Manresa crea un nou espai amb restes d’esglésies destruïdes durant la Guerra Civil

La mostra, que es podrà visitar un cop al mes, està formada per centenars de peces fins ara mai exposades

L'exposició 'El que diuen les pedres callen els arbres', de l'artista Jesús Galdón. ACN

Sarcòfags, capitells, làpides o gàrgoles. Al magatzem del Museu de Manresa es conservaven fins ara tot un conjunt de restes d’esglésies destruïdes durant la Guerra Civil i que mai abans s’havien exposat. Ara però, tot aquest patrimoni forma part de l’exposició ‘El que diuen les pedres callen els arbres’, de l’artista barceloní Jesús Galdón.

Una mostra que servirà per obrir al públic el magatzem municipal on s’havien traslladat aquestes peces i que vol posar en valor la memòria històrica de la ciutat. El nou espai, de més de 1.000 metres quadrats, està situat sota la plaça de la Reforma i es podrà visitar un diumenge al mes. L’estrena es farà aquest diumenge amb l’acompanyament de l’artista.

Una fusió d’art i memòria històrica. La intervenció de l’artista Jesús Galdón ofereix una mirada que convida el visitant a reflexionar sobre l’origen, la continuïtat i la destrucció del patrimoni. “En realitat tot són fragments d’aquesta memòria que ha estat intencionada i voluntàriament soterrada”, explica Galdón.

La mostra està formada per centenars de restes d’esglésies que van ser destrossades durant la Guerra Civil i que, fins fa poc, es guardaven al magatzem sense ser exposades. De fet, ara serà la primera vegada que es mostraran al públic.

Visites obertes a la ciutadania

La previsió és que el magatzem lapidari es pugui visitar un diumenge al mes amb visites concertades. Així mateix, per aquest cap de setmana s’han programat visites que es faran seguint totes les mesures establertes amb motiu de la Covid.

Dissabte 10 d’abril es farà una visita acompanyada amb l’artista al magatzem de la Reforma a les 11, 12, 13 i 17 h. I diumenge 11 d’abril, a les 11h, es farà una visita més àmplia, també amb l’artista, que inclourà els espais de les esglésies enderrocades durant la Guerra Civil i el magatzem. El punt de trobada serà l’Espai Manresa 1522, a la plaça Fius i Palà. Per participar-hi cal inscripció prèvia.

Un intens ambient anticlerical

Després del cop d’Estat de Francisco Franco contra la República, el juliol del 1936, un intens ambient anticlerical va rebrotar a molts municipis a la rereguarda republicana. A Manresa, com arreu de Catalunya, a partir del 22 de juliol del 1936 va esclatar la violència amb assassinats, saquejos, incendis i destruccions d’esglésies.

Els principals edificis religiosos de la ciutat van patir atacs descontrolats els primers dies de la Guerra Civil, però amb el pas de les setmanes aquestes accions indiscriminades van acabar donant peu a un pla organitzat i planificat. Els principals sindicats obrers de la ciutat i el Comitè Revolucionari i Antifeixista de Manresa, amb el pretext de proporcionar treball als obrers de la construcció, van dissenyar un pla d’enderrocament de set esglésies de la ciutat: Sant Pere Màrtir, les Caputxines, Sant Miquel, Carme, Sant Ignasi i antic hospital de Santa Llúcia, els Caputxins i Sant Bartomeu.

La basílica de la Seu també estava inclosa en el pla, però finalment es va poder conservar i només va patir enderrocs parcials. Així, entre setembre del 1936 i març del 1937, centenars d’obrers es dedicaren a ensorrar esglésies, mentre l’Ajuntament s’hi mostrava en contra, però no disposava del poder efectiu per a impedir-ho. “Malauradament, som una ciutat que va patir un desastre patrimonial enorme”, lamenta l’alcalde de Manresa, Marc Aloy.