Acusen algunes farmacèutiques d’encarir els genèrics fins a un 2.600%

Evitar que els medicaments genèrics surtin al mercat o encarir-los fins a un 2.600% són algunes de les estratègies que utilitzen alguns laboratoris farmacèutics per augmentar beneficis, segons denúncia l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

Els talls de subministrament, una altra de les estratègies de pressió, comporten situacions molt perjudicials per als afectats, assenyala aquesta organització, que recorda que porta denunciant alguns d’aquests abusos durant molt de temps, però que «els organismes encarregats de competència i els tribunals de cada país actuen de manera dissonant».

En quant als medicaments genèrics (aquells que tenen el mateix principi actiu que el de marca), OCU recorda que els laboratoris tenen l’exclusivitat per a vendre el fàrmac original durant 10 anys i passat aquest temps, una altra farmacèutica pot entrar i posar al mercat copies d’aquests productes, que gràcies a la competència generada veuen reduïts els seus preus. No obstant això, segons OCU, «alguns laboratoris utilitzen ardits per evitar aquesta competència i el possible descens de preus».

Com a exemple, cita el cas de Sandoz que quan anava a posar el genèric de Durogesic a la venda, Johnson & Johnson, propietària de la patent, va acordar pagar-li una suma mensual superior al benefici que hagués generat per les vendes d’aquest, perquè no el tragués al mercat. El resultat d’aquesta operació va ser una multa de 10,8 milions d’euros a J&J i de 5,5 milions a Sandoz.

A més, assenyala que Lundbeck va haver de pagar 98 milions d’euros i més de 52 milions a altres quatre companyies amb les quals va acordar comprar els genèrics produïts per aquestes i revendre el citalopram.

AstraZeneca, per part seva, va decidir retirar les càpsules d’omeprazol quan la seva patent estava a punt de caducar, per a continuació treure’l al mercat en comprimits; la multa va ascendir a 52,5 milions d’euros, segons OCU.

La «pujada desmesurada» de preus és un altre dels abusos de les farmacèutiques, assenyala l’organització, que posa com a exemple el cas de Pfizer i Flynn.

La primera va transferir l’autorització de comercialització al laboratori de medicaments genèrics Flynn, però aquests en lloc de produir la fórmula genèrica d’Epanutin, es va convertir en el seu distribuïdor, acordant elevar els preus del producte fins a un 2.600% més.

Un cas «curiós» és de l’ús de Lucentis (Novartis), un medicament emprat en malalties oculars, i Avastin (Hoffmann-Roche), usat per al càncer.

«En tractar-se de molècules molt similars i sabent que tots dos medicaments admeten tots dos usos, els laboratoris van arribar a un acord per a generar dubtes de l’ús d’Avastin (100 vegades més barat) en oftalmologia», assegura.

Itàlia va multar amb més de 90 milions d’euros a cadascuna d’elles, i recentment França també, amb 440 milions d’euros. No obstant això, segons OCU, a Espanya, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), «no va trobar cap motiu per a multar aquí a les companyies».

L’organització recorda que els consumidors poden denunciar abusos de competència directament davant la CNMC i les agències autonòmiques, sempre amb una base fonamentada.

Així mateix, insisteix en la necessitat de realitzar controls periòdics als laboratoris farmacèutics i d’imposar multes dissuasives a aquells que atemptin contra les normes de competència.

«Les administracions no haurien de consentir que a les farmacèutiques els surti més econòmic pagar una multa i continuar abusant que complir la normativa de competència», assenyala.