Dones de Moià ensenyen altruistament català a mares nouvingudes

El col·lectiu s'ha vist obligat a fer les trobades a la porta de l'escola després de quedar-se sense local

La Siham Harrassi va aterrar a Moià fa 18 anys. Procedent del Marroc, per a ella la llengua ha estat una barrera tot aquest temps. “Per anar al metge, per comprar, per entendre els papers de l’escola… necessites el català i jo no entenia res”, explica.
No era l’única que s’hi trobava. Conscients d’aquest greuge, un grup de dones van decidir ajudar-les a aprendre la llengua. Primer ho feien en un local, cedit per l’Ajuntament, però després de l’aturada per la pandèmia es van trobar que es quedaven sense. Des de l’inici d’aquest curs fan les classes a la intempèrie, a les portes de l’escola. Aquest dimecres, però, el consistori els hi ha suggerit traslladar-se a un nou espai. El col·lectiu l’ha acceptat tot i que el veu “insuficient”.
Fins a l’arribada de la covid-19, el grup Narinant es reunia a l’antiga escola de música. Dividides en tres grups, dos d’aprenentatge de català i un d’alfabetització, hi assistien una quinzena de dones de diferents procedències. Mitja dotzena de voluntàries, entre les quals mares i mestres jubilades, ho feien possible.

La pandèmia va aturar les classes i, quan el grup va voler tornar, es van trobar sense local perquè el consistori hi havia traslladat els Serveis Socials. Mentre l’Ajuntament buscava una alternativa, el grup ha estat fent les classes al carrer. Aquest dimecres els hi han ofert una petita aula que, per espai, les dones veuen “insuficient” si volen mantenir els tres grups. No obstant això, ho han acceptat mentre l’Ajuntament segueix buscant alternatives. I és que amb l’arribada del fred veien perillar les classes.

Més que un grup d’aprenentatge

Segons explica l’Helena Portella, una de les impulsores del projecte, Narinant és més que un grup d’aprenentatge. “S’ha format una relació que va més enllà de les classes de català”, diu, tot assegurant que “és un intercanvi cultural perquè nosaltres també ens submergim en la seva cultura”. Posa com a exemple el cas d’una alumna que, malgrat que feia anys que vivia a Moià, assegurava que quan anava pel carrer se sentia “transparent”. “Deia que arran del grup la gent la saludava i que havia deixat de ser transparent, això enriqueix”, afegeix.

Després de l’aturada per la pandèmia i malgrat l’absència d’un local, al setembre van decidir reprendre les classes. “Quan ens trobàvem pel carrer ens preguntaven quan tornaríem”, explica Portella. Va ser llavors que, conscients que moltes de les dones es quedaven al parc de davant de l’escola mentre els fills eren a classe, van optar per reprendre l’activitat durant aquella estona al mateix parc. “Fem activitats, conversem…”, explica la Núria Clotet, una altra de les mares impulsores.

Precisament Clotet ha estat “el fil conductor” perquè moltes mares nouvingudes se sumessin al projecte. Ella també duu els seus fills al mateix centre i veia les dificultats que moltes tenien per entendre les comunicacions de l’escola o ajudar als seus fills amb els deures. “Veies la necessitat de què passés alguna cosa perquè es poguessin empoderar i el català és una eina per integrar-se”, recalca. La Ilham Elouaryachi ho reconeix. A l’any d’arribar del Marroc a Moià, es va sumar al projecte. “Elles m’han donat la força per treballar per aprendre la llengua”, diu.