Manresa estrena un vídeo en el marc d’ ‘Obres els dipòsits’

Mariona Moncunill ha estat l’artista que ha fet una reinterpretació de peces del Museu Comarcal de Manresa

La setmana del 30 octubre al 8 de novembre es presenta “Obres els dipòsits”, un projecte comissariat per Frederic Montornès i sorgit del fet de convidar a 10 artistes catalans a crear 10 propostes artístiques originals i inèdites a partir de la reinterpretació lliure i personal de les obres i/o documents emmagatzemats als dipòsits de 10 museus i arxius de Catalunya de les 10 ciutats que integren el Consorci Xarxa Tranversal d’Activitats Culturals.

La presentació es fa de forma simultània a les 10 ciutats participants durant el mes d’octubre. A Manresa l’estrena es farà a través d’una projecció de vídeo que tindrà lloc aquest divendres, 30 d’octubre, a les 19 h, al Centre Cultural el Casino. Es podrà visitar fins al 8 de novembre, en horari de dimarts a diumenge de 17.30 a 20.30 h.

L’objectiu d’”Obres els dipòsits és valorar aquelles peces d’art que estan al museu però que són invisibles pels visitants, objectes, documents, llibres o fragments, entre altres, que estan amagats malgrat el seu interès, ja sigui perquè es troben en fase d’investigació, restauració, pendents de ser catalogats, guardats per la falta d’espai a les sales d’exposició, perquè no encaixen amb el relat del museu o perquè estan malmesos.

Els 10 artistes, convidats per Frederic Montornès, han accedit als dipòsits dels museus i arxius de Girona, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Mataró, Manresa, Reus, Figueres, Olot, Tortosa i Sant Cugat del Vallès, i han triat cadascun una peça o conjunt de peces per tal de fer-ne la seva reinterpretació. Els artistes seleccionats són: Mariona Moncunill (Museu Comarcal de Manresa), Anna Dot  (Girona), Lúa Coderch (Mataró), Marla Jacarilla (Reus), Regina Giménez (Sant Cugat del Vallès), Èlia Llach (Vilanova i la Geltrú), Ignasi Prat (Granollers), Martí Anson (Figueres), Oriol Vilapuig (Olot) i Oscar Holloway (Tortosa).

El resultat d’”Obres els dipòsits” pren forma d’un projecte artístic coral, de nova creació i multidisciplinari que compta amb peces d’art que van des de la videoinstal·lació, a obres sobre paper fins a performance, fotografia, vídeo, conferències, publicacions i obres sonores, entre altres.

Guanyador del concurs del Consorci Transversal Xarxa d’Activitats Culturals

“Obres els dipòsits” neix del concurs anual convocat pel Consorci Transversal Xarxa d’Activitats Culturals per a la producció en el camp de les arts visuals, i que en la seva edició de 2019 va guanyar Frederic Montornés, comissari independent i crític d’art. La seva trajectòria professional inclou propostes de comissariat en espais com el Macba, la Fundació La Caixa, Fundació Joan Miró, el Palau de la Virreina o el Centre Cultural Maricel, entre molts d’altres; així com en diverses galeries i entitats artístiques. És un dels creadors del programa de televisió Territori Contemporani, que té com a finalitat visibilitzar les plataformes de l’art i el pensament contemporani a les comarques catalanes, i ha estat guardonat amb el premi Carles Rahola de la Diputació de Girona, el premi GAC 2018 i el premi ACCA 2018 a la Crítica d&rsqu o;Art. Montornés ha format part de diferents jurats, ha realitzat conferències, ha exercit la docència i és actualment crític d’art a El Cultural de El Mundo. També escriu per  diverses revistes especialitzades i diaris, i al seu bloc fedemontornes.wordpress.com. És autor i coeditor del llibre Impasse nº 9. Escoles de formació de comissaris: perspectives i decepcions, realitzat l’any 2009 pel Centre d’Art La Panera de Lleida.

PER A MÉS INFORMACIÓ DEL PROJECTE CLIQUEU  AQUÍ

Obres els Dipòsits – Obra de l’artista Mariona Moncunill

L’artista seleccionada a Manresa per aquest projecte ha estat l’artista tarragonina Mariona Moncunill, que ha reinterpretat peces d’invertebrats marins de la comarca del Bages que estan dipositats al Museu Comarcal del Bages.

 

MARIONA MONCUNILL

CENTRE CULTURAL EL CASINO / MUSEU COMARCAL DE MANRESA

Títol del projecte: La formació de La formació del paisatge

Obra de la qual parteix:

 

La formació del paisatge

– Fòssils de diversos invertebrats marins de la comarca de Bages. Cronologia: Eocè Procedència: Manresa, Malbalç núm. inv.: MCM 00001

– Fòssil. Defensa d’Elephas Antiquus Cronologia: entre 400.000 i 170.000 anys Procedència: Manresa, Tossal dels Cigalons núm. inv.: MCM 00003

 

Entre els elements de la col·lecció permanent del Museu Comarcal de Manresa hi ha els que constitueixen La formació del paisatge, la sèrie de vitrines que, de manera clara, explícita i didàctica, expliquen “la formació geològica i la vida animal i vegetal (del paisatge) prèvia als primers testimonis de la presència humana”. A causa de les obres de remodelació del museu, aquestes vitrines romanen tapades i embalades. I és a partir de la seva invisibilitat el concepte del qual Moncunill decideix estirar del fil.

Mitjançant la realització d’un vídeo monocanal recollint, a través d’entrevistes, els relats d’algunes de les persones que van participar en la construcció d’aquestes vitrines -és a dir, des de la cerca i selecció de fòssils i minerals, al discurs museogràfic tot passant pel disseny de les mateixes vitrines i els plafons que les acompanyen- el treball d’aquesta artista se centra a fer visible, a través de la paraula allò que els ulls no poden veure. Es tracta d’un treball que, al mateix temps que situa i articula contextualment les vitrines, permet posar en relleu l’especificitat de les històries vinculades al seu contingut, la seva formació, les motivacions que les van fer possibles, el seu origen o les subjectivitats concretes que les han fet com són. I tot això com a contraposició a la “universalitat” dels objectes que s’hi mostren, és a dir, el mineral que, més enllà de la seva especificitat, representa la totalitat de la seva tipologia.

El lloc comú i vague que és, per a la majoria de nosaltres, la visualització d’una vitrina de minerals o de fòssils, és interpel·lat en el vídeo a través de la diversitat de les veus que l’expliquen, encara que mai de forma directa.