El Departament d’Acció Climàtica està aplicant un tractament d’emergència a una boixeda singular d’alt valor natural que està afectada per la plaga de l’eruga del boix. El conjunt de boixos, que fan més de 12 metres d’alçada, estan situats en un enclavament entre el Berguedà i el Solsonès i, en una visita de treball, els tècnics van detectar-hi erugues que ja començaven a menjar-se les fulles. La directora d’Ecosistemes Forestals, Anna Sanitjas, destaca que aquesta és una de les actuacions de “cirurgia” que estan fent en boscos singulars, ja que “un tractament generalitzat seria inviable”. La papallona del boix ja és present a 192 municipis de 24 comarques. A Catalunya ja ha afectat a unes 180.000 hectàrees, el 33% del total de boixos.
L’eruga del boix és una espècie exòtica invasora que està provocant la mortalitat de moltes hectàrees de boixedes de Catalunya. Va arribar des de l’Àsia l’any 2014 i, des d’aleshores, s’ha estès a 192 municipis de 24 comarques. Una de les zones on aquest any està tenint especial incidència és al Berguedà i Solsonès. Precisament, tècnics del Departament van detectar la setmana passada una invasió d’erugues en una boixeda singular situada a la finca de Valielles, un territori que forma part del terme municipal de Montjamor (Berguedà), però que està envoltat pel Solsonès.
Es tracta d’un bosc que ocupa una superfície d’una hectàrea i que està poblada de boixos de grans dimensions que poden arribar als 12 metres d’alçada. Tot i ser una finca privada, el Departament d’Acció Climàtica hi està fent un seguiment especial des de l’any 2019 amb trampes de feromones. Després de detectar-hi una elevada quantitat d’erugues en el primer estadi de desenvolupament han decidit actuar-hi amb un tractament biològic per frenar la seva expansió i evitar que mati els arbres. El tractament que s’hi ha aplicat aquesta setmana s’haurà de repetir al setembre o a l’octubre per disminuir la pressió de les papallones en la segona volada.
Actuacions de “cirurgia”
La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Anna Sanitjas, explica que aquest és un exemple de tractament de “cirurgia” que estan duent a terme per poder salvar boixedes singulars o exemplars de boixos catalogats com a monumentals -com el boix del Montseny-. Segons Sanitjas, un tractament a gran escala és “inviable” degut a la gran extensió de superfície forestal amb presència de boix a Catalunya.
Amb tot, Sanitjas explica que estan fent diversos estudis d’investigació per veure quins són els millors mètodes per lluitar contra aquesta plaga, ja siguin predadors naturals o la lluita biològica. Per això, el Departament no descarta que en un futur puguin tenir una “eina prou eficaç” per poder salvar els boixos de Catalunya. “Un cas d’èxit és el tractament que fem amb la plaga de processionària, i el nostre objectiu és trobar un tractament generalitzat que ens aporti bons resultats amb el boix”, exposa la directora general.
Baixa el ritme d’expansió de la plaga
Les dades de la xarxa de vigilància i seguiment de la papallona del boix a Catalunya revelen que en algunes comarques s’ha estancat l’expansió de la plaga i els boixos comencen a recuperar-se. Sanitjas ho atribueix al fet que la papallona del boix “necessita certa humitat en el temps i un rang de temperatures no gaire ampli, just el contrari del que passa ara mateix”. “En aquest cas, el canvi climàtic ens va a favor”, resumeix.
Segons les dades recollides durant el 2022, les comarques amb una superfície més afectada són Osona, el Ripollès, la Garrotxa i el Berguedà. També s’ha observat un avançament de la plaga a la comarca del Solsonès, mentre que a l’Anoia, la Segarra, l’Alt Penedès i el Garraf s’ha reduït el grau d’afectació. Finalment, a la Terra Alta han aparegut les primeres afectacions d’aquesta espècie invasora. De fet, es calcula que la plaga acabarà arribant a totes les zones de Catalunya amb presència de boixos.
“Si no actuem estem abocant els boscos a l’incendi o al col·lapse”
Sanitjas ha lamentat que el canvi climàtic està posant els boscos “contra les cordes” i creu que si no se’ls ajuda “els estem abocant a l’incendi o al col·lapse”. “Els ecosistemes estan en desequilibri i com a societat tenim la responsabilitat d’ajudar a tenir opcions de futur”, ha reflexionat la directora general, tot afegint que una de les millors eines que hi ha és la prevenció. “Les persones que estan fortes i valentes agafen menys refredats, doncs els boscos també han de ser forts i valents, i aquí tenim una tasca des del Departament que és l’impuls de la gestió forestal”, ha exposat. “Durant anys hem donat l’esquena als boscos i hem abandonat el món rural. O destinem esforços a millorar, conservar i aprofitar aquests boscos o no tindran opcions de futur”, ha conclòs.
