.gif)
El total de catalans cridats a les urnes són 5.558.095 persones, que suposen 68.319 electors més que en les últimes eleccions espanyoles, el juny del 2016. Un total de 239.736 corresponen al Cens d’Electors Residents Absents (CERA), és a dir, que viuen a l’estranger. A Lleida hi ha 314.556 electors.
En aquestes eleccions, els catalans escolliran 48 diputats del Congrés, un més que en les últimes eleccions del juny del 2016. Concretament, són 4 diputats i 4 senadors per Lleida.
Les votacions han començat a les nou del matí, tot i que els col·legis electorals s’han obert abans per constituir les meses electorals i verificar que no hi ha problemes amb el material electoral. La votació acabarà, com és habitual, a les vuit del vespre, tot i que si queda alguna persona dins del local electoral, el president o presidenta de la mesa li permetrà votar.
Des de l’aprovació de la Constitució s’han celebrat un total de 12 eleccions espanyoles: el 1979, 1982, 1986, 1989, 1993, 1996, 2000, 2004, 2008, 2011, 2015 i 26 de juny 2016. En només una ocasió, la darrera, s’han repetit els comicis davant la impossibilitat de formar govern.
Les primeres dades de participació, un element que pot ser clau en el resultat de les votacions del 28-A, se sabran cap a dos quarts de tres de la tarda, quan compareixeran el secretari d’Estat de Comunicació, Miguel Ángel Oliver i la subsecretària del ministeri de l’Interior, Isabel Goicoechea. Aquestes dades les actualitzaran cap a dos quarts de set del vespre, quan tornaran a sortir. El ministeri de l’Interior preveu que cap a dos quarts d’onze de la nit compareixeran per informar dels resultats provisionals de les eleccions la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.
Possible fragmentació de vot
La previsible fragmentació del vot el 28-A pronostica un escenari de pactes postelectorals incert. Una de les incògnites és si els diputats independentistes al Congrés tornaran a ser imprescindibles per formar el futur govern espanyol i d’això dependrà, en bona mesura, si és possible obrir un nou escenari de diàleg entre governs després de les eleccions. Precisament, el trencament de les negociacions entre executius va ser el que va provocar l’avançament electoral. Una altra de les claus és la força amb què Vox irromprà a la cambra baixa i, per tant, com queda repartit el vot de la dreta i si obtenen majoria.
