El català ha fet avui un pas decisiu cap a la seva consolidació com a llengua de cohesió social, educativa i institucional amb la signatura del Pacte Nacional per la Llengua. L’acord, rubricat a l’Institut d’Estudis Catalans per una vintena d’entitats, representants de la societat civil, sindicats i partits polítics, fixa un compromís polític i econòmic de gran abast: un pressupost mínim de 200 milions d’euros anuals per impulsar la política lingüística i l’objectiu d’incorporar 600.000 nous parlants en un període de cinc anys.
El pacte, que es va començar a gestar el 2021 i que ha tingut una àmplia participació ciutadana, estableix un full de ruta fins al 2030 estructurat en 21 àmbits d’actuació, com ara l’educació, el món laboral, la sanitat, la justícia, la tecnologia, la cultura i la cohesió social. Amb una dotació inicial de 255 milions per aquest any —la més alta de la història en política lingüística a Catalunya—, l’acord vol revertir el retrocés en l’ús social del català i situar-lo en el centre de la vida pública.
Objectius clars i compromisos compartits
Entre les accions previstes destaquen l’ampliació de l’oferta formativa per a persones adultes, especialment nouvingudes; l’impuls del català com a llengua vehicular en tots els nivells del sistema educatiu; i el reforç de la presència del català en l’àmbit digital i audiovisual, amb especial atenció a les noves generacions. També s’estableixen mecanismes de governança per fer-ne el seguiment anual i garantir-ne l’execució.
El Pacte també vol garantir el dret d’opció lingüística a la justícia i als serveis públics, amb mesures com l’exigència del coneixement del català per al personal que atén la ciutadania o la disponibilitat de portals i tràmits digitals en català a organismes de l’Estat.
Una jornada “històrica” per a la llengua
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha qualificat la jornada de “gran dia per Catalunya” i ha afirmat que el pacte representa “un anhel llargament esperat”. “El català forma part de la columna vertebral de la nació catalana”, ha dit Illa, tot reivindicant una llengua “mil·lenària, però també del segle XXI”. Ha subratllat que mai abans tanta gent havia volgut aprendre català, i ha fet una crida a convertir l’acord “del paper al carrer”.
ERC, per la seva banda, ha defensat que es tracta d’una “política estructural” que enforteix el país davant de possibles sentències desfavorables, com la del Tribunal Constitucional sobre la immersió lingüística. “La política lingüística la marca la societat, no els tribunals”, ha remarcat el portaveu republicà, Jordi Albert.
Suports amplis, però també absències i crítiques
Tot i el suport majoritari, l’acord no ha comptat amb la firma de Junts, la CUP ni el sindicat USTEC. Així mateix, Vox hi ha expressat un rebuig frontal, titllant-lo “d’autoritarisme lingüístic” i criticant el que considera una “imposició del català”.
Des de la Plataforma per la Llengua, tot i donar suport al pacte, s’ha advertit que “no és prou ambiciós” i s’ha reclamat més concreció, calendarització i fiscalització dels recursos.
Implicació del món jurídic i econòmic
El Consell de l’Advocacia Catalana ha celebrat especialment els avenços en l’àmbit judicial, tot destacant que el català ha de ser un requisit per als professionals que atenen la ciutadania. El seu president, Joan Martínez, ha alertat que no hi pot haver “justícia plena” si una part de la població no pot expressar-se amb normalitat en la seva llengua.
Pel que fa al món empresarial i sindical, el pacte inclou l’adhesió de Foment del Treball, la PIMEC, les Cambres de Comerç, CCOO i la UGT, que s’han compromès a promoure el català com a competència professionalitzadora i d’inclusió en el mercat laboral.
Una eina per al futur
Amb accions que van des de campanyes de sensibilització fins a plans municipals de gestió lingüística, el Pacte Nacional per la Llengua pretén crear una base sòlida per a un model de país on el català sigui la llengua comuna, coneguda i utilitzada per tota la població. Una aposta per la normalització lingüística que, segons els seus impulsors, no exclou ningú i vol sumar tothom.
Ara, el repte és fer que aquest gran acord institucional esdevingui una realitat quotidiana.
