Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Catalunya deixa enrere l’estiu més càlid des que hi ha registres, marcat per les onades de calor, les nits tòrrides i una falta de pluja generalitzada en bona part del territori. Amb l’arribada de la tardor, però, la situació podria canviar: les primeres previsions estacionals apunten a més probabilitats que les precipitacions se situïn per sobre de la mitjana al vessant mediterrani.
La predicció de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) per als mesos de setembre, octubre i novembre situa Catalunya dins de la zona on és més probable que la pluja assoleixi el tercil superior. Això significa que el trimestre té més opcions de ser plujós del normal, especialment durant el setembre, però no permet assegurar que plourà de manera continuada ni que totes les comarques rebran les mateixes quantitats.
MÉS PROBABILITAT DE PLUJA, PERÒ SENSE GARANTIES
La tendència més humida es concentra a la façana mediterrània i les Balears. Segons l’AEMET, l’anomalia positiva de precipitació seria més marcada al Mediterrani durant el setembre.
Tot i això, parlar d’una tardor plujosa no vol dir que la precipitació hagi de ser constant o ben repartida. A Catalunya, la tardor acostuma a estar marcada per episodis irregulars: poden produir-se aiguats molt intensos en poques hores en alguns punts mentre altres zones acumulen molt poca aigua.
El Meteocat també recorda que les prediccions mensuals i estacionals tenen més capacitat per anticipar les anomalies de temperatura que les de precipitació. Al Mediterrani, la fiabilitat dels pronòstics de pluja a llarg termini és especialment limitada.
LA CALOR NO ACABA DE MARXAR
La tendència més clara és la de la temperatura. L’AEMET considera molt probable que entre setembre i novembre els termòmetres se situïn en el tercil càlid a Catalunya.
Per tant, encara que augmentin les possibilitats de pluja, no s’espera una tardor especialment fresca. Els episodis de precipitació podrien conviure amb temperatures superiors a les habituals i amb períodes prolongats de calor fora de temporada.
L’ESTIU MÉS CÀLID REGISTRAT A CATALUNYA
La nova estació arriba després d’un estiu excepcional. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, la temperatura mitjana va superar en tres graus o més la mitjana climàtica a més del 80% del país. En alguns sectors del Pirineu occidental, la Plana de Vic i l’interior, l’anomalia va superar els quatre graus.
Durant l’estiu, alguna estació de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques va assolir o superar els 40 graus en vint jornades diferents. A Barcelona-Can Bruixa es van comptabilitzar 59 nits tòrrides, en què la temperatura no va baixar dels 25 graus, el registre més elevat de la sèrie iniciada el 1987.
L’Observatori Fabra també va arribar als 40,9 graus durant l’onada de calor del juliol, la temperatura més alta registrada en els seus 113 anys d’observacions.
La calor va anar acompanyada d’un dèficit de precipitació a bona part de Catalunya. L’estiu va ser molt sec en extenses àrees de Ponent, el Baix Ebre, el litoral central i el delta de l’Ebre. En canvi, la Costa Daurada va registrar alguns episodis de pluja molt abundants.
Entre el 20 i el 22 d’agost es van acumular 146,8 litres per metre quadrat al Vendrell i 137,5 a Torredembarra. Dies després, noves tempestes van deixar més de 80 litres en alguns punts del litoral sud i fenòmens de temps violent.
Aquest comportament irregular exemplifica què es pot esperar durant la tardor mediterrània: més opcions de pluja, però sovint concentrada en episodis curts i intensos. Per ara, les previsions dibuixen una tardor més humida, però també càlida i amb una distribució de les precipitacions difícil de concretar.
