El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat un nou acord amb els agents socials per una nova regulació de la jubilació parcial i de la jubilació activa, millorar la compatibilitat de feina i pensió i regular-la per a les professions de risc.
En una compareixença de balanç anual aquest dimecres a la Moncloa, Sánchez ha subratllat que és el quart acord assolit en aquesta matèria amb els sindicats CCOO i UGT i les patronals CEOE i CEPYME, que ara mateix estan ratificant en els seus òrgans interns. “Són 21 acords aconseguits des que presideixo l’executiu. On abans hi havia contrareformes injustes, ara hi ha avenços socials per a milions i milions de treballadors i pensionistes”, s’ha felicitat.
En primer lloc, segons ha explicat Pedro Sánchez, l’acord assolit vol “millorar la compatibilitat de la pensió amb el treball, garantint el trànsit cap a una jubilació flexible i adaptada a cada persona”. Amb aquestes mesures, es busca una sortida del mercat laboral més progressiva i flexible, com passa en altres països.
Pel que fa a la jubilació activa, s’elimina el requisit de tenir una carrera de cotització completa. I sobre la jubilació parcial, s’amplia de dos a tres anys (a partir dels 62) la possibilitat d’avançar la jubilació parcial general, amb límits en la reducció de jornada. També es prorroga fins al 2029 la regulació especial per a la jubilació parcial dels treballadors de la indústria manufacturera.
D’altra banda, l’acord té per objectiu regular l’accés a la jubilació de les professions perilloses i exposades a molts riscos. Concretament, s’ha avançat en el procediment per establir coeficients reductors de l’edat de jubilació per a aquestes professions. Algunes d’aquestes circumstàncies objectives són la incidència, persistència i duració els processos de baixa mèdica, i les declaracions d’incapacitats permanents i defuncions.
Finalment, el pacte també inclou millores en les condicions d’accés a la jubilació per als treballadors fixos discontinus recuperant el coeficient multiplicador d’1,5 que s’aplicava a l’hora de calcular el període de carència per accedir a la pensió de jubilació, incapacitat permanent i mort i supervivència.
