Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El 28% de les dones joves ha rebut contingut sexual no sol·licitat en l’entorn digital i el 24,9% ha patit peticions sexuals o recepció d’imatges íntimes no desitjades. Són dades de l’Enquesta Bretxa Digital 2026, elaborada per la Fundació Ferrer i Guàrdia, que també assenyala diferències rellevants entre homes i dones en aquest tipus d’agressions. En el cas dels homes, aquests percentatges baixen fins al 15,5% i el 15,1%, respectivament.
L’estudi s’ha fet a partir d’una mostra de 1.500 joves espanyols d’entre 18 i 35 anys i mostra que gairebé vuit de cada deu participants, un 77,9%, ha patit alguna forma de violència digital. Ara bé, el tipus de violència varia segons el gènere.
Tipus d’agressions diferents segons el gènere
Les joves reben més violència sexual i també més missatges insistents, amb un 33,5% davant del 22% registrat entre els homes. En canvi, els joves declaren més amenaces d’agressió física, amb un 19,6% enfront del 9,6% de les dones.
A més, entre les dones que han patit violència digital, un 42,2% considera que el motiu és el seu gènere. La fotografia que ofereix la investigació apunta, per tant, a una experiència desigual de l’assetjament a internet i a les xarxes socials.
Perfils anònims, persones conegudes i parelles o exparelles
Pel que fa a l’origen d’aquestes agressions, la majoria arriben de perfils anònims o falsos, en concret un 51,3%. Un 36,6% provenen de persones conegudes i un 14,5% s’han rebut de la parella o exparella, una dada que en el cas dels homes és del 10%.
La resposta més habitual davant d’aquestes situacions és bloquejar l’agressor o el compte des del qual arriben els missatges. Ho fan el 67% de les dones i el 48% dels homes. Tot i això, les dones també declaren més sovint que no saben què fer, amb un 9,3%, mentre que entre els homes és més freqüent restar importància als fets, amb un 15%.
Les joves redueixen la seva presència digital per protegir-se
La investigació qualitativa de la fundació ParticipaTIC 2026, basada en grups de discussió amb adolescents i joves de set comunitats, recull que moltes noies opten per reduir la seva presència digital com a mesura de protecció. L’estudi també apunta una desconfiança més alta envers les plataformes.
En aquest sentit, el 55,4% de les dones considera que les plataformes no disposen de mecanismes efectius contra els discursos d’odi. Aquesta percepció reforça la idea que la prevenció i la resposta davant la violència digital continuen sent insuficients per a una part important de la joventut.
Educació afectivosexual i mecanismes de denúncia efectius
Davant d’aquesta realitat, l’estudi reclama integrar l’entorn digital en l’educació afectivosexual, treballar el consentiment i les relacions igualitàries des d’edats primerenques i garantir recursos de suport accessibles i coneguts per a la joventut.
La recerca també defensa que protegir el dret a participar en l’espai digital sense assetjament ha de ser una responsabilitat col·lectiva i no només de la persona que rep l’atac. A més, exigeix a les plataformes mecanismes de denúncia que funcionin i ofereixin resposta.