L’enquesta Estudes 2025, elaborada pel Ministeri de Sanitat a partir de 35.256 entrevistes a estudiants d’entre 14 i 18 anys de 836 centres educatius, revela que el 13% dels adolescents espanyols participa en jocs d’atzar per internet, mentre que un 20,9% ho fa de manera presencial. Aquestes xifres representen un augment respectivament de 2,4 punts i 2,2 punts percentuals en comparació amb les dades del curs anterior.
Diferències per gènere i tipus de joc
Xisca Sureda, delegada del govern per al Pla Nacional sobre Drogues, ha destacat que el joc problemàtic ha crescut menys d’un punt percentual, però continua sent gairebé sis vegades més comú entre els nois que entre les noies. Segons la seva intervenció, el 20,7% dels jugadors en línia són homes davant una proporció molt menor entre les dones. Pel que fa als jugadors presencials, el 29,5% són nois i un 12,3% són noies.
A més, els gustos varien segons el sexe: els nois prefereixen la ruleta i les apostes esportives tant online com presencials; mentre que les noies opten majoritàriament pel bingo i la ruleta via internet o bé el bingo i la loteria presencial.
Dades sobre despesa i risc associat
Sureda també ha explicat que la despesa diària habitual es manté per sota dels sis euros per la majoria dels joves. No obstant això, un segment rellevant destaca: un 10% dels nois que juguen online i un 4,7% dels que participen presencialment superen els 300 euros diaris. En canvi, les noies generalment gasten menys. L’informe apunta que fins a un 27,7% dels jugadors en línia i un 21,5% dels presencials podrien patir símptomes associats al joc problemàtic.
L’impacte socioeconòmic de les cases d’apostes
Sota l’anàlisi espacial realitzada pel Pla Nacional sobre Drogues s’ha constatat una alta concentració d’establiments dedicats a les apostes als barris desfavorits econòmicament. Sureda ha subratllat que aquesta realitat té repercussions importants sobre la renda disponible dels habitants: “En general sabem que la prevalença més gran d’instal·lació de cases d’apostes en barris desfavorits té un impacte més notable”, ha afirmat.
Tendències en ús problemàtic d’internet i xarxes socials
L’enquesta també assenyala una disminució gradual en l’ús problemàtic d’internet des de l’etapa postpandèmica. En aquest sentit, el percentatge entre noies s’ha reduït fins al 23,4%, baixant 3,5 punts respecte a l’any anterior; mentre que entre els nois se situa al 15,5%, recuperant nivells prepandèmics.
Pel que fa a les xarxes socials, el 15,3% del total estudiants presenten ús problemàtic, amb una lleugera prevalença superior entre les noies.
L’ús extensiu dels videojocs
Més del 84% dels estudiants utilitza videojocs regularment, 8,6% dels homes poden presentar signes indicatius d’una addicció potencial als videojocs davant de l'1,8% en el cas de les dones.
Consum de pornografia
Sobre aquest aspecte Xisca Sureda ha comentat que hi ha hagut una lleu disminució respecte al 2023 malgrat que més de la meitat dels joves han reconegut haver consumit pornografia durant l’últim any. Un total del 4,1% han manifestat problemes relacionats amb aquest consum (amb incidència majoritària entre nois), sent especialment elevada aquesta dada (7,2%) en adolescents d’entre 16 i 17 anys.
Addiccions comportamentals
Les addiccions comportamentals són una malaltia, Sureda ha detallat que el 2023 van ser admesos 4.916 pacients, principalment relacionats amb addiccions al joc (4.009), seguits pels videojocs i xarxes socials (446), compres compulsives (176) i conducta sexual compulsiva (175). La major part eren homes i l’edat mitjana dels ingressats varia segons el tipus d’addicció: vint-i-un anys en videojocs i trenta-nou anys en joc i sexe, amb la majoria dels tractaments de joc vinculats a la modalitat presencial.