114 municipis catalans signen la ‘Declaració de Girona’

L’objectiu immediat és aconseguir “ajustos” en la xarxa elèctrica pública

Un total de 114 municipis catalans, conjuntament amb dues diputacions i dues entitats han signat aquest dijous la ‘Declaració de Girona’, que vol avançar cap a una xarxa elèctrica pública. L’objectiu és aconseguir petits ajustos com millorar la transparència o que es reconeguin les comunitats energètiques fins a arribar a poder decidir cada ajuntament si vol una xarxa pública energètica i “acabar amb l’oligopoli”.

La presidenta de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública, Patrícia Reche, és poder “fer com passa amb l’aigua” i decidir si es vol municipalitzar aquest servei. Reche celebra que entre les ciutats que s’afegeixin a la declaració hi ha les quatre capitals de demarcació i demana més implicació de la Generalitat.

Aturar l’enriquiment injust de l’oligopoli de les energètiques, incorporar competència real al sector, reconèixer i fomentar l’actuació de les comunitats energètiques, millorar la transparència i el control públic de les empreses i implantar mesures per impulsar la participació de la Generalitat. Totes aquestes mesures per tal d’arribar “el més aviat possible” a tenir una xarxa pública d’energia que “no miri només per l’enriquiment d’uns pocs, sinó que sigui un servei públic”.

Aquests són els principals punts de la ‘Declaració de Girona’ que s’ha presentat aquest dijous a l’auditori de l’edifici Jaume Casademont del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. En total són 116 els municipis signants i quatre entitats, a més una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD).

Entre localitats que hi donen suport, les quatre capitals de demarcació, un fet “important” ja que “demostra el caràcter transversal” de la declaració. En aquest sentit, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha ressaltat que “el full de ruta és comú per acabar amb el negoci dels oligopolis”.

“Al final es tracta de recuperar una màxima política clàssica, que és fer política per a la majoria i no com ha passat els darrers anys on s’ha fet ús d’un bé públic per l’enriquiment d’uns pocs”, ha ressaltat Salellas.

Un camí difícil

La presidenta de l’Associació de Municipis i Entitats per una Energia Pública (AMEP), Patrícia Reche, ha reconegut que el camí no és fàcil per poder arribar a fer públic el sistema energètic. En aquest sentit, la legislació actual dificulta l’objectiu final, per això demanen la implicació de les administracions.

I és que el subministrament d’energia a l’estat espanyol és considerat un servei d’interès econòmic general, però no està reconegut ni com a servei públic ni com a dret fonamental, recorda Reche. Per això, lamenta que aquesta consideració de servei regulat implica una certa protecció al consumidor però no assegura la protecció del dret a l’accés a l’energia.

Atès que arribar a un servei públic de l’electricitat no serà un camí assequible, la voluntat és començar a fer “petits ajustos” per a avançar. En aquest sentit, la presidenta de l’AMEP considera que el més urgent és reconèixer les comunitats energètiques com a gestors de la distribució i millorar la transparència per part de les empreses. “Tenim dret els ajuntaments a tenir informació sobre la distribució de l’energia”, reclama.

Un model com el de l’aigua

Finalment, Reche ha explicat que el que pretenen és arribar a un model comparable amb el que actualment hi ha a Catalunya amb l’aigua. En aquest sentit, la presidenta de l’AMEP creu que hauria d’haver-hi un gestor públic com és l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), però que fos cada municipi qui decidís poder municipalitzar el servei o no, en funció de les seves necessitats.