Després de liderar l'oposició, el PSC és el partit més ben posicionat per guanyar les eleccions catalanes del 12M amb solvència. Dels futurs pactes dependrà la seva possibilitat de tornar a encapçalar la Generalitat. Parlem amb la número 2 dels socialistes a les eleccions, Alícia Romero, sobre els pròxims comicis i el seu projecte per la següent legislatura.
El diumenge els bascos van votar a les eleccions autonòmiques. Els resultats ofereixen algun missatge per les catalanes?Estem fent una campanya molt centrada en Catalunya. La situació del País Basc és molt diferent. Nosaltres fa uns quants dies que presentem el nostre projecte en positiu. Les enquestes ens donen guanyadors, però no n’hi ha prou amb això. Necessitem molta distància per governar en solitari.
Les eleccions són una mena d’examen a l’aposta del socialisme amb Catalunya (amnistia, indults…)?No ho sé. Segurament, tot influeix. No només és això. A Catalunya portem 10 anys sense fer infraestructures del cicle de l’aigua i ara no estem preparats per la sequera. Portem 10 anys amb decisions erràtiques en l’àmbit educatiu i ara tenim els pitjors resultats de PISA. També hem sigut incapaços de millorar el 15% de renovables. Per tant, els ciutadans també valoraran això que els afecta al dia a dia. De totes maneres, el fet que Pedro Sánchez tingués la voluntat de recuperar una certa normalitat i impulsar els indults i l’amnistia és el resultat de creure en Catalunya. Avui la situació no és ni la de 2021 ni la de 2019. La diferència de to és òbvia, gràcies a aquestes mesures.
L’entrada de Puigdemont al joc polític català ens podria tornar a 2017?Els ciutadans no estan en la tessitura de tornar a la independència i la unilateralitat. Va ser un moment complicat, amb tensió i fractura. En definitiva, va ser el fracàs de la política. Ara que hem recuperat la política, el que voldríem és que el futur de Catalunya estigués basat en altres coses com donar respostes en l’àmbit sanitari, educatiu o d’infraestructures. Els ciutadans tenen ganes de mirar endavant, passar pàgina i obrir una nova etapa.
Les enquestes els donen guanyadors, però hauran de pactar amb altres forces. Únicament descarten VOX i Aliança Catalana. Entre la resta, amb quines candidatures és més fàcil trobar les solucions que comenta?Depèn de l’àmbit. Sempre ens sentim millor amb els partits d’esquerres, però amb Esquerra o els Comuns hem discrepat en alguns projectes de país. Volem governar prioritàriament en solitari i tenir acords amb tothom en funció del tema d’interès. En aquests tres anys hem fet acords amb Junts, Esquerra, els comuns… hem demostrat la capacitat de diàleg. Posar sobre la taula el que ens uneix és molt més constructiu.
Catalunya estaria preparada per un hipotètic tripartit?Passarà el que els ciutadans decideixin. Ells votaran, s’haurà de fer la lectura en funció d’això i cercar les majories. Si els ciutadans no donen absoluta a cap partit, ens donaran un missatge d’acord. Les majories que es puguin generar seran la voluntat dels ciutadans.
Estem en eleccions anticipades per un casino?Això ho hauria de respondre el president, que és qui les va convocar. No va ser capaç de trobar els suports necessaris per aprovar el pressupost i ens en vam anar a eleccions. Va haver-hi uns partits que van fer més electoralisme i van pensar més en ells mateixos que en els ciutadans. Els Comuns l’any 2022 aproven un pressupost amb 120 milions d’euros pel Hard Rock. El 2024 no hi havia cap euro i no el van aprovar. De totes maneres, qui tenia la responsabilitat de buscar els suports era Esquerra i no ho va aconseguir. Nosaltres vam demostrar una actitud responsable i vam negociar un acord.
El Hard Rock podria ser un tema complicat per configurar majories?Ja ho veurem. El país no és Hard Rock. Hi ha molta gent que ha tingut interès a fer veure que aquest projecte havia de condicionar el futur de Catalunya i, òbviament, no és aixé. Condicionarà més el futur de Catalunya els recursos que dediquem al coneixement, les universitats o els centres de recerca. Després del 12 de maig haurem de buscar el que ens uneix i veurem quines són les línies vermelles.
És compatible aquest projecte amb la idea de combatre la sequera?Si haguéssim fet la feina, avui no hauríem de mirar al cel. Ens hem passat 10 anys despistats en altres coses i amb un govern incapaç i incompetent en la generació de respostes. Haurem de gestionar la demanda d’aigua i no l’oferta. En canvi, si haguéssim fet infraestructures, tindríem oferta d’aigua. No hem fet dessaladores, potabilitzadores, plantes regeneradores d’aigua… Això és el que fan els països avançats. Tenim centres de recerca que treballen en el cicle de l’aigua i nosaltres seguim com fa 15 anys. Hem d’invertir en aquestes infraestructures i permetre un creixement sostenible del país. I sobretot no contraposar sectors, que és el que ha fet el Govern. Per exemple, el turisme contra l’agricultura.
Però aquests sectors hauran d’acceptar restriccions fins que no tinguem aquestes infraestructures.Ja ho estan fent. El sector agrícola té reduïda l’aigua un 40%, l’industrial un 25%, el turisme redueix dotacions per visitants… El Govern està regulant la demanda, que és l’únic que pot fer ara. Nosaltres critiquem haver arribat fins aquí. Un govern ha de planificar a mitjà termini i no ho ha fet ni Esquerra ni Junts. Els dos porten governant des del 2015 i amb un acord per governar des de 2012.
