El Consell de Ministres extraordinari que declararà a Espanya l’estat d’alarma una altra vegada per fer front a la pandèmia del coronavirus ha començat aquest diumenge pocs minuts després de les 10.00 hores, després que onze governs autonòmics (set del PSOE i cap del PP) hagin demanat que s’aprovi aquest instrument, amb l’objectiu de tenir cobertura jurídica suficient per endurir les restriccions de mobilitat.
El president del Govern central, Pedro Sánchez, va avisar divendres, en una declaració institucional des del palau de La Moncloa, de la gravetat de la situació, i de la necessitat d’adoptar mesures estrictes ja, amb la finalitat d’evitar haver d’arribar a un confinament domiciliari com el del març.
TOC DE QUEDA
Una de les mesures que es preveu posar en marxa, que moltes regions han sol·licitat i unes altres ja ha implantat, com Castella i Lleó o Comunitat Valenciana, és el toc de queda per evitar la mobilitat nocturna. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha defensat durant tota la setmana que aquesta restricció troba en l’estat d’alarma la millor cobertura jurídica perquè es pugui aplicar a tot o a gran part del territori espanyol.
Illa també va confirmar que, per garantir la continuïtat d’aquest estat d’alarma ja estaven buscant suports, en una clara crida al PP perquè doni el seu suport. El Govern no necessita el vistiplau del Congrés per aprovar l’estat d’alarma, però sí per prorrogar-lo més enllà dels 15 dies de vigència inicial. Per ara, l’Executiu espanyol ja s’ha assegurat el suport de Ciutadans.
No obstant això, encara comptant amb els suports de Ciutadans i els del PNB –que governa al País Basc–, el Govern no tindria garantida encara la majoria, per la qual cosa s’hauria d’assegurar el vot d’altres partits.
La sisena i última pròrroga de l’estat d’alarma de març va tirar endavant el 3 de juny amb 177 vots: els 120 del PSOE, els 35 d’Unides Podem, els 10 de Ciutadans, 6 del PNB, dos de Més País-Equo, i els de Coalició Canària-Nova Canàries, el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) i Terol Existeix.
MÉS D’UN MILIÓ DE CONTAGIS
El Consell de Ministres extraordinari d’aquest diumenge se celebra després que Sánchez manifestés divendres a la seva declaració institucional que estava “llest” per adoptar les mesures que fessin falta per doblegar la corba de contagis, després d’alertar que ja s’havia superat la xifra oficial d’un milió de contagis.
Per tot això, Sánchez ha decidit finalment celebrar aquest diumenge, després d’haver tornat de Roma de reunir-se amb el papa Francesc, aquest Consell de Ministres extraordinari, i no esperar ni tan sols a que aquest dilluns es celebri la Conferència de Presidents prevista des de fa setmanes.
Aquest estat d’alarma, que s’espera que s’implanti a nivell nacional, arriba un dia després que s’acabés aquest dissabte el que va declarar el Govern d’Espanya de manera “territorialitzada” a la Comunitat de Madrid fa dues setmanes, per posar en marxa les mesures ordenades pel Ministeri de Sanitat que l’Executiu d’Isabel Díaz Ayuso es va negar a aplicar.
També arriba després que el Govern central i les comunitats aprovessin aquest dijous al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) un pla de resposta coordinada que inclou quatre nivells de risc, amb les seves corresponents mesures. En el nivell d’alerta màxima es contemplava ja expressament la possibilitat de recórrer al estat d’alarma per donar cobertura a mesures “excepcionals”, tal com ha recordat Sánchez en la seva compareixença.
Després de superar la primera onada del coronavirus, i que s’acabi l’estat d’alarma que va començar al març per la progressiva pèrdua de suports, Sánchez va adoptar a l’estiu una estratègia de “cogovernança” amb les comunitats, perquè fossin aquestes les que, coordinades amb Sanitat, s’encarreguessin de gestionar la pandèmia.
En aquesta línia, a finals d’agost va posar a la seva disposició la possibilitat de sol·licitar aprovar un estat d’alarma “territorialitzat” que servís de cobertura jurídica per aplicar mesures de mobilitat més estrictes, si així ho consideraven necessari. En aquell moment, Sánchez, va oferir als presidents autonòmics la possibilitat d’anar al Congrés a defensar ells mateixos la seva petició.
