Quin és l’origen de la creació de l’Escola de Cinema de Reus?
L’any 2012, quan vam guanyar el primer Goya amb el curtmetratge “El barco pirata” ens vam adonar que no ens guanyàvem la vida fent curtmetratges. A banda de sortir nous projectes audiovisuals, també es va posar de manifest una necessitat que hi havia al meu territori: la falta de formació audiovisual; sí que hi ha una carrera de comunicació audiovisual, però nosaltres valoràvem una formació que fos més immediata: com iniciar-se en el món del muntatge i/o de realització, sense haver d’anar fins a Barcelona. Passaven els anys, i veiem que ningú ho muntava, i que tampoc hi havia cap projecte empresarial dins d’aquest sector. Aleshores, amb el Goya a la mà, vam decidir que érem nosaltres qui ho havíem de fer.

Com va sorgir la proposa de formar part de Timecode?
Nosaltres tenim un curs “creació i direcció cinematogràfica” i aquest acaba amb la producció d’un curtmetratge professional. Dic professional perquè és un curt que l’escola co-produeix amb una productora de cinema externa, i ens serveix pera què els alumnes facin les pràctiques. Alhora, perquè tinguin una primera mirada cap al món audiovisual i formin part plenament. D’aquesta manera, va sorgir aquesta co-producció que ens va semblar un projecte molt interessant.

A finals d’aquest mes s’estrena el curtmetratge “Marcianos de Marte” al tancament del cinema Palace de Reus. Ens podria avançar de què tracta?
El 31 de març estrenem “Marcianos de Marte” repetint amb el director Fernando Trullols –director del “Barco Pirata” amb qui vam guanyar el Goya- i tornem a col·laborar amb la productora Bastian Films, de l’Arturo Mendíz. Aquest curt va estrenar-se el passat Filmets Badalona Film Festival, i va guanyar el premi a “millor producció catalana”. Aprofitarem el tancament del cinema Palace per dir-li adéu de la millor manera, després de 40 anys.

“Marcianos de Marte” és la història d’un pare i un fill, que quan el pare era jove, va rebre una visita d’un ser d’una altra galàxia, i durant tota la vida ha viscut esperant que el seu amic torni a buscar-lo. Aquestes memòries i experiència li ha traspassat al seu fill, qui aquest creu que el seu pare és amic d’un extraterrestre; i fins aquí puc llegir…

Quines sensacions s’emporta del Festival de Cannes? I dels Òscars?
Va ser la primera vegada que vaig tenir la sensació que el sector del cinema funciona com a indústria i alhora que en genera, i això és molt bonic perquè tothom pensa que fer cinema és impossible. Cannes és la quinta essència: durant uns dies tot el món gira al voltant del cinema.

Als Òscars això és multiplicat per 3.000. Ja no és un festival d’uns dies, si no és tota una ciutat bolcada els 365 dies en el cinema. D’una manera o altra tothom treballa amb o pel cinema. L’aire que es respira és de cinema. Per mi, ha sigut com peregrinar, com fer “el camino”. Crec que tothom que es dedica o s’hi vol dedicar, hauria d’anar un cop a la vida a Hollywood per veure que el cinema és una indústria molt potent i real.

Quan vas decidir dedicar-te al cinema?
Quan era jovenet vaig descobrir una cosa: poca gent es mira els títols de crèdit. Si fas l’exercici de llegir els crèdits d’una pel·lícula, te n’adones per primera vegada, que algú s’hi dedica i s’hi guanya la vida; que és una forma de vida. Aquesta va ser la meva primera experiència i vaig pensar: si tota aquesta gent s’hi pot dedicar, jo també.

Quina repercussió ha tingut els guardons de Timecode per l’Escola de Cinema de Reus?
Hem triplicat alumnes des de la Palma d’Or. La majoria de gent no sabien ni que existíem. La repercussió ha sigut posicionar l’Escola en el panorama de la formació audiovisual. Tenim alumnes fins i tot del Canadà, està sent realment una revolució. Hem posat una marca a l’horitzó, i esperem créixer els pròxims anys.

Hi ha algun altre projecte entre l’Escola i la ciutat?
Recentment, hem arribat a un acord amb Reus Capital Cultural 2017. Aquest any –i per primera vegada- l’Escola produirà catorze curtmetratges, un per alumne, sota la bandera de la capitalitat cultural. Amb tot, l’Escola està creixent i ho fa en un moment molt bonic per Reus; ens sembla meravellós generar aquestes sinergies amb la ciutat.

Quin és el missatge que li deixaria als joves que volen participar d’aquest món?
Com qualsevol professió no és fàcil arribar-hi, però això és un negoci; és un sector en auge; t’hi pots dedicar i guanyar-te la vida. La clau fonamental per aconseguir-ho és picar pedra cada dia, i no decaure.

Marina Villegas