Jose L. Ribera Castellà, nascut a Cabanabona el 1942, ha tingut una trajectòria laboral fascinant des de l’alta direcció d’una de les empreses més icòniques del món, The Gillette Company, fins a l’elaboració d’un corpus teòric sobre l’art de la guerra i l’estratègia que sembla que podria canviar la manera que tenim d’entendre el lideratge actualment.
Després de 35 anys en el món empresarial, incloent estades en llocs tan diversos com Sevilla, Boston, Madrid i Londres, Ribera es va retirar de la vida corporativa el 2002. Però lluny de tenir una jubilació tranquil·la, ha aprofitat la seva experiència per fundar algunes empreses i canalitzar el seu coneixement com a consultor i estrateg per aprofundir en els seus coneixements i així elaborar una trilogia sobre el pensament estratègic.
Jose L. Ribera Castellá es presenta com una figura innovadora en l’àmbit del pensament estratègic, ja que fusiona la seva experiència empresarial amb una visió profunda de l’estratègia militar. La seva trilogia, Formación del Pensamiento Estratégico, promet ser una contribució fonamental per a qualsevol persona interessada en el lideratge, els negocis i l’estratègia en un món cada cop més complex. Al capdavall, la seva obra ens recorda que la veritable estratègia és aquella que transcendeix el temps i l’espai, que es converteix en una eina poderosa tant per al líder empresarial com per al general en el camp de batalla.
Volíem conèixer el que fou alt executiu de The Gillette Company i ens vam citar amb ell a la cafeteria d’un luxós hotel andorrà. Menys seriós del que ens esperàvem, el consultor i estratega ens esperava a la barra de la cafeteria, per un moment, ens va semblar que rodàvem una escena d’una pel·lícula americana. Ens va atendre amb seriositat i rigor però entrellucàvem la simpatia, amabilitat i proximitat que alberga tot bon líder. I de seguida va anar al gra, l’estratègia és molt més que una simple planificació: “És l’art de preveure el resultat d’iniciatives i planificar les accions per assolir objectius importants que altres ens disputen o se’ns resisteixen”, assegurava.
Per a ell, la clau de qualsevol estratègia rau en la seva capacitat per traduir idees en accions concretes, eficients i efectives, sempre amb l’objectiu de resoldre conflictes de la manera més econòmica possible.
L’estratègia com a pilar del lideratge. Aquest seria un dels destacats de la conversa, ja que un dels punts clau del seu pensament és la relació indissociable entre aquests dos conceptes. Un líder només pot ser eficient si domina l’art de l’estratègia. Ras i curt: “El líder actua mitjançant l’estratègia, ja que és l’essència de la seva actuació”. Per Ribera, liderar no només és tenir una visió clara dels objectius, sinó també tenir la capacitat de comunicar-la i d’inspirar l’equip a seguir-la amb determinació i compromís.
A més, el bon líder “ha de tenir una visió d’on vol arribar, i aquesta visió l’ha de traduir en un pla factible que comuniqui als seus seguidors”, explicava amb contundència. La comunicació, per tant, es converteix en una eina fonamental per assegurar l’èxit del líder, imprescindible per involucrar i motivar l’equip en l’assoliment dels objectius.
Les onze lleis universals de l’estratègia
El cafè que teníem sobre la taula es va acabar, però la conversa continuava i el clímax del seu relat va arribar quan ens va parlar de les onze lleis universals de l’estratègia que, a més, segons Ribera, es poden aplicar a qualsevol context, sigui en l’àmbit militar, empresarial o polític. Aquestes lleis, afirma Ribera, han estat presents des dels temps de Sun Tzu fins als nostres dies, i si les apliquem bé, són infal·libes: “Si la teva estratègia es basa en aquestes lleis, tindràs èxit; si les vulneres, fracassaràs”.
Precisament, aquesta idea s’exemplifica en el segon llibre de la trilogia, en què l’autor analitza 24 episodis històrics, des de les campanyes d’Alexandre el Gran fins a la Guerra del Golf, per demostrar la universalitat i la permanència d’aquestes lleis. Ribera subratlla que l’estudi de la història militar és essencial per entendre com s’apliquen aquestes lleis en qualsevol situació estratègica.
Tampoc podem passar per alt la reflexió sobre els nous reptes del segle XXI. L’autor considera que, tot i que les lleis de l’estratègia es mantenen inalterables, el context ha canviat radicalment. En aquest sentit, assenyala els mass media, la postveritat, les fake news i la ciberseguretat com els nous escenaris del conflicte. També destaca la importància creixent de l’estratègia asimètrica, una tàctica utilitzada per actors menors, com startups o moviments socials que volen enfrontar-se als gegants consolidats.
En demanar-li per la seva experiència com a consultor de grans empreses, Ribera afirma que les lleis de l’estratègia s’apliquen tant en grans corporacions com en petites empreses locals de la mateixa manera: “Pilotar un jumbo és diferent de pilotar un Cessna, però els principis essencials són els mateixos“, comenta.
Ara bé, si una cosa destaca de la seva trilogia és un dels grans objectius que persegueix Ribera: ajudar a formar joves líders i dotar-los d’eines per desenvolupar el seu pensament estratègic. Per Ribera, aquest pensament és una habilitat que es forma i es desenvolupa amb el temps, a través de l’estudi, l’observació i la pràctica. “L’estratègia ha de convertir-se en una segona naturalesa per al líder”, assegura, i afegeix que aquesta capacitat de pensar i d’actuar estratègicament només s’assoleix amb dedicació i experiència.
Per aquest motiu, no ha estat un, ni dos, sinó que Ribera ha escrit tres llibres per transmetre la seva visió de l’estratègia. El primer llibre presenta la seva tesi, el segon en demostra la universalitat i la inexorabilitat a través d’una anàlisi històrica i el tercer aplica aquest pensament als desafiaments específics del segle XXI.
Amb aquesta trilogia, Jose L. Ribera pretén deixar un llegat que serveixi de guia per a les noves generacions de líders. Segons ell, l’estudi de l’estratègia no té fi, ja que és un procés de perfeccionament continu. “Mai arribarem a la perfecció, però en el camí enriquirem el nostre coneixement i farem de l’estratègia una segona naturalesa”, conclou.
Després d’una trobada interessant i enriquidora tocava acomiadar-se. Déu-n’hi-do com havia donat de si la conversa, després d’escoltar la tesi de Jose L. Ribera una cosa teníem clara, entendre “l’art de l’estratègia, tal com ho concep l’autor, és avui més necessari que mai per afrontar els reptes actuals.
