El Consell d'Europa (CoE) ha posicionat Catalunya entre les regions amb una ràtio de suïcidis "molt alta" dins els centres penitenciaris, després d'haver registrat un total d'11 morts per suïcidi el 2024. Així es desprèn de l'informe anual sobre l'estat de les presons, publicat aquest dimarts. L'organisme calcula que a Catalunya hi ha una taxa de 12,7 suïcidis per cada 10.000 interns, un valor que supera la mitjana europea situada en 11,3.
D'aquestes defuncions, dues corresponen a dones.
Càrrega penitenciària i evolució demogràfica dels interns
A més, el document assenyala que la ràtio d'interns per cada 100.000 habitants va augmentar durant tres anys seguits fins a arribar als 106,5 presos. En concret, el nombre total reformat va ser de 8.652 persones. Comparativament, el 2024 aquesta xifra era menor amb un índex de 100,1 internats per cada cent mil habitants, representant una caiguda del 6,4%. Tot i això, cal destacar que aquest indicador és un 11,8% inferior respecte al registrat el 2015 (120,8).
L'organisme europeu adverteix, però que persisteixen problemes com la massificació a les presons i l'envelliment progressiu dels reclusos.
Nivells considerats "molt alts" segons el Consell d'Europa
Segons els criteris del CoE, es considera que s'arriba a un nivell "molt alt" quan la taxa supera en més d'un 25% la mediana europea —fixada en un valor de 6,9—. A banda de Catalunya, altres països amb aquesta qualificació són Andorra, Islàndia, França, Bulgària, Itàlia, Anglaterra i Gal·les, Ucraïna o República Txeca.
D'altra banda, Espanya registra una ràtio de suïcidis del 7,5%, categoritzada com a "alta", però no "molt alta".
Sobrecàrrega i envelliment dels centres penitenciaris europeus
L'informe també posa èmfasi en què diversos països europeus continuen sense afrontar adequadament la problemàtica de la greu sobreocupació carcerària. De fet, en l'anterior edició d'aquest estudi ja es denunciava aquesta situació tot destacant Catalunya com un "bon exemple" en aquest àmbit.
D'altra banda, l'envelliment dels presos constitueix una altra preocupació rellevant.
Catalunya es troba aproximadament en la mitjana pel que fa a edat dels interns: té una edat mitjana situada en els 39,1 anys, mentre que Espanya presenta una xifra lleugerament superior amb 40,4 anys. La mitjana europea se situa als 37,5 anys.
Estructura demogràfica dels presos catalans el gener del 2025
En data del 31 de gener del 2025, Catalunya comptava amb 8.652 reclusos.
- L'edat majoritària corresponia als internats entre 26 i 49 anys (67,1%, és a dir 5.805 persones).
- A continuació figuraven aquells situats entre els 50 i els 64 anys (15,9%, o sigui 1.377 persones).
- Més joves eren els presos entre 18 i 25 anys (14%, o sigui 1.215)
.
També hi havia un petit grup format per 255 presos amb més de 65 anys (el 2,9%).
Dades sobre gènere i nacionalitat dins les presons catalanes
D'acord amb el Consell d'Europa, Catalunya està dins dels valors europeus habituals pel que fa al percentatge femení als centres penitenciaris (5,8%). Això representa unes 504 dones internes.
D'aquestes dones internes,170 són estrangeres.
Mentrestant del total dels homes recluïts (8.148), gairebé la meitat són estrangers: el 53,1%, concretament 4.326 persones.
Criteri penal predominant: robatoris i furts majoritaris
A Catalunya predominen els condemnats per crims relacionats amb robatoris (1.555 interns) i furts (1.280 presos), representant junts gairebé el 42% dels reclusos totals: un 22.9%a causa d'un delicte vinculat als robatoris i un 18.8%a conseqüència d'un furt.
Aquestes dades superen àmpliament els percentatges europeus on només el 8.1% són empresonats per robatoris mentre que el 14.9% són-ho per furts. D'altra banda, a Catalunya només el 0.5% dels internats compleixen condemna per violacions sexuals —percentatge molt inferior a l'europeu (5%)— mentre que aquells empresonats per assetjament representen un 6.4%(menys respecte al conjunt europeu on arriben al 8.9%). Només sobresurt respecte Europa pel nombre d'interns condemnats per altres crims sexuals: 9,1% contra el 4,9% europeu.
