L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes s’ha adherit al Decàleg per garantir l’empadronament, impulsat des del departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, que busca unificar procediments i criteris a tots els municipis en la gestió d’aquest tràmit, garantir així l’obligació i el dret dels veïns i veïnes a empadronar-se al municipi on viuen la major part del temps i, al mateix temps, ajudar els ajuntaments a obtenir una radiografia real i actualitzada de la seva població. El document s’ha treballat conjuntament amb el món local amb el qual es pretén crear un marc d’actuació comú i evitar així tant l’exclusió jurídica de veïnes i veïnes com els greuges entre els municipis.
L’empadronament en el lloc de residència és un dret i una obligació de totes les persones que viuen en un municipi, i alhora és la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut. A més, és una eina de planificació imprescindible permet que el consistori pugui conèixer el nombre real de persones que viuen al municipi i als quals tenen l’obligació d’atendre des dels diferents serveis que presten.
Les 10 mesures que s’inclouen en el decàleg són les següents:
- En general, cal resoldre les sol·licituds de padró amb celeritat i sempre abans de tres mesos, sempre que les peticions compleixin amb els requisits de la norma padronal (presentació dels documents que acreditin la identitat i la residència en el municipi).
- Notificar a la persona interessada la denegació del padró, quan sigui procedent, amb una argumentació motivada basada exclusivament en la normativa sobre el padró.
- Empadronar les persones que visquin de forma irregular en un habitatge, amb la comprovació prèvia in situ de la residència efectiva o qualsevol altre sistema que en garanteixi la comprovació.
- Acceptar les autoritzacions escrites de la direcció d’establiments residencials col·lectius com ara hostals o albergs o algun altre document acreditatiu que s’hi està residint per a les sol·licituds d’empadronament.
- Acceptar els infrahabitatges com ara barraques, caravanes, coves, etc. com a domicilis vàlids a efectes del padró, sempre que siguin fixos. Aquesta situació es podrà acreditar amb una visita in situ.
- Possibilitat d’empadronar en una adreça alternativa, que pot ser la del mateix ajuntament o la de qualsevol altra dependència municipal, mitjançant un informe de coneixement de residència, en casos d’infrahabitatges i persones sense domicili.
- En el cas de persones en situació de sensellarisme o sense domicili fix, elaborar des dels serveis socials municipals la valoració corresponent sobre la residència habitual efectiva al municipi, indicant-hi l’adreça que ha de figurar en la inscripció padronal, que pot ser la del mateix ajuntament, la de l’alberg municipal, la del lloc concret de pernoctació o una altra.
- Fer prevaler el deure d’empadronament quan les persones no puguin acreditar un títol de propietat o lloguer, com en el cas del relloguer no regularitzat, i fer les comprovacions necessàries per garantir-ho.
- En cas que ho sol·licitin, traslladar a altres administracions la informació obtinguda en la tramitació del padró, únicament en els casos previstos en l’article 16.3 de la Llei 7/1985, tot respectant la normativa actual de protecció de dades.
- No dispensar un tracte diferenciat en la gestió del padró en funció de l’origen, la nacionalitat o qualsevol altra situació personal, llevat dels casos que determina l’Institut Nacional d’Estadística (INE), com per exemple les persones procedents de conflictes bèl·lics.
El padró, un deure garantit en la legislació des de l’any 1985
Garantir el dret a l’empadronament és una obligació de les administracions públiques. L’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, així com l’article 39 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, estableixen l’obligació de l’empadronament al municipi de residència habitual de totes les persones que viuen a Catalunya: “Tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al Padró del municipi en el qual resideixi habitualment”.
És, per tant, un deure de l’Administració local garantir-ne i facilitar-ne la tramitació. Més encara si tenim en compte que la inscripció al padró genera el reconeixement de drets bàsics de les persones, com ara l’accés a l’educació i a la salut o la regularització administrativa en el cas de les persones migrades.
