Dimarts 10 de març farà tres anys que el Parlament va aprovar els últims pressupostos de la Generalitat, els del 2023. En aquell moment, Pere Aragonès presidia un govern en minoria que va aconseguir el suport del PSC i els Comuns gairebé mig any després que Junts abandonés l’executiu.
El període més llarg sense nous comptes des de la I legislatura ha estat fins ara de poc més de tres anys. Es tracta de l’interval entre els pressupostos aprovats el març del 2017, amb Carles Puigdemont de president, i els de la pandèmia, aprovats l’abril del 2020 sota el govern de Quim Torra, després de l’aplicació del 155.
Si finalment ERC no retira l’esmena a la totalitat als comptes actuals, aquests serien els tercers pressupostos tombats al Parlament. En el passat, Puigdemont es va sotmetre a una qüestió de confiança el 2016 després del rebuig als comptes, mentre que Aragonès va convocar eleccions anticipades el 2024.
En el seu primer any com a president de la Generalitat, Salvador Illa no va aconseguir prou suports per aprovar els pressupostos del 2025. En aquell moment va optar per no portar-los al Parlament i va pactar amb els seus socis d’investidura, ERC i Comuns, tres suplements de crèdit que van permetre injectar 4.000 milions d’euros als comptes prorrogats del 2023.
Aquest any, però, el Govern ha canviat d’estratègia i ha decidit aprovar els pressupostos al Consell Executiu malgrat no tenir garantits els suports d’ERC.
Si finalment hi ha acord amb els republicans i retiren l’esmena a la totalitat, els comptes es podrien aprovar el 24 d’abril. Sigui com sigui, es superarà el rècord històric sense nous pressupostos, fixat fins ara en tres anys i un mes.
Sis pressupostos aprovats en tretze anys
Des del 2013 el Parlament només ha aprovat sis pressupostos, mentre que en set anys no n’hi ha hagut. El 2013, 2018, 2019, 2021 i 2025 ni tan sols es van presentar a la cambra catalana, mentre que els del 2016 i el 2024 van ser rebutjats.
Durant el mandat de Quim Torra només es van aprovar uns pressupostos, els del 2020, i amb pròrroga prèvia. Els altres tres anys no se’n van presentar: 2018, 2019 i 2021. El seu govern va estar marcat pel fet de ser el primer després de l’aplicació del 155 i va acabar amb la seva inhabilitació el setembre del 2020.
Amb Artur Mas com a president, el Parlament va aprovar quatre pressupostos amb pròrroga pressupostària prèvia: els del 2011, 2012, 2014 i 2015. L’únic any en què el seu executiu no els va portar a la cambra va ser el 2013.
El contrast és clar amb els 23 anys de governs de Jordi Pujol, entre el 1980 i el 2003, quan hi va haver pressupostos cada any. Durant quatre legislatures va governar amb majoria absoluta i en les altres dues va aconseguir els suports necessaris per aprovar-los.
Les pròrrogues, cada cop més habituals
Si es revisa l’històric dels últims 26 anys, es veu com entre el 2000 i el 2010 —durant l’últim govern de Jordi Pujol i els executius de Pasqual Maragall i José Montilla— la majoria de vegades els pressupostos s’aprovaven dins del termini perquè entressin en vigor l’1 de gener.
En aquella dècada només hi va haver tres pròrrogues: el 2000 amb Jordi Pujol, el 2004 amb Pasqual Maragall i el 2007 amb José Montilla.
La tendència, però, ha canviat en els últims anys. En els darrers quinze anys només una vegada els pressupostos s’han aprovat dins del termini: el 23 de desembre del 2021, quan el Parlament va donar llum verda als comptes per al 2022 del govern presidit per Pere Aragonès amb Jaume Giró com a conseller d’Economia.
Tres pressupostos aprovats a l’estiu
ERC ha instat els últims dies el Govern a tornar a presentar els pressupostos si el 20 de març són rebutjats per falta d’acord sobre l’IRPF. Segons els republicans, en aquest escenari l’executiu podria tornar-los a portar a la cambra perquè s’aprovessin al juny.
Des de l’any 2000 només s’han aprovat tres pressupostos a mitjan any, als mesos de juny i juliol. En tots tres casos el president de la Generalitat havia estat investit a finals de l’any anterior.
Va passar el juliol del 2004, quan el Parlament va aprovar els comptes després que Pasqual Maragall fos investit el desembre del 2003; el juny del 2007, amb els pressupostos del govern de José Montilla; i el juliol del 2011, amb els del primer govern d’Artur Mas, investit també el desembre anterior.
Dos pressupostos rebutjats
El 13 de març del 2024 el Parlament va rebutjar els pressupostos del govern de Pere Aragonès en minoria, que no van superar el debat a la totalitat. Aquest fet va precipitar la convocatòria d’eleccions anticipades per al 12 de maig.
Fins aleshores, el Parlament només havia rebutjat una vegada els pressupostos de la Generalitat: el 2016, amb Carles Puigdemont com a president. Com a conseqüència, el president va anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança, que finalment va superar.
L’any següent, el 2017, el govern de Puigdemont sí que va poder aprovar els comptes. En tots dos casos, 2016 i 2024, el rebuig als pressupostos va tenir conseqüències polítiques immediates.
