Els Mossos d’Esquadra han instruït 3.682 desaparicions de persones a Catalunya durant el 2025, un 2,7% menys que les 3.785 registrades el 2024. La xifra representa una mitjana de deu denúncies al dia. Tot i aquesta lleugera davallada, la policia alerta d’un increment dels casos que afecten col·lectius especialment vulnerables.
Ho ha explicat Marta Ventas, caporal de l’Oficina d’Atenció a Famílies de Persones Desaparegudes dels Mossos, que en una entrevista ha assenyalat que les dades globals es mantenen “estables”, però que han crescut els episodis vinculats a infants, joves amb problemes de salut mental i persones grans amb deteriorament cognitiu.
Amb motiu del Dia de les Persones Desaparegudes sense Causa Aparent, Ventas ha recordat que encara persisteix el mite que cal esperar 24 hores abans de denunciar una desaparició. En aquest sentit, ha demanat actuar amb rapidesa: “Les primeres hores són vitals”, ha afirmat, tot recordant que qualsevol familiar, veí o conegut pot presentar la denúncia immediatament a qualsevol comissaria.
Tot i que aquests casos representen només el 0,62% del total de denúncies tramitades pels Mossos, la caporal ha remarcat que tenen un fort impacte emocional en l’entorn de les víctimes i són una prioritat per al cos. “Quan hi ha una denúncia per desaparició, ràpidament fem accions per localitzar aquesta persona”, ha explicat.
Segons les dades policials, el 98% de les desaparicions es resolen, la meitat durant els tres primers dies i dues de cada tres abans d’acabar la primera setmana.
Més casos entre infants i joves
Pel que fa al perfil de les persones desaparegudes, el 59% són homes (2.174) i el 41% dones (1.508). Per franges d’edat, es van registrar 96 denúncies d’infants de 0 a 12 anys, 867 de joves de 13 a 17 anys, 2.420 d’adults de 18 a 64 anys i 299 de majors de 65.
Les desaparicions d’infants de 0 a 12 anys han augmentat un 26,3%, mentre que les d’adolescents han crescut un 3,3%. Segons Ventas, aquest increment s’explica en part per una major prevenció i també per “escapoliments de centres de menors” i fugues de casa.
La responsable policial també ha alertat de l’impacte de la pandèmia en la salut mental dels joves. “Arran de la postpandèmia, s’han detectat un augment de patologies mentals entre els joves”, ha dit, fet que incrementa el risc de desaparicions voluntàries en casos de depressió greu o trastorns psicòtics. En aquestes situacions, ha remarcat, “tenen una vulnerabilitat extrema i cal actuar molt de pressa”.
Augment entre persones grans
Un altre col·lectiu vulnerable és el de les persones grans. Les desaparicions de majors de 65 anys han augmentat un 6,4% el 2025, sobretot en casos d’homes amb deteriorament cognitiu que es desorienten després de sortir del domicili o d’un centre.
Ventas ha explicat que les pèrdues de memòria i la fragilitat física augmenten el risc, especialment quan aquestes persones viuen soles i la manca d’un entorn proper pot retardar l’avís a la policia.
Barcelona concentra més incidents
Territorialment, l’àmbit metropolità concentra el volum més alt de casos, amb 2.369 desaparicions. D’aquestes, 750 es van registrar a Barcelona, 652 a la regió metropolitana nord i 967 a la metropolitana sud.
Durant el 2025, l’Oficina d’Atenció a Famílies dels Mossos va atendre 203 casos nous corresponents a 213 famílies i va gestionar 817 trucades, majoritàriament per consultes sobre l’estat de la investigació o assessorament jurídic. També es van fer 87 entrevistes presencials i l’equip va participar en dos dispositius de recerca a la muntanya amb familiars.
Xarxes socials i prevenció
Les xarxes socials s’han convertit en una eina habitual per difondre casos de desaparicions i mobilitzar la comunitat. Tot i això, Ventas ha advertit que la publicació de fotografies ha de passar sempre pels canals oficials per evitar confusions. “És important, sempre li diem a la població que quan es publiqui una fotografia sigui a través dels canals oficials”, ha indicat, tot alertant de l’“efecte soroll” que poden generar difusions desordenades.
També ha recordat que, un cop localitzada la persona, la imatge s’ha d’eliminar per protegir el dret a l’oblit i la intimitat, especialment en el cas dels menors.
Quan una desaparició amaga un crim
En alguns casos, les investigacions per desaparició poden acabar revelant un homicidi. Durant el 2025, la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos ha assumit dues investigacions per mort violenta i ocultació de cadàver.
En un dels casos, la investigació va començar amb la desaparició d’un home a Cunit i va acabar amb la detenció d’un home i una dona a finals del 2025. La confessió d’un dels arrestats va permetre localitzar les restes de la víctima en una fossa sèptica d’un domicili a Sant Jaume dels Domenys.
En un altre cas, iniciat per la desaparició d’una dona a la Morera de Montsant el 2022, els Mossos van detenir el desembre del 2024 la seva parella com a presumpte autor de l’homicidi i l’ocultació del cadàver. L’home és a la presó mentre continuen les tasques de recerca del cos.
Des del 2010, la DIC ha investigat 27 homicidis amb ocultació de cadàver, dels quals aproximadament el 72% han estat feminicidis en l’àmbit de la violència de gènere.
Els Mossos també destaquen que a l’Estat hi ha tres sentències condemnatòries sense que s’hagi trobat el cos de la víctima, un tipus de resolució que consideren possible gràcies a la metodologia d’investigació desenvolupada per la policia catalana.