En les últimes setmanes, una sèrie de mitjans internacionals i figures públiques de gran influència han decidit abandonar la plataforma X, argumentant que aquesta xarxa social s’ha convertit en un espai de difusió de desinformació, odi i toxicitat, especialment després de l’adquisició per part de l’empresari Elon Musk.
La Vanguardia: “Una plataforma de desinformació”
El diari La Vanguardia ha estat el primer mitjà d’aquestes característiques a Espanya, en anunciar la serva retirada activa de X. En un comunicat publicat aquest dijous pel seu director, Jordi Juan, el rotatiu ha explicat que la decisió s’ha pres davant l’absència de moderació de continguts i la proliferació de discursos d’odi i teories de conspiració a la plataforma. “Des de l’arribada de Musk, X ha passat a ser una caixa de ressonància per a idees que atempten en contra els drets humans, com la misogínia, el racisme i l’odi a les minories ètiques”, ha assegurat Juan.
La Vanguardia, que compta amb més d’1,3 milions de seguidors a la plataforma, mantindrà, però, el seguiment de comptes i debats rellevants dins de la plataforma per tal de continuar informant els seus lectors sobre temes d’interès. No obstant això, deixarà de publicar contingut directament a X, ja que considera que l’ús de la plataforma contribueix al “creixement de contingut tòxic” que alimenta l’algoritme de la xarxa per guanyar diners mitjançant publicitat.
La Vanguardia, el diario en el que escribo desde hace más de veinte años, dejará de publicar en esta red social: pic.twitter.com/eUFXXQZWIk
— Jorge Carrión (@jorgecarrion21) November 14, 2024
The Guardian segueix el mateix camí
La decisió de La Vanguardia, es presenta un dia després que The Guardian, el gran mitjà britànic, també decidís cessar la seva activitat a X.
The Guardian, el qual es podria considerar un dels mitjans més importants d’Anglaterra, va argumentar que la xarxa social s’ha convertit en un “lloc ple de contingut pertorbador” que, en molts casos, inclou desinformació i discursos d’odi. Els responsables del mitjà van declarar que la influència de Musk sobre la plataforma, així com l’absència de moderació de continguts “han contribuït a la creació d’un espai on les teories de conspiració i els atacs ideològics prevalen sobre els valors democràtics”.
Amb més de 27 milions de seguidors a la plataforma, The Guardian havia estat un dels mitjans més actius a X, amb més de 80 comptes vinculats a la xarxa social. En la seva última comunicació, els responsables del diari van assenyalar que, tot i que X continua sent un canal de distribució d’informació important, els seus beneficis ja no superen els efectes negatius d’aquesta nova etapa sota la direcció de Musk.
Altres abandonaments importants
A més de La Vanguardia i The Guardian, altres institucions i mitjans han anunciat la seva retirada de X per motius similars. L’organització pública de mitjans de comunicació National Public Radio i la cadena de televisió pública PBS van abandonar la plataforma després que Musk etiquetés els seus comptes com a “medis afins a l’estat”.
En la mateixa línia, el Festival de Cinema de Berlín i altres entitats com el cos de policia del nord de Gal·les i el Royal National Orthopaedic Hospital del Regne Unit, entre molts altres organismes d’arreu, també han decidit deixar la xarxa per la proliferació de discursos d’odi i l’augment de comentaris abusius.
Els líders polítics catalans fugen de X
En l’àmbit polític, diversos alcaldes i personalitats catalanes, com Rubén Viñuales, Jaume Collboni o Ada Colau, també han decidit abandonar X.
L’últim a cessar la seva activitat a la plataforma va ser l’Alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, que va justificar la seva decisió pel que considera una creixent “toxicitat” a la plataforma, un espai que, segons ell, s’ha allunyat del seu origen com a eina per a la comunicació i el debat constructiu.
En el seu últim missatge a X, l’alcalde socialista va lamentar com la xarxa social ha evolucionat en els darrers anys. “Les notícies falses, l’atac immediat, irreflexiu i gratuït i la manca de veracitat han protagonitzat la deriva d’una xarxa social que ens va enamorar pel món que se’ns obria, però que no ha evolucionat com somniàvem”, va escriure Viñuales. A més, va manifestar que calia apostar per altres mitjans de comunicació social que garantissin una informació veraç i una comunicació efectiva.
Deixo X. I ho faig convençut que hem d’apostar per aquells mitjans de comunicació social que garanteixin la informació veraç i la comunicació efectiva, constructiva, aquella que serveix per anar endavant.
— Rubén Viñuales /♥️ (@rvinualestgn) October 12, 2024
A principis de setembre, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, també va anunciar que deixava la xarxa social per motius similars. Collboni va assenyalar que X s’havia convertit en un “pou de fake news, falsedats i intransigència” i va advertir que aquesta degradació “és una amenaça per a la democràcia”. El batlle barceloní va afegir que, malgrat perdre un espai de comunicació directe amb la ciutadania, continuaria utilitzant altres xarxes socials.
Avui dic adeu a X. Quan vaig unir-me’n, el 2008, Twitter era un espai obert on compartir informació i opinions. Ara, però, ha esdevingut un lloc ple d’odi, intolerància i mentides.
El nou propietari de la xarxa ha agreujat aquesta degradació. X s’ha convertit en un pou de ‘fake… pic.twitter.com/YI70J7V7II
— Jaume Collboni (@jaumecollboni) September 7, 2024
Abans de Collboni, l’exalcaldessa Ada Colau, líder dels Comuns, ja havia pres una decisió similar el 2021, argumentant que Twitter s’havia omplert de perfils falsos i anònims, molts d’ells creats amb finalitats malintencionades, com la difusió d’odi i desinformació.
El fenomen Musk
El canvi de propietari de Twitter, amb la compra per part de Musk, va ser una de les claus de la transformació de la plataforma. Des que Musk va prendre les regnes de la xarxa, ha desmantellat diversos mecanismes de moderació de continguts, la qual cosa ha agreujat la presència de discursos d’odi, desinformació i manipulació. La nova orientació de la plataforma, incloent-hi el canvi de nom a “X”, ha estat vista per molts com un pas en fals, especialment pel que fa a la qualitat de la informació i el respecte per la democràcia.
Si a aquest fet se li suma la recent victòria de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, i l’estreta vinculació d’Elon Musk al partit republicà, el resultat ha estat una onada de reflexió entre polítics, mitjans i usuaris, molts dels quals qüestionen la viabilitat de continuar utilitzant una xarxa social que sembla cada vegada més lluny de l’ideal d’un espai de debat constructiu i respectuós.
