Catalunya va registrar el temps d’espera més alt de l’Estat per sotmetre’s a una intervenció quirúrgica programada el 2024, amb una demora mitjana de 145 dies, segons l’Informe Anual de Sanitat publicat aquest dijous. La xifra supera els 126 dies de mitjana espanyola i situa el territori com a comunitat amb més pacients pendents d’operació, amb 196.911 persones a la llista d’espera. D’aquestes, un 32,6% fa més de sis mesos que aguarda.
Al conjunt d’Espanya, hi ha 846.583 pacients pendents de cirurgia i gairebé un 23% supera el mig any de demora. Tot i això, Catalunya no encapçala les demores més llargues: Extremadura, amb 178 dies, registra el pitjor temps d’espera, seguida d’Andalusia, amb 176 dies.
Esperança de vida i salut pública, per sobre de la mitjana
Tot i les llargues llistes d’espera, Catalunya manté uns bons indicadors de salut. L’esperança de vida en néixer va ser el 2023 de 84 anys, per sobre de la mitjana estatal (83,8 anys). Les dones arriben als 86,5 anys i els homes als 81,3. Pel que fa als anys de vida saludable, el territori també destaca amb 80,7 anys de mitjana, davant dels 79,4 de l’Estat.
En mortalitat per tumors, l’estadística situa Catalunya lleugerament per sota dels registres globals:
-
Tràquea, bronquis i pulmó: 43,1 morts per 100.000 habitants (44,5 a Espanya)
-
Còlon i recte: 26 morts (27,7 a Espanya)
-
Mama: 21,8 morts (21,2 a nivell estatal)
Metges i infermeria: ràtios dispars entre primària i hospitals
El sistema sanitari català comptava el 2023 amb 28.898 metges, dels quals:
-
6.629 treballaven a l’atenció primària
-
16.895 en hospitals
-
295 a urgències i emergències
-
5.079 en formació especialitzada
La taxa de metges a la primària se situa en 0,76 per cada 1.000 habitants, lleugerament per sota de la mitjana estatal (0,78), mentre que als hospitals Catalunya presenta una proporció superior (2,12, davant de 1,98 a l’Estat).
Pel que fa a la infermeria, hi ha 38.036 professionals, amb una taxa de 0,80 a la primària i 3,67 als hospitals per cada 1.000 habitants.
Farmàcies, centres de salut i capacitat hospitalària
Catalunya és la setena comunitat amb més població per oficina de farmàcia, amb una ràtio de 2.445 habitants per establiment (la mitjana estatal és de 2.189).
El territori disposa de:
-
422 centres de salut
-
788 consultoris locals
-
155 hospitals públics, la xifra més alta de tot l’Estat
-
27.764 llits instal·lats, dels quals 26.030 estaven operatius el 2023
Despesa sanitària i percepció de la ciutadania
La despesa sanitària pública consolidada del 2022 va ascendir a 14.509 milions d’euros, equivalent al 5,7% del PIB, amb 1.853 euros per habitant, una xifra per sobre de la mitjana de les comunitats (1.769 euros).
A escala estatal, la despesa va augmentar fins als 99.347 milions, un 7,4% del PIB, i la inversió per habitant es va situar en 2.079 euros.
Pel que fa a la percepció ciutadana, el 74% dels espanyols assegura tenir un estat de salut bo o molt bo, amb una millor valoració entre els homes (78%) que entre les dones (70,2%). L’informe també constata que el 55% creu que el sistema sanitari funciona bé o força bé, tot i que la valoració global —6,28 sobre 10— és inferior a la del 2019.
Els millors serveis valorats són les urgències 061/112 i l’hospitalització, mentre que l’atenció primària i la consulta hospitalària reben notes més discretes.
