El desenvolupament econòmic i social d’un territori va lligat a les comunicacions, i actualment també a les telecomunicacions. Els ports, els trens, els rius navegables i les carreteres han representat sempre una font de desenvolupament per als pobles i ciutats que hi han estat connectats. Les excepcions serien les autopistes i trens d’alta velocitat que travessen territoris sense ajudar en res al seu desenvolupament per la manca de parades.
Històricament, al nostre país la xarxa de camins romans va permetre néixer i desenvolupar ciutats i per extensió els territoris. El pas de l’economia de subsistència a l’economia d’intercanvi i comerç permetia que els territoris es poguessin especialitzar a produir i/o transformar els productes que les societats necessitaven.
A Catalunya, si ens remuntem a La Mancomunitat, ja el 1914 es proposava recuperar autogovern per a poder fer que cada poble tingués escola, biblioteca, telèfon i carretera d’accés. Malgrat l’evolució del darrer segle i els darrers anys amb un pes cada cop més gran de les noves tecnologies, cal no oblidar que tot ha de ser transportat amunt i avall. Les matèries primeres, els productes semielaborats i els productes acabats. Per tant, segueix essent prioritari per un territori determinat la connexió amb la xarxa de vies de comunicació per a poder generar riquesa i permetre que la gent visqui i treballi al seu territori.
Evidentment, les vies de comunicació han millorat molt en les darreres dècades a Catalunya en general i a la nostra de zona de Ponent en particular. Però hi ha hagut greuges comparatius com per exemple el canvi de traçat de l’eix transversal que a finals dels anys 70 havia de passar de Calaf fins a Balaguer passant per Agramunt. Aquesta solució tenia el suport no només de les poblacions per on passava i de la seva àrea d’influència, sinó també del Pirineu, des del Solsonès i els Pallars fins a l’Alt Urgell. L’any 1983 es van discutir al Ple de Balaguer les al·legacions a presentar contra la decisió de connectar directament de Calaf a Cervera. És molt interessant seguir aquells raonaments i poder-ne treure lliçons per avui en dia.
Actualment, les connexions viàries s’han demostrat tant o més importants que durant la història. Quin canvi tan espectacular en l’àmbit econòmic i social ha representat l’eix transversal per comunicar Girona, Vic, Manresa i el Ponent català. O quin ha estat el desenvolupament industrial de l’eix de l’A2.
Per això, i amb tanta vehemència, Jordi Ignasi Vidal creu que tenen el dret a estar ben connectats, reclama l’autovia C13 de Balaguer a Lleida. I ho fan els representants polítics de Ponent, amb el suport de les organitzacions empresarials i sindicals, així també amb el suport d’altres territoris als quals aquesta mesura també els afavoriria.
Segons Vidal ”No podem deixar passar aquesta oportunitat de defensar el nostre dret a un desenvolupament en igualtat de condicions amb el d’altres zones del país.”
