Dimecres, 24 de juliol de 2024
És notícia

Les colles recuperen el 2023 la vitalitat prepandèmica: 10.600 castells plantats i un 99% descarregats

Avatar photo
Les construccions de gamma extra són només una seixantena del total i un 71% es completen

L’activitat castellera va recuperar el 2023 el vigor prepandèmic després d’una temporada quasi en blanc i dues de remuntada. Les colles van plantar més de 10.600 castells, una xifra habitual entre el 2014 i el 2019. També és significatiu el retorn de la gamma extra, amb 60 construccions l’any passat (el 0,5%), encara lluny dels registres habituals segons l’arxiu anual i la classificació de la Coordinadora de Colles consultada per l’ACN. I és que aquesta tipologia de castells, els més complexos, són els que més han acusat el parèntesi: les baixes a les colles i el relleu escapçat de la canalla ho expliquen. El 99% dels castells es descarreguen, mentre els de gamma extra milloren al llarg dels anys: del 63,2% l’any 2009 fins al 86% el 2019.

Els registres anuals de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) documenten més d’un centenar de tipus de castells diferents duts a plaça al llarg dels últims 15 anys, tenint en compte totes les variants existents i que es poden combinar en una construcció: nombre de pisos, estructura (nombre de castellers per pis), folre, manilles, amb o sense pilar, aixecat per sota, etc.

De llarg, el castell més habitual (carregat i descarregat) ha estat el pilar de 4 (fins a 4.587 vegades), seguit del pilar de 5 (gairebé un miler). Pel que fa al primer castell amb més d’una persona per pis al tronc, és el 3 de 6 (478). Després venen el 4 de 7 (450), el 3 de 7 (428) i el 4 de 6 (415).

Que les construccions que més han crescut aquests anys siguin les bàsiques té un “gran valor”, segons sosté el president de la coordinadora, Carles Cortés, a les portes de l’inici de la nova temporada castellera. Una rellevància, diu, en tant que expressió de com han proliferat colles noves, i com a mesura de com ha crescut el nombre de “gent que vol fer castells”, ja sigui en les zones tradicionals com a la resta del país, incloses les colles universitàries.

Pel que fa als castells de gamma extra, el més habitual almenys des del 2009 és el 2 de 9 amb folre i manilles, seguit del pilar de 8 amb folre i manilles, el del 5 de 9 amb folre, i el 9 de 8.

El 99% dels castells es descarreguen

Gairebé el 99% dels castells que es carreguen també es descarreguen, i aquest és un percentatge que s’ha mantingut molt estable des d’abans de l’auge del fenomen casteller, arran de la declaració de la UNESCO. En certa manera, la dada trenca el tòpic que aquesta és una activitat perillosa, on es produeixen molts accidents. ” És una activitat de risc, però alhora segura; i per la imatge que se’n té, és significativa la poca sinistralitat que hi ha”, raona el també casteller de la Colla Joves Xiquets de Valls.

En el cas de la gamma extra, històricament no ha tingut el mateix grau d’infal·libilitat. Les dades mostren, tanmateix, una important evolució en deu anys: des del 63,2% de castells descarregats l’any 2009 fins a gairebé el 86% el 2019. Amb la pandèmia no només va davallar el nombre de castells de gamma extra a plaça si no també el percentatge d’èxit: l’any 2022 es van descarregar poc més de la meitat dels castells de gamma alta carregats. Però l’any passat es comença a recuperar l’equilibri, amb un 71,2% de construccions de gamma alta descarregades (42 de 60).

Sobre aquesta gran evolució, Cortés comenta: “Avui portem més castells a plaça que realment sabem que podem fer; la idea és, si fem un castell, el fem per descarregar-lo; el canvi és significatiu”. Des de l’entitat es treballa per “sensibilitzar” les colles sobre la importància de minimitzar riscos, i les mateixes colles cada cop assagen més i van tecnificant tot el procés i seleccionant millor les peces que conformen el castell.

“L’evolució dels castells des del 2010 és brutal. Abans veies autèntiques mules als folres i les manilles, era tot a pes. Ara és tot més tècnic, més estudiat, hem rebaixat pesos… I tot això coincideix amb una reducció del nombre d’accidents”, resumeix Cortés.

Els anys del “boom” casteller

L’activitat castellera va fer un salt important d’ençà de la declaració d’aquesta activitat com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, l’any 2010. En tan sols sis anys el nombre de castells carregats i descarregats es va duplicar, i va passar d’una mica més de 5.000 l’any, el 2009, a gairebé 12.000, el 2015. Aquell va ser l’any en què es van veure més castells en tota la història. En conjunt, el període que va entre els anys 2014 i 2018 és el més àlgid d’activitat castellera.

