El Servei Català de la Salut ha avisat de l'augment sostingut de les queixes per discriminació lingüística als centres sanitaris. Fins al juliol d'aquest 2025, se n'han registrat 179, el que manté la tendència a l'alça dels últims anys: 233 el 2022, 342 el 2023 i 358 el 2024.
En una compareixença a la Comissió de Salut del Parlament, els responsables del CatSalut han dit que gairebé la meitat de les reclamacions de 2024 van ser per manca d'atenció oral en català; per no rebre resposta administrativa o informativa en aquesta llengua (20%) o pel que fa als informes clínics (8%). Entre les noves propostes de Salut per revertir la situació hi ha la creació d'un grup multidisciplinari per seguir les reclamacions i una campanya de conscienciació.
El Servei Català de la Salut ha posat sobre la taula unes dades preocupants en matèria de drets lingüístics. En una compareixença davant la Comissió de Salut del Parlament, responsables del CatSalut han exposat que les reclamacions per discriminació lingüística en l’àmbit sanitari no han deixat d’augmentar en els últims anys. Si el 2022 es van registrar 233 queixes, la xifra es va enfilar fins a les 342 l’any 2023 i a 358 el 2024. Enguany, només fins al mes de juliol, ja se n’han comptabilitzat 179, fet que fa preveure que es podria superar novament el màxim històric abans d’acabar l’any.
Segons l’anàlisi detallada de les reclamacions de l’any passat, el 49% van estar motivades per una atenció oral que no es va oferir en català, el 20% per manca d’atenció administrativa o informativa en català i el 8% per l’atenció clínica.
Alberto Garcia, director general del Servei Català de la Salut, ha admès que la situació de la llengua catalana al sector salut pensem "és millorable" i que "no és la que es voldria". Per una banda, ha atribuït l'escenari actual a la incorporació creixent de professionals sanitaris al sistema procedents de fora de Catalunya: "L'any 2022, dels nous metges i metgesses col·legiats a la província de Barcelona, només un 29% eren nascuts a Catalunya i el 17% eren nascuts a la resta de l'estat i un 54% eren nascuts a l'estranger, fora de l'estat espanyol", ha comentat.
Ha afegit que el segon element que condiciona aquesta situació és el personal sanitari que s'incorpora al sistema mitjançant un sistema de provisió de places de formació especialitzada en districte únic en el qual no es demana cap coneixement de cap llengua. "El 2023, hi havia al sistema sanitari públic català entre residents de Medicina, d'Infermeria i de Psicologia, un total de 5.904 residents. De tots aquests, el 40% provenien de territoris no catalanoparlants, d'altres països i també d'altres continents".
Per fer front a aquesta situació, el Departament fa anys que duu a terme diverses mesures. Entre aquestes destaquen la proposta per designar referents lingüístics a cada centre. Garcia ha detallat que actualment el 98% de les entitats proveïdores que tenen contracte amb el Servei Català de la Salut, ja han designat un referent lingüístic i que d'aquestes entitats, un total de 114, el 70%, han presentat al Departament el seu pla de gestió lingüística.
A banda, ha recordat que des de 2024 s'ofereixen cursos de català als professionals sanitaris i que enguany s'han ofert 1.635 places i s'ha incorporat el nivell A2 com a novetat.
NOVES MESURES
Per altra banda, el responsable del CatSalut ha dit que la conselleria està treballant en una actualització de la carta de drets i deures dels pacients. Aquesta revisió, que es podria presentar a finals del 2025, inclourà la incorporació específica dels drets lingüístics que ja recull la normativa vigent. L’objectiu és fer-los més visibles i fàcilment exercibles per part de la ciutadania.
Aquesta iniciativa anirà acompanyada d’una campanya institucional de comunicació adreçada tant als professionals del sistema sanitari com a la ciutadania. "La voluntat és garantir el coneixement i foment de l’exercici actiu d’aquests drets i deures, i contribuir així a una millor qualitat relacional entre usuaris i personal sanitari", ha explicat.
