Justícia lliura la nul·litat de 45 judicis franquistes a Taradell

La consellera Ciuró: "Reivindiquem el dret a la veritat, a la justícia i al reconeixement de les víctimes"

El Departament de Justícia ha lliurat aquest dissabte la nul·litat de 45 judicis franquistes a Taradell (Osona). La consellera Lourdes Ciuró i l’alcaldessa Mercè Cabanas han entregat els documents de reparació jurídica a familiars de 45 represaliats nascuts o residents a la població osonenca. El document acredita la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses pel règim franquista. Es tracta de víctimes que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó o condemnades a mort i executades després d’un judici sumaríssim. “Reivindiquem el dret a la veritat, a la justícia i al reconeixement de les víctimes”, ha apuntat Ciuró.

“Aquests judicis van ser un instrument repressiu per atemorir i sotmetre la població al pensament únic”, ha continuat la titular de Justícia, que també ha remarcat la importància de reparar històricament les víctimes. “Encara avui hi ha qui defensa i blanqueja aquella dictadura i aquell cop d’Estat contra la legítima segona República, i no ho podem permetre”, ha recordat Ciuró. “Davant la persistència del feixisme, nosaltres reivindiquem i exercim el dret a la veritat, a la justícia, al reconeixement i a la reparació de les víctimes”, ha insistit la consellera de Justícia, que ha animat totes les famílies que van patir aquestes causes a sol·licitar el document de nul·litat de judicis sumaríssims i de sentències franquistes.

“A dia d’avui ja hem rebut i tramitat 5.641 sol·licituds de nul·litat, però encara queden milers de persones que ho poden demanar”, ha constatat Ciuró, que igualment ha destacat que l’acte de reparació es faci el dia en què “fa justament 46 anys que va morir l’ideòleg d’aquella ignomínia, el general colpista que durant 36 anys va instaurar i mantenir una dictadura amb un poder repressor implacable”. L’acte de lliurament dels documents de nul·litat ha comptat amb l’assistència de familiars dels 45 represaliats, a més del director general de Memòria Democràtica, Toni Font, i s’ha organitzat en el marc de les V Jornades de Memòria Democràtica d’Osona ‘Repressió, Resistència i Clandestinitat, 1936-1975’.

Les víctimes de Taradell: una desena de condemnats a mort

Entre les quaranta-cinc víctimes de Taradell, n’hi ha una desena que van ser condemnades a mort, vuit de les quals van morir afusellades al Camp de la Bota, a Barcelona. Entre aquest grup hi havia l’exalcalde de la població, Ramon Blasi, que va morir executat l’any 1939, després de ser acusat d’adhesió a la rebel·lió militar amb responsabilitats polítiques i condemnat en un consell de guerra sumaríssim. Pel que fa a la resta de víctimes, la majoria van ser condemnades a llargues penes de presó, que anaven des dels dotze, quinze o vint anys de reclusió temporal fins a la reclusió perpètua.

En una primera instància, els processats van ser conduïts a la presó de Vic, des d’on van ser traslladats més tard a la Model de Barcelona. Alguns d’ells, després, van ser derivats a les presons de Santander o València. És el cas del mestre de Taradell, Anastasi Aranda. Va ser jutjat dos cops, va complir pena a València i, posteriorment, se li va treure el títol de mestre i va ser exclòs del servei educatiu. També van complir penes de presó l’exalcalde Adolf Roca i l’agutzil de la localitat, Fulgenci Sánchez.

A Taradell hi va haver unes vuit víctimes més de judicis franquistes, les famílies de les quals encara no s’han pogut localitzar.

5.641 sol·licituds d’anul·lació, el 70% fetes per correu electrònic

A Catalunya, es van fer més de 69.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya. D’ençà de l’aprovació de la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, l’any 2017, 5.641 persones han sol·licitat l’anul·lació de judicis sumaríssims i sentències franquistes. Aquest document el poden demanar les víctimes dels tribunals franquistes des de 1938 fins a 1978, els seus familiars i altres persones interessades, a través del web del Departament de Justícia o a través del telèfon 012.

El 70 % de les sol·licituds s’ha fet per correu electrònic i la resta, presencialment a les oficines d’atenció ciutadana de tot Catalunya. La Direcció General de Memòria Democràtica fa difusió de la possibilitat d’obtenir l’acte d’anul·lació i dona suport als ajuntaments i les entitats que decideixen fer un acte públic de lliurament de documents de reparació a les famílies de les persones processades. El document ‒on consta el nom i els cognoms de la persona processada pels tribunals militars il·legals de la dictadura‒ acredita la nul·litat del judici i restableix l’honor, la dignitat i la memòria de les víctimes dels tribunals franquistes.