El Sindical de Llogateres de Catalunya prepara una vaga de lloguers a Catalunya com a mesura de protesta contra la situació del mercat immobiliari a casa nostra. Una mesura que a Espanya no té empara legal, però que molts confien que serveixi, per exemple, per a assenyalar fonts d’inversió propietaris de blocs sencers.
De moment, però, no hi ha cap concreció sobre la vaga i algunes de les seves qüestions bàsiques: quan s’hauria de fer, qui s’hi podria acollir o quina part de les quotes afectaria. Però sí que hi ha una data fixada al calendari: el pròxim 23 de novembre, el Sindicat ha convocat una mobilització a Barcelona “per començar el camí” cap a aquesta vaga, plantejada com una crida a “deixar de pagar el lloguer de forma massiva”.
Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, explica a l’ACN que “aquesta manifestació no és un final, sinó que és un principi i a partir d’allà ens haurem de començar a organitzar per veure com caminem cap a aquesta vaga de lloguers”. De moment, assegura, “tot està sobre la taula”.
Afegeix, però, que si es vol que una mesura com aquesta funcioni ha de tenir un seguiment “de masses” i que sigui una acció “consensuada”. “No estem parlant d’una cosa petita, sinó que hem de ser milers i milers”, insisteix.
El Sindicat d’Habitatge del barri de Gràcia de Barcelona ja s’ha mostrat obert a donar suport a la vaga de lloguers: “Si en un futur veiem que és possible, apostarem per aquest tipus de protesta”, indica Judit Esposa, membre de l’organització, que afegeix que s’ha de lluitar contra la legislació que “protegeixen la propietat per sobre de tot”. “Hi ha un sistema judicial que realment no està per protegir les veïnes, no està per protegir les persones que no són propietaris, i hi ha uns polítics que són rendistes. La mateixa ministra d’Habitatge ho és”, afegeix.
És legal una vaga de lloguers?
Però, és legal una vaga de lloguers? Tindrien protecció jurídica tots aquells que s’hi sumin? No tothom ho veu clar. Jordi Bonshoms, professor de la Facultat de Dret de la UPF, explica a l’ACN que el context actual d’encariment de l’accés a l’habitatge ha propiciat “tots els ingredients” perquè a l’Estat es pugui produir una acció d’aquestes característiques.
Defensa, però, que més que una “vaga general” que impliqui que tota la població s’hi pugui sumar, una acció com aquesta s’hauria de veure més com un “exercici polític”. “A l’inici es pot donar en un bloc de propietat vertical —quan tots els pisos són d’un mateix propietari—, contra un fons d’inversió que estigui pujant les rendes, posant clàusules abusives o fent assetjament immobiliari”, indica Bonshoms. “Si els llogaters diuen prou i es plantegen fer alguna cosa, això pot ser una vaga de lloguers”, explica.
Si el propietari d’aquest bloc de pisos decideix presentar una demanda contra els impagaments, els inquilins tindrien més fàcil la seva defensa tot i que la vaga de lloguers, com a tal, no sigui un dret reconegut per la llei espanyola. “Si hi ha un greuge sostingut en el temps per part de la propietat, una vaga de lloguers té formes, en condicions específiques, de defensar-se”, argumenta Bonshoms.
En canvi, Maridalia Rodríguez, experta en dret immobiliari i professora de la Càtedra d’Habitatge de la UPF, no ho té tan clar. Segons l’experta, deixar de pagar el lloguer com a mesura de protesta pot suposar “un incompliment del contracte que pot provocar, en última instància, un desnonament”. “Una vaga laboral és un dret, però en relació amb els lloguers no existeix com a tal”, afegeix.
Per aquest motiu, Rodríguez creu que aquells criden a participar en aquesta vaga han d’assenyalar “què pot comportar adherir-s’hi”. “Mentre no existeix una regulació de vaga de lloguer, sí que existeix una regulació sobre el desnonament per manca de pagaments. El desnonament està emparat, regulat i tipificat per la norma”, indica.
Vaga de lloguers parcial: El cas de Nova York
Tot i que tots dos experts confirmen que no existeix el dia d’avui la vaga de lloguers com a tal, sí que hi ha casos en què els llogaters poden pagar menys si els propietaris incompleixen el contracte, un fet que es considera una vaga de lloguers parcial. A Nova York, per exemple, si es produeixen desperfectes a l’habitatge i el propietari no se’n fa càrrec, el llogater pot “autoreduir-se el lloguer” per compensar les despeses per arreglar els desperfectes ell mateix. “Tot això que ha invertit pot deixar-ho de pagar amb el lloguer, i això seria una vaga de lloguers”, apunta Bonshoms.
A Espanya, però, això tampoc és legal: “Si deixes de pagar un 10% o un 1% de la renda mensual al teu propietari, té dret de posar-te una demanda per impagament de la renda i això pot comportar un desnonament”. Aquesta qüestió és un dels objectius que s’hauria de perseguir, segons l’expert, amb les futures regulacions de l’habitatge: “Igual que un propietari, avui en dia, amb la regulació a la mà pot apujar el lloguer si fa una inversió en l’habitatge, el mateix hauria de ser al revés, no?”.
“Un llogater hauria de tenir tota la legitimitat per plantar-se i dir: o m’arregles els desperfectes, o ens organitzem, deixem de pagar les rendes i li diem al jutge que fins que no s’arregli i no hi hagi una solució per part de la propietat, no paguem el lloguer”, afegeix.
Els propietaris avisen: “S’hauran d’atendre a les conseqüències”
A causa d’aquesta falta de regulació a l’ordenament jurídic espanyol sobre el concepte de la vaga de lloguers, els propietaris tenen clar que rebutgen qualsevol mena d’acció similar i avisen que hi haurà conseqüències en cas de dur-se a terme.
Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de Propietat Urbana, és clar: “Algú que es nega a pagar el lloguer després s’haurà d’atendre a les conseqüències”. “El Sindicat de Llogateres no valora mai el que diu perquè des que han aparegut i s’han anat implantant les polítiques que ells han anat proposant, anem a pitjor”, opina, i els demana “coherència” i “acceptar la derrota”.
Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors Constructors d’Edificis (APCE), camina en la mateixa direcció: “Em sembla absurd que posin en el centre de debat un enfrontament entre arrendadors i arrendataris. Si té encaix legal o no ho haurà de decidir un jutge, però em sembla una actitud absolutament adolescent, amb tot el respecte als adolescents”.
El president de l’Associació de Propietaris, Sergi Llagostera, també creu una vaga de lloguers que “no és la solució” perquè assenyala els petits i mitjans propietaris que lloguen immobles i no pas l’Estat, que és “qui ha de resoldre el problema” d’accés a l’habitatge.
