Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Les pluges de principis d'octubre i les d'aquest últim cap de setmana han tornat a posar sobre la taula la necessitat de millorar la resposta dels ajuntaments davant les emergències climàtiques i "minimitzar el seu impacte". En paral·lel, i amb un nou episodi de precipitacions previst aquesta setmana per la influència de la dana Adam, una trentena d'alcaldes catalans participen aquest dilluns i també els dies 26 d'octubre i 2 de novembre en un curs de Protecció Civil per reaccionar amb més eficàcia davant fenòmens meteorològics extrems.
Així ho ha explicat a l'ACN Álvaro González, cap de Serveis i Recursos de Protecció Civil, que ha remarcat la importància que els alcaldes coneguin les seves competències i els mecanismes de prevenció, coordinació i comunicació disponibles. González ha defensat que la preparació dels consistoris és clau per garantir una bona resposta davant emergències vinculades al canvi climàtic, com ara les inundacions, les pluges torrencials i els incendis.
El paper del DUPROCIM i la coordinació amb la Generalitat
Un dels blocs del curs se centra en els criteris generals d’aplicació del Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM), una eina de planificació que permet als ajuntaments organitzar la resposta davant situacions com els incendis, les inundacions o les nevades. "Els ajuntaments han de preveure totes les actuacions, tant les preventives com les que cal dur a terme durant l’emergència i en la fase de recuperació. També han de planificar com informar la població i establir els mecanismes de coordinació amb la Generalitat", ha apuntat.
La formació també aborda el paper del Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL), des d’on es coordina la resposta local en cas d’emergència, i la comunicació amb el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT). "La Generalitat pot activar el pla INUNCAT en funció de la situació de risc i manté un contacte permanent amb els municipis", ha explicat. En aquest sentit, ha remarcat que els ajuntaments han de traslladar al CECAT informació precisa i actualitzada sobre el que passa al municipi.
"No tenim ulls a tots els municipis, i són els ajuntaments els que coneixen de primera mà la situació sobre el terreny. És important que ens informin, sobretot quan l’emergència supera les seves capacitats, perquè puguem adoptar les mesures necessàries", ha assenyalat.
Granollers, exemple recent d'un episodi d'alt impacte
Com a exemple, González ha recordat l'episodi de pluges que va afectar Granollers fa dues setmanes i que va deixar una víctima mortal. Segons ha explicat, l'emergència va generar un nombre molt elevat d'incidències i va tenir un fort impacte en la població i en els serveis municipals. En aquest context, ha defensat que la comunicació entre administracions va permetre reforçar els avisos a la ciutadania i impulsar mesures de seguretat i autoprotecció per reduir riscos.
Segona edició del curs i 30 municipis participants
La formació d'aquest mes d'octubre i novembre és la segona edició del curs de competències en protecció civil en l’àmbit municipal. Hi participen 30 municipis, el mateix nombre que en la primera experiència. Són Abrera, Alòs de Balaguer, Bell-lloc d’Urgell, Casserres, Dosrius, el Montmell, el Pont de Suert, Gandesa, la Coma i la Pedra, la Jonquera, la Torre de Claramunt, Maçanet de Cabrenys, Nalec, Navata, Olivella, Ós de Balaguer, Pratdip, Puigpelat, Roda de Berà, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Esteve de Palautordera, Sant Esteve Sesrovires, Sant Joan de Vilatorrada, Santa Bàrbara, Sentmenat, Tordera, Torrent, Vilademuls, Vilagrassa i Xerta.
"Hem vist que la formació ha tingut molt bona acollida i que ha augmentat el nombre de sol·licituds. Per això, reforçarem el nombre d’edicions", ha assegurat González, que ha posat l'accent en mantenir "grups reduïts" per afavorir el diàleg i garantir que la formació sigui tan efectiva com sigui possible.
