El Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia ha recuperat un bastó de comandament que data del 1875. La vara és de carei i té el puny d’or i esmalts. Es tracta d’un regal que l’Ajuntament d’Igualada va fer al Coronel Pedro Lience l’any 1875.
Un any abans, i en el context de la Tercera Guerra Carlina, el Coronel Lience havia estat designat governador militar d’Igualada. Segons l’historiador Dr. Pere Pascual, Lience devia tenir un paper pacificador entre els bàndols carlí i liberal a la ciutat, en els darrers mesos del conflicte.
Fa uns mesos, la propietat d’aquest bastó de comandament va sol·licitar el permís d’exportació d’aquest objecte, entre d’altres, per la seva venda a l’estranger, a través d’una casa de subhastes internacional. L’Ajuntament d’Igualada en va reclamar la compra. Primer amb un tràmit a la Direcció General de Patrimoni Cultural demanant que el bé es declarés inexportable, una petició que la Direcció General va traslladar al Ministerio de Cultura, de manera que es pogués excercir l’oferta de venda irrevocable a favor i càrrec de l’Ajuntament d’Igualada per l’import de 920€, un preu molt inferior al que hauria pogut arribar en una subhasta a l’extranger.
Aquesta peça que s’ha recuperat és obra de la prestigiosa firma de joieria barcelonina Masriera que havia realitzat diversos treballs d’orfebreria aplicats als punys dels bastons de comandament, símbols distintius d’autoritat. La peça va ser exposada al Museu d’Art Modern de Barcelona, l’any 1996, en una mostra dedicada a la nissaga Masriera.
L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, acompanyat del regidor de Promoció Cultural, Pere Camps, i la directora del Museu de la Pell, Glòria Escala, ha exposat que aquesta peça “té un valor intrínsec vinculat a la ciutat d’Igualada, en relació a la seva història i era important que es quedés a la ciutat, ja que forma part del nostre patrimoni”.
Escala ha explicat que és un objecte “representatiu del final de la Tercera Guerra Carlina, un conflicte que va tenir moments especialment sagnants a la capital anoienca, i representa un missatge, uns valors i la memòria col·lectiva de la ciutat, alhora que pot ser futur objecte de coneixement i recerca sobre la història local i del país”.
