canvis al text.
Entre 1 i 3 anys de presó
El nucli de la reforma afecta els delictes de furt. La modificació de l’article 234 del Codi Penal estableix que, si una persona ha estat condemnada almenys tres vegades per delictes de la mateixa naturalesa, i com a mínim un d’ells és delicte lleu, el furt de menys de 400 euros podrà comportar una pena de presó d’un a tres anys i deixarà de sancionar-se només amb multa.
També es reforma l’article 235 per introduir nous supòsits agreujats. Entre aquests, es crea un agreujant específic per al furt de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics susceptibles de contenir dades personals. Igualment, s’estableix que el furt serà agreujat si l’autor ha estat condemnat almenys tres vegades per delictes menys greus o greus del mateix títol del Codi Penal i de la mateixa naturalesa.
A més, es redefineix tècnicament el concepte de reincidència (article 22) i s’ajusten les regles de determinació i suspensió de penes (articles 66 i 80) per garantir coherència amb els nous supòsits agreujats. La norma també estableix que les condemnes fermes dictades en altres estats membres de la Unió Europea podran computar a efectes de reincidència.
