Una colla de propietaris i veïns dels edificis colindants al futur Eix Cívic, del barri de la Salut de Salou, van irrompre a la seu del Patronat de Turisme amb pancartes, xiulets i crits contra l’alcalde, mentre se celebrava el tradicional pregó de les Nits Daurades, que dóna inici a una festa estiuenca de benvinguda i acollida, que els salouencs i les salouenques ofereixen als visitants.
Molts dels presents a l’acte varen comentar amb raó que era un “numeret” innecesari i inoportú si del que es tractava era expressar la seva opinió en contra de la proposta de l’Eix Cívic. Sabent, com sabem tots, que l’alcalde del municipi, Pere Granados, ja havia creat una taula de treball i de diàleg justament amb aquells mateixos que van intentar rebentar l’esmentat acte institucional, per tal de posar damunt la taula idees i propostes alternatives que modificarien la proposta inicial. Per tant, incomprensible i de molt mal cap, atiar la via del boicot quan resta oberta la via de la proposta.
Però el que va deixar estupefacte a tothom aquell vespre va ser quan, de sobte, els regidors de l’oposició encapçalats pels seus portaveus, els senyors Pere Lluís Huguet de C’s, Marçal Curto d’ERC i Mario García del PP, trencant les més elementals normes d’educació i de respecte cap als assistents (institucions de fora vila i gran part del teixit associatiu i empresarial del poble); i amb total menyspreu a la solemnitat de l’acte, s’aixequen i l’abandonen per sospresa. I sorprenentment també s’afegeixen a la cridoria i la rebequeria encapçalada pel president de l’Associació de Veïns del barri de la Salut, Rafel Querol, que fa uns anys, recordem, es va presentar a les municipals per ICV.
Però el que va deixar més atònit és l’excusa donada per l’acostumada convergència dels tres partits de l’oposició, sobre la seva participació a la “bronca” montada, perquè res té a veure amb la consigna de la protesta. Per tant, dona igual quina moguda hi hagi, si aquesta serveix per treure el cap a “río revuelto”, i fer-se notar pensant treure’n algun més que dubtós rèdit polític.
Aquell vespre va quedar clar que qui perd les formes, qui converteix la lliure expressió en una “esbroncada” fora de context, perd tota la raó. També, un cop més, els ciutadans lamentem veure com alguns polítics utilitzen el que sigui per enlairar-se com falsos defensors de causes mal canalitzades com és el cas. Però malgrat tot, en podem extreure alguna cosa positiva dels fets? Doncs senzillament que, va quedar demostrat, que a Salou, el “seny” va quedar pel damunt de la “rauxa”; i que tothom va quedar ben retratat.
