Alerta per un analgèsic que podria causar la mort

Poden provocar danys greus, inclosa la mort, especialment quan es prenen durant períodes prolongats en dosis superiors a les recomanades

Els experts de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) alerten de l’ús prolongat i en dosis superiors a les recomanades de fàrmacs que combinen codeïna (opioide) i ibuprofens, i van agregar els danys renals i gastrointestinals greus, inclosa la mort, com a possibles efectes secundaris.

Segons va confirmar aquest dimarts a Efe una font del regulador europeu, el Comitè d’Avaluació de Riscos de Farmacovigilància (PRAC) va recomanar, en la seva última reunió mensual, un canvi en el prospecte dels medicaments que combinen codeïna i ibuprofens per a incloure un advertiment de “danys greus, inclosa la mort, especialment quan es prenen durant períodes prolongats en dosis superiors a les recomanades”.

“El comitè va revisar diversos casos de toxicitat renal, gastrointestinal i metabòlica que s’han informat en associació amb casos d’abús i dependència de codeïna amb combinacions d’ibuprofens, alguns dels quals han estat fatals”, agrega la EMA.

Aquests fàrmacs combinen un opioide (codeïna) i un antiinflamatori (ibuprofèn), i s’usen per a tractar el dolor, però el PRAC assenyala que el seu ús repetit pot provocar addicció i abús a causa del component de codeïna.

El comitè va concloure que, quan es pren en dosis superiors a les recomanades o durant un temps més prolongat, la codeïna amb ibuprofèn pot danyar els ronyons, evitant que eliminin de forma adequada els àcids de la sang a l’orina.

A més, el mal funcionament dels ronyons també pot causar nivells molt baixos de potassi en la sang, la qual cosa en si pot provocar símptomes com a feblesa muscular i marejos.

Aquests dos nous efectes adversos, coneguts com a “acidosi tubular renal” i “hipopotassèmia”, s’afegeixen a partir d’ara al prospecte dels fàrmacs que fan servir aquesta combinació, medicaments que estan usats en l’àmbit nacional als països de la Unió Europea (UE).

La EMA va enviar aquestes recomanacions a les autoritats nacionals competents, al costat de missatges clau per a la comunicació correcta sobre aquest efecte secundari, i són ells els qui decideixen sobre la necessitat d’oferir informació addicional a escala nacional.