“La declaració de la UNESCO no ha estat l’únic factor”, remarca el president de la CCCC, tot i admetre que el reconeixement internacional va donar prestigi a l’activitat. Cortés recorda que el “boom” va coincidir també amb anys de crisi econòmica, i que en aquest context l’activitat castellera va esdevenir una opció d’oci per a tota la família i sense cost. A més, l’eclosió del fenomen casteller va coincidir també amb els anys àlgids del procés a Catalunya. En aquest sentit, i segons un informe recent del Centre de Prospectiva i Anàlisi del Castells , les colles castelleres es composen en un 93% de persones nascudes a Catalunya que tenen el català com a llengua d’interacció en més d’un 80%, i el 57,7% se senten només catalans.

Mirat amb perspectiva històrica, l’activitat castellera a Catalunya ha evolucionat molt al llarg d’un segle. L’any 1926, el primer des del qual la Coordinadora de Colles té registres, es comptabilitzen poc més d’una cinquantena de castells. En la primera post-guerra, l’any 1940, l’activitat encara va ser més residual: 31 castells (28 descarregats). A finals del franquisme (1970) l’activitat començava a agafar volada, amb 402 castells comptabilitzats al registre de la CCCC. I ja en els anys de la democràcia, concretament l’any 1990, es compten més de 2.700 construccions, aproximadament la meitat del que seria habitual l’any 2009, just abans de la declaració de la UNESCO i que va propulsar l’activitat fins a xifres mai vistes abans i que a dia d’avui encara es mantenen.

Com abans de la pandèmia

El 2023, el volum de castells que les colles catalanes van portar a plaça i que van descarregar o només carregar l’any passat va ser fins i tot superior al del darrer any abans de la pandèmia. En total 10.619 construccions, una seixantena de les quals de gamma extra (tot just el 0,5%), segons el registre anual i la classificació de la coordinadora de colles consultada per l’ACN.

La gran recuperació, de fet, ja s’havia produït el 2022, amb més de 9.000 castells aixecats, després de l’oasi pandèmic que va deixar uns registres pírrics sobretot l’any 2020 (338 castells) i encara el 2021 (1.625). Però l’any passat es va tornar a la normalitat pre-pandèmica, en el sentit que es va superar el llindar dels 10.000 castells, del qual no s’havia baixat entre els anys 2014 i 2019, els més àlgids pel món casteller des que la UNESCO els va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l’any 2010.

“El món dels castells porta més de 200 anys, amb alts i baixos i sotragades de dècades; ara, per sort, el fenomen és més universal, està més estès i el sotrac ha estat més curt”, constata Carles Cortés, coordinador de la CCCC i membre de la Colla Joves Xiquets de Valls, a les portes de l’inici d’una nova temporada castellera que, com apunten des de la Coordinadora, serà “bèstia”. El casteller fa també un vaticini sobre la temporada castellera, que arrenca aquest mateix cap de setmana: “Crec que les colles estan per arribar amb solvència als propis límits que tenien l’any 2019”.

La gama extra, a un altre ritme

En qualsevol cas, un àmbit en què l’any passat encara es va acusar l’efecte de la pandèmia és la gama extra, els castells de més dificultat d’execució a partir de 8 pisos. La recuperació general de l’activitat no acaba de tancar una de les ferides que més mal va causar l’aturada del 2020: el trencament de la “transició natural” de la canalla. “El pilar dels castells és la canalla, i sense ells no funciona”, expressa Cortés sobre la dificultat que ha comportat a les colles formar de nou els més petits i fer-los guanyar confiança per afrontar les construccions més elevades i/o complexes. L’altre handicap ha sigut la pèrdua de ‘camises’ (com es diu als membres de les colles en l’argot casteller), algunes d’elles veteranes i que eren part del ‘tronc’ dels castells, tot i que en aquest sentit, poc a poc, les colles han anat recuperant o incorporant nous efectius.

Amb menys gent al local d’assaig i a plaça, amb un tronc renovat i una canalla inexperta, no és d’estranyar que les colles descarreguessin l’any passat 42 castells de gama extra, encara lluny de la setantena del 2019, i això malgrat que en conjunt hi va haver més castells que aleshores.

“S’havia perdut el respecte als castells de 9”

Fonts de la Coordinadora apunten encara a un tercer factor per entendre la més lenta recuperació de la gama extra. El 2019, expliquen, gairebé es va “tocar sostre” en aquest terreny, “amb construccions molt al límit que s’estaven sovintejant amb una freqüència que no és normal”. El seu president hi està d’acord, i corrobora que un dels perills és que “s’havia perdut el respecte als castells de 9”. “Semblava que qualsevol podia fer un 3 de 9 o un 4 de 9, o fins i tot un castell de 8, i després de la pandèmia s’ha vist que no és fàcil”, comenta a l’ACN.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

8 + seventeen =

Notícia anterior

Agredeixen d’un cop de puny un funcionari de Brians 2 per intercedir en una baralla entre interns

Notícia següent

Castelldefels inaugura el seu particular Passeig de la Fama amb Ronaldinho i el FC Barcelona

Notícies relacionades