Atropella amb un toro mecànic al cobrador del frac

El Tribunal Suprem ha confirmat una condemna de set anys i mig de presó per a un veí de Villarrobledo (Albacete) per envestir amb un vehicle industrial, de més d’11 tones de pes i amb una pala carregadora, el cotxe d’un cobrador del Frac, que li reclamava el pagament d’un deute i qui va resultar ferit de gravetat.

Va ocórrer el 4 de març de 2014. El Cobrador del Frac li portava temps reclamant el pagament d’un deute i aquest dia, quan el condemnat va agafar el seu vehicle, es va adonar que s’aproximava un cotxe amb el logotip de la coneguda empresa.

El condemnat, segons relata la sentència ara confirmada pel Suprem, es va dirigir a la seva nau industrial i va agafar un vehicle, tipus toro elevador, de 11,22 tones i de 2,55 metres d’alt, i, «amb ànim d’atemptar contra la vida i de causar la mort» a la víctima, va envair el carril contrari i es va dirigir de front contra el cotxe d’aquest.

El cobrador, que no portava el frac, estava dret en la vorera, i el condemnat conduïa amb els braços de la pala estesos i elevats a una altura d’uns 46 centímetres. «De manera sorprenent i conscient» que el treballador «no tindria possibilitat de reacció», va envestir el seu vehicle i va introduir els braços de la pala per les portes del costat dret del cotxe; va aixafar seients i carrosseria, el va pujar a la vorera i el va desplaçar cap a la paret.

El cobrador va quedar atrapat entre els ferros de la carrosseria del vehicle i la paret, i va sofrir lesions greus que li van mantenir a l’hospital 28 dies i que podrien haver-li ocasionat la mort, diu la sentència.

L’Audiència Provincial d’Albacete va condemnar a l’acusat 7 anys i mig de presó per un delicte d’assassinat en grau de temptativa en una sentència que ara ha avalat la Sala penal del Tribunal Suprem.

El tribunal rebutja la tesi de la defensa, que va al·legar que no va haver-hi intenció de matar a la víctima i que va ser simplement un accident de trànsit.

Segons la Sala, els fets provats de la sentència evidencien que el condemnat «era conscient de la presència» de la víctima i va envair el carril contrari «per a enfrontar millor el vehicle del lesionat»; «no va intentar frenar en arribar a l’encreuament i no va fer cap maniobra d’evasió per a evitar la col·lisió».

Per a establir el dol homicida n’hi ha prou amb acreditar que, «quan envesteix contra el vehicle, sabia que el seu conductor es trobava entre aquest i la molt pròxima paret de l’edifici, i que, amb altíssima probabilitat, l’aixafaria contra ella, causant-li ferides que, també amb una altíssima probabilitat, podrien causar-li la mort», subratlla el tribunal.

Segons el Suprem, la manera de realitzar l’agressió és clarament traïdorenca, ja que l’atac es va produir amb «un instrument d’enorme potència lesiva i de forma totalment sorprenent».

Rebutja així mateix aplicar l’atenuant de confessió atès que el condemnat no ha reconegut la integritat dels fets perquè, encara que va telefonar a Emergències, «en tot moment ha sostingut l’absència d’intenció en la seva conducta, atribuint el succeït a un mer accident».