Les aplicacions per demanar taxis a través dels telèfons mòbils intel·ligents han proliferat durant els darrers anys, especialment a les grans ciutats com Barcelona.
Els noms d’apps com myTaxi, Hailo, TaxiClick, JoinUp, Taximes, Pidetaxi o NTaxi s’han popularitzat entre els usuaris del sector, a jutjar pels milers de ressenyes que registren a les botigues online més populars, com App Store o Google Play. El sector del taxi defensa que això és una mostra de la modernització i especialització del negoci, ja que les aplicacions per a ‘smartphone’ ofereixen serveis addicionals com temps d’espera gratuït, previsió del preu i del temps aproximat de la carrera, accés a l’historial de viatges, sol·licitar vehicles ecològics i, fins i tot, compartir el trajecte amb un altre usuari.
Tanmateix, la tecnologia també ha permès l’entrada al mercat de serveis que poden competir amb el taxi tradicional, com els vehicles amb xofer amb llicència VTC que ofereix Cabify. A banda, el sector del taxi recela de la implantació del gegant de la mobilitat Uber, que de moment no pot operar a l’estat espanyol, però que ja dóna servei a unes 500 ciutats a nivell mundial i s’ha convertit en el blanc de les crítiques dels taxistes, com es va veure en la vaga i la manifestació del darrer 16 de març a Barcelona.
El sector del taxi argumenta que l’aparició i l’èxit d’aplicacions per a telèfon mòbil són una demostració de la capacitat d’adaptació d’aquest negoci a les noves tecnologies. De fet, a Barcelona s’ha constituït l’Associació Smart Taxi (AST), integrada per professionals del taxi, que vol “promoure l’ús de solucions tecnològiques innovadores en el sector”, tant per a clients particulars com per a empreses, així com “denunciar la mala praxi de terceres empreses, que vagin en contra del servei del taxi”. En aquest sentit, l’AST és copropietària, juntament amb Proconsi, de l’aplicació NTaxi.
Uber i Cabify esperen noves llicències VTC
Les noves aplicacions com Cabify, que operen amb cotxes amb xofer a través de llicències VTC, defensen la legalitat de la seva activitat i que és un servei alternatiu al del taxi, ja que els serveis s’han de contractar a través de l’app i no es poden aturar els vehicles alçant una mà al carrer, com passa amb els taxis convencionals, entre d’altres diferències. Cabify preveu passar de 50 vehicles quan es va estrenar el desembre de 2016 a la capital catalana als 500 a finals de 2017. Per seguir creixent, la companyia espera que la justícia desbloquegi finalment la concessió d’unes 3.500 llicències VTC a tot Catalunya durant aquest any.
Uber també es manté a l’espera. Fonts de la companyia han declarat que “amb un nombre tan escàs de llicències com l’actual, no podríem complir amb els nostres estàndards de temps d’espera i de disponibilitat a Barcelona. És a dir, si no podem oferir un servei excel·lent, preferim no operar en una ciutat”. Els responsables de la firma lamenten que actualment les “restriccions” de la llei de transport estatal “provoquen que hi hagi un nombre molt reduït de llicències VTC” i afirmen que mantenen contacte amb les administracions catalanes per transmetre quin és el seu projecte empresarial.
La companyia californiana espera poder operar a Barcelona amb un model de negoci basat en els vehicles amb llicència VTC i lamenta que la capital catalana sigui “l’única gran ciutat europea sense els serveis de Uber”. Un portaveu d’Uber estima que “només l’any passat més d’un milió de persones van obrir, sense èxit, aquesta app a Barcelona. La paradoxa es fa especialment evidentment durant el MWC, on cada any milers d’assistents manifesten el seu estupor quan aterren a l’aeroport del Prat i veuen que l’app que fan servir per moure’s en més de 500 ciutats del món no funciona a Barcelona”.
