“Em sento humilment satisfet de la feina feta aquests anys. És per això, també que sentia que no podia allargar gaire més la meva estada a l’alcaldia de la ciutat”. Són paraules del discurs de comiat de David Rodríguez i González com a alcalde de Solsona després d’onze anys i mig, pronunciades en el Ple de renúncia, ahir al vespre.
Davant d’un públic reduït, a causa de les restriccions per la pandèmia, amb la família del fins ara batlle i les vídues dels republicans Xavier Jounou i Salvi Nofrarias a primera fila, Rodríguez es va emocionar en fer referència als amics traspassats. “Avui toca fer balanç de la feina feta tots aquests anys.
Valorar si ha pagat la pena l’esforç i si hem sabut ser dignes continuadors d’aquell esperit Jounou en la manera de fer política”, va dir.
El fins ara alcalde i des del 9 de juny secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran va destacar tant el fet que, durant prop de quatre mandats, s’hagi dotat Solsona de “grans equipaments”, com que s’hagi tingut cura d’aquella “política de les petites coses, dels detalls que ajuden a tenir una ciutat més endreçada i millorar la percepció de qualitat de vida dels seus ciutadans”. “Només cal rememorar la ciutat de fa quinze anys i constatar-ne la transformació d’un munt d’espais”, va reblar.
Entre els eixos que han marcat la seva alcaldia, en va posar en relleu les polítiques socials i, “per això mateix, també la reactivació econòmica, entesa com la millor manera de resoldre moltes qüestions socials”. En aquest sentit, Rodríguez es va mostrar especialment orgullós de contribuir en la creació de l’Agència de Desenvolupament Local del Solsonès i Cardona. La pluralitat i la transparència informatives i el sentit institucional de l’Ajuntament són alguns dels aspectes que va voler subratllar.
En el seu darrer discurs, David Rodríguez va dedicar unes paraules a la vitalitat de les entitats culturals, socials i esportives de la ciutat; al personal municipal, amb una estima especial per a les treballadores socials; als regidors que han integrat els governs municipals, per la feina feta i el suport, l’oposició, pel tracte cordial mantingut, i la família, a qui devia “l’agraïment més important de tots”.
