Un equip liderat pel Grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb la col·laboració de la FIDMAG Germanes Hospitalàries Research Foundation, ha publicat un estudi que confirma l'existència de bases neurobiològiques associades al trastorn límit de la personalitat (TLP) durant l'adolescència. Aquest trastorn mental greu es caracteritza per una marcada inestabilitat emocional, impulsivitat, dificultats en les relacions interpersonals i alteracions en la identitat personal.
Anàlisi detallada amb mostres juvenils
Fins ara, el TLP s'havia investigat majoritàriament en adults, però aquesta recerca evidencia que els símptomes poden manifestar-se ja durant l'etapa adolescent. Per dur a terme l'estudi, es van analitzar mostres d'adolescents diagnosticats amb TLP i grups control formats per joves sans de la mateixa franja d'edat. En diversos casos, els participants afectats no havien rebut tractament farmacològic ni presentaven comorbiditats psiquiàtriques, fet que permet als investigadors examinar "amb més precisió" les modificacions cerebrals relacionades directament amb el trastorn.
Tècniques avançades per estudiar les alteracions cerebrals
L'equip va utilitzar tècniques punteres de neuroimatge i ressonància magnètica per descriure globalment les alteracions neurològiques vinculades al TLP. Es van avaluar tant els volums regionals del cervell com l'activitat funcional durant tasques cognitives específiques encaminades a explorar funcions executives, memòria autobiogràfica i capacitats relacionades amb la representació dels altres.
Diferències estructurals identificades a nivell cerebral
Mitjançant anàlisis morfomètriques, un dels estudis va detectar una reducció significativa del volum de substància grisa a la regió temporoparietal esquerra. Aquesta àrea és fonamental en processos com ara comprendre els estats mentals alienes i adoptar perspectives externes. Els investigadors remarquen que aquestes diferències persisteixen fins i tot quan només es consideren participants sense medicació ni altres trastorns associats, "cosa que suggereix que podrien estar associades directament al trastorn".
Anàlisi funcional durant tasques neurocognitives
A més, altres treballs dins aquest projecte han explorat l'activitat cerebral funcional mentre els adolescents realitzaven tasques relacionades amb aspectes crucials com el sentit d'identitat i la cognició social —elements clau en els nous models diagnòstics dels trastorns de personalitat.
Els resultats van evidenciar alteracions tant en l'activació com en la desactivació de la denominada xarxa neuronal per defecte o xarxa de repòs cerebral, així com també anomalies al nivell del còrtex prefrontal dorsolateral. Aquesta última regió és essencial per al control inhibitori i per regular les emocions.
Xarxes cerebrals implicades en el funcionament social afectades
Segons expliquen els investigadors, aquestes zones formen part de circuits cerebrals responsables d'habilitats socials fonamentals: interpretar les intencions alienes o construir una identitat personal coherent. L’alteració d’aquestes regions juntament amb una desregulació emocional podria explicar "la limitació funcional" observada en pacients amb TLP.
Avaluació longitudinal dels canvis cerebrals
Aquests estudis formen part d’una línia d’investigació continuada que segueix els mateixos participants al llarg del temps per observar com evolucionen aquestes variacions cerebrals i quina relació mantenen amb el desenvolupament clínic del trastorn.
José Antonio Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i líder del grup investigador al VHIR, ha assenyalat que "la neuroimatge permet començar a identificar els circuits cerebrals implicats en diferents trastorns psiquiàtrics". Afegeix que això pot facilitar "a llarg termini" estratègies diagnòstiques i terapèutiques "més precises i adaptades a cada pacient".
