L'historiador de l'art i el conservador català Albert Velasco acaba de publicar el llibre 'Les pintures de Sixena. Un foc que encara crema' (Pòrtic), en què aborda el procés judicial al voltant de les obres, i ha advertit del risc que Sixena "es pugui convertir en el cementiri" de les obres murals si es traslladen des del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
En una entrevista amb Europa Press, Velasco (Lleida, 1976) ha subratllat els riscos que exposen els informes tècnics, i ha dit que les pintures murals són un malalt terminal que es troba en un hospital de pal·liatius: "Si el traiem d'allà és molt possible que l'hàgim de portar al cementiri. Que Sixena les converteix. paradoxalment es pugui convertir en el cementiri que les acabi enterrant”.
El llibre repassa la història de les pintures des dels seus orígens al segle XIII i l'operació de rescat per part de l'arquitecte i historiador de l'art Josep Gudiol --del qual creu que hi hauria d'haver una plaça a cada població de la Franja i que ara s'ataca "com no es van atrevir els franquistes"-- després de l'incendi el 1936 de l'església.
Tot i això, el gruix del llibre recull les negociacions amb les monges santjoanistes per al seu dipòsit a Catalunya i el litigi judicial, amb les seves implicacions polítiques, per les pintures murals fins a la sentència ferma del Tribunal Suprem, que ordena el trasllat de les obres al Monestir de Santa Maria de Sixena.
Velasco ha assegurat que aquest trasllat des de la perspectiva de la conservació restauració és una operació inassumible sense provocar danys a les pintures, ha remarcat que a cap país civilitzat amb una situació patrimonial normal es posaria "en perill" una obra medieval d'aquestes característiques, i ha lamentat que en el procés judicial la propietat hagi passat per sobre de la conservació.
"Si una sentència no es pot executar perquè es posa en risc l'obra, la sentència no s'executa i no passa res", ha afegit, assenyalant que l'obligació és transmetre les obres a les generacions futures en les mateixes condicions i no pitjors, i ha aplaudit el sentit de la querella presentada pels 5 exconsellers de la Generalitat.
OPERACIÓ SENSE PRECEDENTS
Ha afirmat que tots els experts que han participat en el procés han assegurat que "és una operació tan complexa que no es pot fer sense fer malbé les pintures" i ha dit que no hi ha precedents d'una intervenció així, i que per això el MNAC ha demanat una avaluació de riscos, una execució que contrasta amb la de les 'pintures profanes', també objecte de la sentència de Suprem, i que tornaran a Sixena en no cremar en l'incendi.
L'historiador ha retret que l'Institut Patrimonial Cultural d'Espanya (IPCE) no s'hagi pronunciat sobre les pintures murals, ho ha considerat una imprudència tècnica i política, i ha opinat que si no ha parlat és perquè el Ministeri de Cultura no vol que ho faci perquè, segons ell, diria que les obres no surtin del MNAC: "Aquesta medalla la portaran penjada per sempre "el ministre Ernest Urtasun i el secretari d'Estat Jordi Martí", ha dit.
Velasco ha opinat que el Ministeri de Cultura --que forma part del patronat del MNAC-- no vol que l'IPCE parli per "no posicionar-se en contra dels interessos d'una comunitat autònoma i passar de puntetes, en una posició neutral", però ha dit que no es pot quedar callat quan es debat el trasllat d'una obra del romànic i d'un bé catalogat.
Ha considerat "molt greu" que la Generalitat i el MNAC no hagin presentat un recurs davant el Tribunal Constitucional, perquè és la via d'anar posteriorment als tribunals europeus --Velasco va dimitir com a membre del plenari del Museu de Lleida per la postura de la Generalitat davant la sentència de Sixena--, i ha augurat que si a Catalunya hagués governat ERC o Junts el recurs s'hauria presentat.
MONESTIR DE SIXENA
Velasco ha subratllat que el Monestir de Santa Maria de Sixena "no ha tingut, no en té ni tindrà" les condicions del MNAC, remarcant que el clima és una de les coses més difícils de controlar en un museu, i s'ha preguntat si hi viurà personal fix cuidant les obres i si es muntarà una estructura de museu en cas que les pintures es traslladin.
Ha afirmat que el Govern d'Aragó no ha dit què farà quan arribin les pintures a Sixena i com les instal·laran, i ha dit que es podria donar la paradoxa que les pintures no tornin a la sala capitular "i hagin de construir un edifici annex al monestir i recrear les formes de la sala i instal·lar-les allà".
Per a l'historiador, el més lògic seria que al Monestir de Sixena es fes una reconstrucció digital de les pintures i del sostre islàmic com s'ha fet a les esglésies de Taüll: “L'experiència estètica seria increïble" ha indicat Velasco, que també ho ha contemplat com una opció per al MNAC si les pintures, finalment, es traslladen.
Velasco ha pronosticat que el procés s'acabarà, però desconeix en quin sentit i ha augurat escenaris "molt surrealistes" com que el Ministeri de Cultura hagi d'actuar com a asseguradora perquè cap companyia vulgui assegurar els possibles riscos del trasllat o que els Mossos acabin entrant al MNAC per a detenir el trasllat si es produeixen danys a les pintures.
