Amb motiu del Dia Mundial de les Hepatitis Víriques, el sistema sanitari de Catalunya s’ha sumat un any més a la campanya promoguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la necessitat d’actuar en la prevenció, detecció i tractament d’aquestes infeccions que continuen sent una amenaça important per a la salut pública global.
Impacte mundial i reptes globals
L’informe global sobre hepatitis 2026 publicat per l’OMS revela que aquestes malalties provoquen gairebé 1,3 milions de defuncions anuals. Tot i comptar amb vacunes efectives contra l’hepatitis B i tractaments molt potents per curar l’hepatitis C, des de l’organització internacional es recorda que el progrés actual no és suficient per assolir la meta d’eliminar les hepatitis com a problema sanitari abans del 2030.
Catalunya avança cap a l’eliminació integral
A nivell local, Catalunya ha implementat una estratègia completa basada en quatre pilars fonamentals: prevenció, diagnòstic precoç, accés simplificat al tractament i recerca activa de persones infectades sense diagnosticar o desvinculades dels serveis assistencials.
Des que es va posar en marxa el Pla de prevenció i control de l’hepatitis C, liderat des de la Subdirecció General d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques (SGAVIHV), juntament amb la introducció dels antivirals d’acció directa el 2015, s’han tractat més de 31.000 persones amb hepatitis C, fet que ha contribuït notablement a reduir tant la càrrega sanitària com les complicacions associades.
Dades epidemiològiques rellevants
- Prevalença estimada d’infecció activa pel virus C: 0,49%
- Prevalença estimada d’exposició al virus C: 1,02%
- Prevalença estimada pel virus B: 0,52%
Aquests indicadors evidencien els importants avanços aconseguits i posicionen Catalunya favorablement per complir els objectius fixats per l’OMS. No obstant això, persisteixen dificultats entre col·lectius vulnerables socialment i sanitàriament, que encara afronten obstacles considerables per accedir al diagnòstic i als tractaments necessaris.
L’últim repte: arribar als més vulnerables
A mesura que baixa la prevalença generalitzada, eliminar completament les hepatitis dependrà cada cop més de poder atendre aquelles persones fora dels circuits convencionals. Entre aquests grups hi ha:
- Consumidors/es de drogues
- Població en situació de sensellarisme
- Migrants procedents d’àrees amb alta prevalença
- Diversos col·lectius socials vulnerables
Aquestes comunitats presenten un risc elevat tant pel diagnòstic tardà com per no rebre un seguiment adequat. Per aquest motiu, les estratègies comunitàries són claus dins els plans de microeliminació.
L’impacte clau de les unitats mòbils a Catalunya
L’anomenada Unitat Mòbil de Cribratge, impulsada pel Departament de Salut juntament amb Creu Roja des del 2021, s’ha convertit en un instrument fonamental per apropar el cribratge simultani contra hepatitis B i C, VIH i sífilis a persones amb dificultats severes d’accés als serveis sanitaris convencionals.
Els resultats acumulats mostren que les unitats mòbils són una eina clau per apropar el diagnòstic i el tractament a persones que sovint queden fora dels circuits habituals d'atenció sanitària. Des de la seva posada en marxa, la Unitat Mòbil ha realitzat 2.614 cribratges i ha detectat 133 persones amb infecció activa pel VHC. Més de sis de cada deu persones diagnosticades han iniciat tractament i, d'aquestes, més de vuit de cada deu l'han completat. La prevalença de la infecció activa pel VHC és molt diferent segons la població atesa: mentre que en els recursos adreçats a persones que consumeixen drogues se situa en el 8,5%, en els recursos per a persones en situació de sensellarisme és del 0,8%. Aquestes diferències posen de manifest la necessitat d'adaptar les estratègies de microeliminació a les característiques i necessitats de cada col·lectiu.
L'experiència acumulada també ha evidenciat alguns dels principals reptes que persisteixen, com les dificultats de vinculació assistencial, la pèrdua de seguiment o la coexistència de problemàtiques socials i de salut mental, factors que continuen condicionant l'accés efectiu al tractament i que reforcen la necessitat de models d'acompanyament adaptats a cada realitat.
Seminari web del Dia Mundial de les Hepatitis Víriques
Amb l'objectiu de compartir experiències i identificar oportunitats de millora, la SGAVIHV organitza avui el seminari web “Més a prop de les persones: unitats mòbils per a l’eliminació de les hepatitis víriques”.
La jornada reunirà professionals de Catalunya i de la Comunitat de Madrid i comptarà també amb la presència de diversos projectes europeus per analitzar el paper de les unitats mòbils i d'altres intervencions comunitàries en la microeliminació de les hepatitis víriques.
Durant la sessió es presentaran experiències desenvolupades en diferents territoris i contextos assistencials, incloent-hi iniciatives dirigides a usuaris de drogues, persones en situació de sensellarisme i altres col·lectius especialment vulnerables. Les diferents ponències abordaran els resultats obtinguts, les barreres identificades, els reptes pendents i les estratègies necessàries per consolidar aquests models d'intervenció en el futur.
Entre les experiències que es compartiran hi ha iniciatives desenvolupades a Catalunya i a la Comunitat de Madrid, així com projectes europeus orientats a millorar l'accés al diagnòstic, al tractament i a l'acompanyament de les poblacions més vulnerables, entre els quals destaca el projecte europeu MOBHOPE.
La jornada vol contribuir a reforçar les estratègies comunitàries i de proximitat que permetin continuar avançant cap a l'eliminació de les hepatitis víriques i garantir que els avenços assolits arribin a tota la població, sense deixar ningú enrere.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat