300 persones s’apleguen a Manlleu per cantar el tema ‘Applejack’ de The Triangles

Es tracta de la primera edició de l'espectacle 'The Sing Sang Sung' després del confinament

Pla general de participants de l'espectacle 'The Sing Sang Sung' gaudint de la proposta. ACN.
Prop de 300 persones han participat aquest diumenge en la primera trobada de l’espectacle ‘The Sing Sang Sung’ que s’ha celebrat després del confinament. La macro-cantada no professional ha tingut lloc al parc del Rocòdrom de Manlleu i el tema que els assistents han hagut d’aprendre ha estat ‘Applejack’, del grup The Triangles.
La cançó, que la cervesera Damm va popularitzar convertint-la en l’himne del seu anunci estival de 2010, era coneguda per la majoria dels assistents, el que ha permès que ràpidament enganxessin la lletra i el ritme. Amb un ambient distès i palets de fusta com a seients, el públic ha pogut preservar les distàncies de seguretat. A banda, s’ha limitat l’aforament i s’ha recordat als assistents que calia dur mascareta.
L’espectacle l’impulsa el creador i director Jordi Costa, ‘Sec’, acompanyat al piano pel músic i cantant vigatà Guillem Soler. Tots dos, des d’un escenari minimalista, han ensenyat l’arranjament vocal del tema a partir de la lletra que s’ha lliurat als participants. “El mètode es autodidacta i molt simple, l’he anat creant a partir de la idea simple d’escoltar i repetir melodies, com amb el patrimoni cultural de tradició oral, jo t’ensenyo la cançó i tu la cantes”, explica Costa en declaracions a l’ACN.
La iniciativa arribava a Manlleu avalada per l’èxit de convocatòria de l’edició especial del primer aniversari celebrada el passat mes de febrer al Teatre Poliorama de Barcelona, i després d’haver-se celebrat anteriorment a Puig-Reig, Berga, Menorca, Manresa i Vic. Com a valor afegit, la d’aquest diumenge suposava la primera celebració després del confinament, motiu pel qual també s’ha optat, aprofitant el bon temps, per un terreny ampli i a l’aire lliure.

“Aquí era especial, un descampat, un lloc ventilat on tothom es pogués sentir segur, amb bidons que feien les funcions de taules i zones habilitades per seure-hi sol o amb amics, amb totes les mesures vigents en qualsevol espectacle cultural”, afegeix.

Reconeix que s’ha hagut de renunciar a la sonotirtat que s’aconsegueix un teatre, però considera que val la pena adaptar-se a la situació actual per poder seguir cantant i fent arribar la música arreu.

“Al final el que volem demostrar és que no hi ha veus maques o lletges, sinó que tothom pot cantar”, afirma Costa.

Un ‘superhit’ d’estiu

En aquesta ocasió s’ha escollit una cançó ben coneguda pels participants. “És un ‘superhit’ d’estiu que tothom ha sentit i cantat, però que potser ha passat desapercebut i que és molt curiós”, apunta l’organitzador de la cita.

Els participants han enganxat ràpidament la melodia i el ritme del tema i en poc més d’una hora han aconseguit cantar-la a l’uníson.

La cita ha acabat amb el públic cridant el nom de l’espectacle a ple pulmó i una foto col·lectiva feta des del mateix escenari com a testimoni de la trobada.