L’informe iRAP (abans EuroRAP) s’ha donat a conèixer aquest dimecres i recull el període 2021-2023, de forma que comença després de la pandèmia, quan encara hi havia restriccions de mobilitat. Així, fa una fotografia dels darrers tres anys en què els conductors han hagut d’adaptar-se a la “nova normalitat”.
L’estudi avalua el risc d’accidentalitat i la concentració d’accidents tenint en compte el volum de trànsit que circula per cada tram de carretera per obtenir una radiografia de la distribució del risc i aconseguir millorar la seguretat viària en els punts més afectats.
Així, el treball ha analitzat més de 6.300 km de la xarxa viària catalana, on es concentra el 93% de la mobilitat del territori i on tenen lloc el 78% dels accidents amb ferits greus i víctimes mortals.
L’Arrabassada, la carretera més problemàtica
Un any més, l’Arrabassada, a Barcelona, ha tornat a ser considerada la carretera més perillosa de Catalunya, sobretot per l’elevada xifra de sinistres amb motocicletes implicades que hi tenen lloc. En aquest sentit, les dades han assenyalat que del 100% dels accidents registrats entre 2021 i 2023, tots tenien una moto implicada.
David Prat, director general d’Infraestructures de Mobilitat del Departament de Territori, s’ha referit a aquesta via i ha assegurat que la Generalitat “ja no sap que més fer” per a reduir-hi els accidents. Ha explicat que en els darrers tres anys s’hi ha produït deu sinistres greus, cap mortal, però tots amb motos. Ha recordat que l’any 2022 es va fer una inversió de 700.000 euros en separadors de fluxos i cunetes trepitjables per a millorar la seguretat a la via.
“Hem fet moltes intervencions, però veiem que no hi ha una correlació entre els accidents que hi ha i les millores que es poden fer”, ha assenyalat Prat que s’ha mostrat convençut que en aquesta carretera “hi ha un problema d’incivisme”.
A banda de l’Arrabassada, en aquest llistat també hi figuren d’altres vies com la T-314 entre Cambrils i Reus; la B-502 entre Vilassar de Mar i Argentona; la BV-5001, entre Martorelles i Vilanova del Vallès; la TP-7225, entre Reus i el Morell; la GI-64, entre Torroella de Montgrí i l’Estartit; la BP-2151, entre Sant Sadurní d’Anoia i Sant Pere de Ribes; la GI-643 entre Torroella de Montgrí i Parlavà; la BV-1201, entre Olesa i Castellbisbal i la GI-673 i GI-674 entre Caldes de Malavella i Llagostera.
Per contra, la carretera més segura i, per tant, la que té menys risc d’accidents, és la C-25 entre Gurb i Calldetenes. Tot i la seva alta intensitat (més de 20.000 vehicles diaris) no ha registrat cap accident mortal o greu en l’últim trienni. El segueix el tram de la A-7 que va de Vandellòs a Cambrils, el de la C-16 entre Navàs i Gironella i el de la B-40 entre Viladecavalls i Terrassa.
L’A-2 torna a encapçalar les vies amb més concentració d’accidents
Tal i com ja va passar en l’anterior edició de l’estudi, l’enllaç de l’A-2 amb l’AP-2 i amb la B-20, la B-10 i la C-32 ha tornat a ser el tram que concentra més accidents. El segueix de ben a prop la C-58 entre Cerdanyola del Vallès i Barcelona i la zona del Nus de la Trinitat.
D’acord amb l’estudi, més de la meitat dels trams amb més accidents es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona on hi ha elevades densitat de trànsit. Alhora, les dades mostren que en el 76% dels sinistres que tenen lloc en aquestes zones hi ha estat involucrada una motocicleta.
