Durant l’any 2024, Catalunya va experimentar fins a 282.739 canvis de residència entre municipis, fet que suposa 8.597 moviments més, un augment del 3% respecte al 2023, segons dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Més de la meitat d’aquests trasllats es van produir entre municipis situats en comarques diferents.
A més, pel que fa al perfil migratori, gairebé un terç dels qui van canviar de domicili tenen nacionalitat estrangera, una xifra molt superior al seu pes demogràfic total, que és del 18,7%.
Saldos migratoris interns destacats per municipi
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), els municipis amb un saldo migratori intern (la diferència entre població que marxa i la que arriba procedent o cap a altres municipis catalans) més positiu han estat Terrassa (1.470 persones), Vilanova i la Geltrú (691), Badalona (601), Sabadell (554), Cunit (452) i Sant Joan Despí (412). Per contra, els saldos migratoris interns més baixos s’han registrat a Barcelona (‑15.221), l’Hospitalet de Llobregat (‑1.759), Sant Cugat del Vallès (‑824), Tarragona (‑568) i Sant Coloma de Gramenet (‑497).
Pel que fa als grans municipis, en conjunt han perdut 15.785 residents per canvi de residència, una pèrdua concentrada gairebé completament a la ciutat de Barcelona (‑15.221 persones).
Alta mobilitat de la població estrangera
D’altra banda, destaca l’alta mobilitat de la població estrangera, ja que el 32,7% dels moviments interns registrats a Catalunya corresponen a població de nacionalitat estrangera, tot i que els estrangers representen el 18,7% de la població.
Quant al destí dels moviments interns, segons recull l’Idescat, el 57,3% dels moviments interns a Catalunya es produeixen amb una altra comarca (161.874) i el 42,7% dins de la comarca (120.865). En relació amb els moviments intercomarcals, 32 comarques tenen un saldo positiu i una comarca, l’Alt Empordà, té saldo zero. En nombres absoluts, els saldos migratoris amb la resta de Catalunya més alts es registren al Maresme (2.452 persones), el Baix Llobregat (1.995), el Vallès Oriental (1.883) i el Vallès Occidental (1.731). Aran i 9 comarques tenen saldo migratori amb la resta de Catalunya de signe negatiu, entre les quals destaquen el Barcelonès (‑17.190), el Segrià (‑124) i la Segarra (‑108).
Segon saldo migratori total més gran
A més dels 282.739 canvis de residència entre municipis de Catalunya, el 2024 es va registrar un saldo amb l’estranger positiu de 129.030 persones (276.046 immigracions i 147.016 emigracions) i un saldo amb la resta d’Espanya negatiu de ‑6.437 persones (53.585 immigracions i 60.022 emigracions). El saldo migratori resultant (total) de Catalunya ha estat de 122.593 persones el 2024, el segon valor més alt dels darrers 17 anys després d’assolir un saldo de 152.681 persones l’any 2022.
Pel que fa a aquest saldo total (suma de migracions internes, amb Espanya i l’estranger), totes les comarques i Aran tenen saldo migratori total positiu (més entrades que sortides). En termes relatius, les taxes de migració neta total més elevades són les del Baix Ebre (23,9%), el Montsià (23,0%) i l’Alt Urgell (22,6%).
Aquest saldo migratori positiu ha estat degut, bàsicament, als intercanvis migratoris amb l’estranger, que han estat de signe positiu a totes les comarques i a Aran, encapçalades pel Barcelonès (27,9‰) i Aran (22,6‰).
Els principals països de procedència de les 276.046 immigracions del 2024 són el Marroc (34.412 immigracions), Colòmbia (26.216), Perú (14.998), Argentina (13.899) i Veneçuela (12.503). En relació amb el país de destinació de les 147.016 emigracions, els principals països són el Marroc (11.323), França (10.125), Ucraïna (8.232), Colòmbia (8.071) i Regne Unit (6.740).