Almenys això és el que es desprèn d’un estudi realitzat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que ha quantificat les pèrdues alimentàries en aquest sector, el seu impacte socioeconòmic i els productes que es descarten més.
El sector hortícola desaprofita 46,5 milions de tones d’aliments a l’any a Catalunya, cosa que equival al 26% de la producció global de verdures i hortalisses.
El malbaratament alimentari és un problema crític en l’actual crisi climàtica i socioeconòmica. Els productes descartats a la fase de producció redueixen la quantitat d’aliments disponibles per als consumidors i augmenten els costos econòmics dels productors.
A més, els cultius utilitzen recursos naturals limitats com l’aigua, el sòl i l’energia, que acaben desaprofitant-se.
PRODUCTES AGRÍCOLES CLAU
Entre tots els cultius produïts a Catalunya, 11 aliments constitueixen el 80% de la producció hortícola (excloent-hi la patata) i són, per tant, clau en la gestió de les pèrdues alimentàries.
Es tracta de la col, l’enciam, la síndria, la carbassa, el carbassó, el tomàquet, el cogombre, la carxofa, la coliflor, la mongeta tendra i la ceba.
PER QUÈ ES DESCARTEN?
Els investigadors de l’ICTA-UAB estableixen els tres motius principals pels quals no s’arriba a comercialitzar gran quantitat d’aquests aliments.
El primer tipus de pèrdues està format pels aliments que no arriben a ser collits pels agricultors al camp -anomenades pèrdues evitables- pel fet que la recol·lecció no els resulta rendible davant els baixos preus als quals els intermediaris els paguen la verdura.
Un altre tipus de pèrdues –anomenades pèrdues possiblement evitables- és a causa que el producte no compleix amb els estàndards de qualitat establerts pel mercat per a la venda, bé sigui perquè no tenen el color, el calibre o la forma esperada.
El tercer grup de pèrdues alimentàries -pèrdues inevitables- es deu a problemes tècnics, com ara destrosses del gènere per errors en la recollida o negligències per part dels recol·lectors.
En termes monetaris, les pèrdues calculades a Catalunya pugen a 19 milions d’euros l’any. Aquestes s’associen principalment a pèrdues evitables (61%) que provenen, majoritàriament, de cultius de síndria, enciam i coliflor.
TAN SOLS PER L’ASPECTE
Pel que fa a les pèrdues per l‘aspecte o la qualitat del producte, el carbassó, el tomàquet i la ceba són rellevants perquè es descarta entre un 10 i un 15% del producte comercialitzable.
“Aviat es fan malbé i, si estan danyats, no són aptes per a llargs períodes d’emmagatzematge”, explica Pietro Tonini, investigador de l’ICTA-UAB.
Només el 17% del valor perdut és degut a una causa inevitable o tècnica. “Es correspondria amb peces de verdura que s’han fet malbé per culpa de la maquinària o en tallar-les de la planta”, indica Tonini.
Al sector hortícola, reduir la pèrdua d’aliments és clau tant per assolir els objectius de polítiques nacionals i internacionals que pretenen reduir a la meitat el malbaratament d’aliments el 2030, com per satisfer la creixent demanda d’hortalisses a causa de la promoció de dietes més saludables i sostenibles.
Les xifres, que es van calcular sobre la base de dades de l’any 2020, són extrapolables a altres períodes.
QUÈ CAL FER PER REDIR EL MALBARATAMENT
Els investigadors han identificat mesures per minimitzar la pèrdua d’aliments i adaptar-se a un clima canviant. Destaquen la necessitat aplicar solucions per controlar, planificar i invertir en cultius, solucions de mercat i suport financer als productors.
L’estudi fa recomanacions a curt termini, com ara la venda local de productes lletjos, i subratlla la necessitat d’estratègies a llarg termini per abordar problemes sistèmics.
L’objectiu és beneficiar tant els consumidors com els agricultors, assegurant un enfocament de benefici mutu (win-win), així com estratègies integrals de reducció del malbaratament.
Pietro Tonini recomana que els agricultors planifiquin els cultius anuals mitjançant models predictius basats en sensors remots agronòmics i meteorològics, així com dades històriques de producció.
Aconsella diversificar la producció d’hortalisses mitjançant productes locals de valor afegit i vendre’ls a través de múltiples canals de distribució. Cal apostar pel processament dels excedents, per convertir-los en productes de més valor i amb una vida útil més llarga.
L’administració pública hauria d’encoratjar els agricultors a redistribuir els productes excedents amb incentius fiscals.
“També haurien de promoure els sistemes de distribució de cadena curta, com ara agrobotigues i cooperatives agrícoles, i animar els consumidors a comprar productes de temporada i no comercials”, afegeix Tonini.
Així mateix, recorda la importància de protegir els agricultors de pràctiques comercials deslleials “com ara rebutjar la devolució de productes no venuts i evitar comissions com la comercialització a majoristes que redueixen els marges econòmics”, rebla Tonini.
