Claret de Cavallers torna a tenir vida després de 50 anys

Aquest petit poble del Bages portava deshabitat des dels anys 70

El Jordi, un dels habitants de Claret de Cavallers, fent llenya. ACN

Claret de Cavallers, al Bages, és un petit nucli que, fins fa poc temps, estava deshabitat. Hi havien arribat a viure 40 persones, però l’èxode rural va fer que, als anys 70, es perdessin els últims habitants. Mig segle després, el poble recupera la vida. El Jordi Terrazas i la Raquel Servitja amb el seu fill són els tres nous habitants. Viuen a Cal Fuster i Ca l’Espinac, i hi han creat ‘La petita granja de Claret’, una explotació de cabres. No tenen aigua corrent, ni cobertura telefònica i, fins fa poc, tampoc tenien internet. A més, com que els drets de pastura es van perdre fa anys, tampoc reben cap subvenció per la granja, però tot i les dificultats tenen clar que el seu projecte tirarà endavant.

Les cases de Claret de Cavallers es troben envoltades de bosc, vora la serra de Castelltallat, a Sant Mateu de Bages. La zona va patir el que s’ha considerat l’incendi més ràpid registrat a Europa, que l’estiu del 1998 va cremar unes 20.000 hectàrees de la Catalunya Central en tres dies. El foc es va iniciar en una línia elèctrica d’Endesa i, després d’un judici i la posterior indemnització, la família d’un dels tres propietaris de les cases de Claret de Cavallers va decidir invertir els diners en rehabilitar alguns dels habitatges del nucli.

Gràcies a una d’aquestes rehabilitacions, el Jordi Terrazas hi ha pogut anar a viure, i també la Raquel amb el seu fill, que han llogat Cal Fuster, una altra casa del nucli. Però si la vida ha tornat a Claret de Cavallers és perquè alguns dels propietaris de les cases han accedit a habilitar els habitatges i llogar-los a un preu assequible. “La idea és que això estigui viu i qui ho pot fer és qui viu i treballa al camp”, explica l’Eugènia, filla d’una de les propietàries de Claret de Cavallers. Per això, assegura, han buscat algú que hi visqui i hi treballi.

La clau, segons la Raquel, és que el preu que paguen és assequible. “Al món rural no es poden demanar lloguers de 800 euros perquè els sous aquí no són d’aquesta magnitud”, assegura.

Un projecte “per viure a Claret de Cavallers”

La Raquel i el Jordi han dissenyat el seu projecte “per poder viure a Claret” i, per tant, pensant en les característiques de l’entorn. Hi ha creat ‘La petita granja de Claret’, una explotació de 40 cabres amb la que produeixen llet ecològica. Surten a pasturar quatre hores al dia i netegen el sotabosc. Per tant, fan prevenció d’incendis.

No reben cap ajut per l’explotació perquè no tenen drets de pastura. Al nucli, no hi ha aigua corrent, ni tampoc cobertura de telèfon mòbil. Fins fa res, tampoc hi havia internet i, per arribar al nucli, no hi ha carretera. L’accés es fa a través de 6,5 quilòmetres de pista forestal. Malgrat tot, el projecte els permet viure en un entorn privilegiat, i això, segons la Raquel, “no té preu”.

Malgrat això, com que el projecte encara no dona suficient per viure, a banda, el Jordi treballa dos dies a la setmana a la mina de Súria i la Raquel fa formació de ramaderia ecològica a l’Escola Agrària de Manresa. Ho fa des de Claret de Cavallers, que es converteix en una aula on els alumnes poden fer pràctiques.