Catalunya ha percebut 2.520 euros per càpita entre 2012 i 2021, per sota de la mitjana de les comunitats autònomes (2.562 euros). Les dades s’extreuen de l’eina per comparar indicadors econòmics de les comunitats autònomes que l’Autoritat Fiscal Independent (Airef) ha actualitzat aquest dilluns. Segons el registre, el territori que menys finançament ha rebut és el País Valencià, amb 2.368 euros. També Múrcia, Andalusia i les Illes Balears es situen per sota la mitjana de l’última dècada. En canvi, a la Comunitat de Madrid els recursos aportats per l’Estat se situen prop de 200 euros per sobre de la mitjana amb 2.752 euros per habitant. El territori amb més finançament per habitant, però, és Cantàbria amb 3.180 euros.
L’eina ‘Observatori interactiu de comunitats autònomes’ permet comparar des de la seva web la gestió de competències de les diferents comunitats autònomes. En aquest sentit, exposa que els avantatges fiscals de la comunitat que dirigeix Isabel Díaz Ayuso provoquen una pèrdua de finançament del 1,87% del PIB; una dada molt superior a la catalana (0,62%) i a la mitjana estatal (0,67%).
Segons l’Airef, la Comunitat de Madrid només obté un 0,07% d’ingressos addicionals amb la seva política fiscal, molt menys que la resta de comunitats (0,63%) i lluny de Catalunya (1,13%) o les Illes Balears (1,43%).
Les dades confirmen que Catalunya és el tercer territori amb més despesa per habitant en els serveis públics fonamentals (educació, sanitat i serveis socials), amb 3.445 euros per càpita, per darrere de Navarra (3.963 euros) i el País Basc (3.741 euros).
