L’arribada de 126.804 immigrants durant l’any 2023 va ser el principal factor d’augment poblacional a Catalunya aquell any, segons els resultats definitius de les Estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), publicats aquest dijous.
Les 8.012.231 persones que residien al país l’1 de gener del 2024 eren 110.268 més que l’any anterior, un ritme de creixement lleugerament inferior a un any abans, quan la xifra va fer un salt de 140.140 habitants, però en qualsevol cas el segon augment més gran des del 2009. Segons les dades, el saldo migratori ha estat positiu a 723 municipis, però entre el conjunt de la població, les defuncions depassen els naixements per sisè any consecutiu.
El creixement natural va ser de -13.445 persones, ja que es van registrar 54.217 naixements i 67.662 defuncions al llarg de l’any, mentre que el saldo migratori amb la resta d’Espanya va ser de -5.171 habitants. La tendència a l’alça va començar durant la postguerra, i va seguir de manera ininterrompuda fins a l’any 2018, quan els decessos van començar a superar els naixements. Des de llavors, i en especial a partir del 2020, l’any de la pandèmia, els números continuen en negatiu a conseqüència de la baixa natalitat.
Així, el percentatge de població de 0 a 15 anys continua a la baixa i va passar del 15,2% al 14,9% durant el 2023, mentre que el pes dels residents d’entre 16 a 64 anys ha augmentat del 65,4% al 65,6% i, els majors de 65 anys, s’apropen ja a ser un de cada cinc ciutadans (19,5%).
Amb tot, la població creix a causa del saldo positiu de migració (126.804) el 2023, que desaccelera lleugerament respecte al 2022 (158.546), però continua en valors significativament superiors als del 2021 (25.701). El saldo migratori amb l’estranger ha estat positiu en 723 municipis, i el que registra un creixement més alt en nombres absoluts és Barcelona (45.402). La capital catalana també és el que cau més en la diferència entre naixements i defuncions (-4.085).
Tenint en compte els diversos indicadors, el balanç final del 2023 és de creixement poblacional a 620 municipis i de disminució a 301. Els municipis de 10.000 habitants o més amb major creixement relatiu van ser Mont-roig del Camp (36,1‰), Calafell (35,0‰) i Cunit (32,5‰), i els de menor creixement van ser Martorell (‑5,6‰), l’Escala (‑4,3‰) i Ripoll (‑4,2‰).
La població va augmentar en 38 comarques i a Aran, i va disminuir a 4. El Solsonès (104,8‰), el Baix Penedès (22,6‰) i el Gironès (19,4‰) van ser les comarques amb majors creixements en termes relatius. D’altra banda, la Segarra (‑56,3‰), Osona (‑21,5‰), la Terra Alta (‑2,4‰) i el Pallars Jussà (‑1,9‰) van perdre població. Amb tot, cal tenir en compte els municipis de Torà i Biosca van passar de la Segarra al Solsonès durant l’any, i que Osona va perdre alguns municipis per la creació de la comarca del Lluçanès.