L'aeroport era un àmbit que també havien recalcat aquesta legislatura. Cal l’ampliació de l’aeroport, tenint els de Reus i Girona a una distància accessible?Els aeorports de Reus i Girona no tenen capacitat per portar els vols continentals que volem nosaltres i l’economia del país. Catalunya i Barcelona competeixen amb les grans ciutats del món i necessitem ampliar la nostra infraestructura. Ho han fet a Madrid sense cap crítica ni de Sumar ni Podemos. En canvi, aquí estem acomplexats. L’economia necessita tenir aquesta via de comunicació amb les grans ciutats i per fer això els experts ens diuen que s’ha d’ampliar. Nosaltres apostem per fer-ho amb tot el respecte a l’ecosistema. Va haver-hi una època en què vam desviar un riu i vam fer artificial una llacuna. Tenim els millors professionals que diuen que això és possible. El Govern ha de millorar la capacitat de l’aeroport per competir amb els millors i atraure inversions.
En el debat del finançament, han criticat el dúmping fiscal d’algunes comunitats autònomes per atraure aquestes inversions. Com es busca un encaix on les CCAA estiguin còmodes i que no sigui l’Estat qui imposa els impostos?S’ha de col·laborar, cooperar i treballar colze a colze amb el Govern d’Espanya. Hem d’establir un terra a alguns impostos per no generar aquesta competència deslleial entre comunitats autònomes. Europa també ha de treballar en aquesta línia. És un tema important lligat al sistema de finançament autonòmic. No volem confrontar o incomodar al Govern espanyol, volem col·laborar amb ell per treure el millor per Catalunya.
Per què la negociació sobre el finançament no pot ser de manera bilateral Catalunya-Espanya?El sistema de finançament és una negociació multilateral. Evidentment, hi haurà negociacions bilaterals. De fet, el nostre Estatut diu que s’ha de desenvolupar un consorci tributari a Catalunya paritari entre l’Estat i la Generalitat. Això ho hauràs de negociar bilateralment. El que diem és que el nostre model no pot ser bilateral. Vivim en una Espanya federal amb moltes competències transferides. Ens afecta el que passa a Extremadura o Aragó. No pensem que si tinguéssim una Espanya pobra i una Catalunya rica ens aniria bé. Necessites un entorn de seguretat i estabilitat. Volem una negociació amb alguns aspectes bilaterals, però dins d’un marc multilateral. El que hem d’entendre també és que si Catalunya és el tercer que més aporta no pot ser el catorzè que més rep. És una realitat que la defensaria Extremadura o Castella la Manxa.
Per què el sistema que plantegen és millor que un concert econòmic similar al basc?El sistema de finançament autonòmic actual té algunes deficiències, però també ha estat molt bo. En els darrers quatre anys ha augmentat un 47% els ingressos de finançament autonòmic. Esquerra vol tota la capacitat normativa dels impostos, tenint la possibilitat de tenir de nou dúmping fiscal. No sembla molt raonable perquè estem dins d’Espanya i Europa. Si decideixes un model com el del País Basc, tens un model que no és solidari. Europa som solidaris amb els països de l’est i aquí també ha d’haver-hi. El document d’Esquerra no defineix quant ha de ser aquesta solidaritat. És un document poc definit i poc treballat.
Què planteja el PSC per a la gent que està indecisa en el debat independentista o directament no vol estar a Espanya?Plantegem un model de país amb un millor autogovern i més ben gestionat. Tenim moltes competències que no han desplegat i han estat gestionades de manera regular. Hem de guanyar competències, però hem de gestionar millor el que tenim. Volem més autogovern, que vol dir més recursos, més competències i més respecte a la nostra cultura i la nostra llengua. A partir d’aquí, dedicar la nostra energia a millorar l’educació, la salut, les infraestructures o les xifres de la pobresa infantil. La nostra proposta és una Catalunya líder dins d’una Espanya federal que alhora està dins d’Europa.
La governabilitat a Espanya continuarà depenent d’ERC i Junts a partir del 12M. Ens podríem trobar en la situació en què, amb Salvador Illa de president, els independentistes demanessin cessions a Pedro Sánchez amb què no estiguéssiu d’acord?En qualsevol de les situacions, defensarem Catalunya i els seus interessos. Ho fem aquí i al Congrés, on tenim bastants més diputats que els dos grups independentistes junts. Amb el Govern d’Espanya estem molt coordinats i no hem tingut cap problema fins ara. Veurem quina dinàmica es genera, però la nostra prioritat és fer Salvador Illa president. Si això passa, trobarem respostes a qualsevol entrebanc.
Podria perillar la legislatura a Espanya?Ho haurà de dir ERC o Junts. Creiem que no té res a veure. En cas que guanyi Salvador Illa, els ciutadans hauran donat un missatge molt clar. Els demòcrates hem de respectar els resultats, sobretot si es pot formar una majoria. Fa tres anys vam guanyar i no vam poder governar. Hem sigut molt pulcres en respectar aquest resultat. Seria bo que el Govern d’Espanya pogués continuar amb aquest perfil progressista i que Junts i ERC formessin part d'aquests grans acords.
