El Museu de les Terres de l’Ebre ho t茅 ja tot a punt per obrir portes aquest dijous, despr茅s de romandre m茅s de dos mesos tancat per la crisi del coronavirus. Ho far脿 despr茅s d’haver introdu茂t importants modificacions dels protocols i limitacions. Els visitants s’hauran de posar la mascareta i rentar les mans en el moment d’entrar; no podran haver m茅s de deu persones de forma simult脿nia en cadascuna de les tres sales d’exposici贸; i el recorregut s’haur脿 de fer respectant les dist脿ncies i amb un recorregut marcat de sentit 煤nic, sense poder fer marxa enrere. Malgrat tot aix貌, el director del museu, 脌lex Farn贸s, creu que les limitacions imposades per la pand猫mia s贸n una bona oportunitat perqu猫 els centres prioritzin un servei de qualitat.
Si b茅 durant bona part de temps de confinament plantilla ha estat teletreballant traduint textos d’exposicions a idiomes o recuperar continguts de bases de dades per difondre en els propis espais virtuals, durant els 煤ltims dies l’activitat ha tornat a l’equipament durant els 煤ltims dies. La revisi贸 dels protocols de seguretat i d’atenci贸 al p煤blic per adaptar-se a la nova situaci贸 canviar脿 sensiblement la forma de visitar el museu. I aix貌 ha obligat a introduir canvis i formar la plantilla.
El personal del centre muse铆stic de refer猫ncia al territori ha treballat aquesta setmana en la senyalitzaci贸 del nou circuit de visita que hauran de seguit tots els visitants un cop s’hagin posat la mascareta i rentat les mans amb gel hidroalc貌lic. Aix铆, uns discos rojos enganxats al terra recorden que cal deixar una dist脿ncia interpersonal m铆nima de dos metres. Tamb茅 en la neteja a fons del fons patrimonial que es resguarda darrere de les vitrines, per a major seguretat de tots.
“Hem dissenyat circuits per les sales d’exposici贸 on es preveu el distanciament i el sentit 煤nic de la marxa: no es podr脿 girar cua”, aclareix Farn贸s. Per materialitzar-ho, ha estat necessari tamb茅 obrir una nova porta que dona al vest铆bul principal, una mesura que ja havia previst la revisi贸 del pla d’emerg猫ncies. Aix貌 permetr脿 sortir directament un cop s’hagi finalitza la visita sense haver de tornar al punt d’entrada.
El museu mantindr脿 obertes les tres sales: les dos dedicades a les exposicions permanents 鈥搇a d’arqueologia i Ebre, cam铆 d’aigua- aix铆 com la destinada a mostres temporals. En cadascuna d’elles no es permetr脿 un aforament de m茅s de deu persones de forma simult脿nia -30 per a tots els espais-. Una xifra per sota del 30% recomanat per les autoritats sanit脿ries. “Significa una limitaci贸: els 煤nics grups que poden entrar s贸n les unitats familiars, per貌 no poden venir colles d’amics, escoles o grups de turistes”, admet Farn贸s. De moment, i a l’espera que les futures fases del desconfinament ho permetin, es mantindran tancats serveis com l’estudi de col路leccions, les activitats temporals o la consulta de la mediateca.
Exposici贸 sobre cartellisme antifexista
El tancament for莽at per la crisi del coronavirus, tamb茅 ha obligat a reprogramar les dates de l’exposici贸 temporal ‘El llapis, arma de guerra antifeixista. 1936-1939’, que havia obert el passat mes de febrer i havia de tancar el passat 19 d’abril. Es tracta d’una mostra amb m茅s de 30 cartells originals, esbossos, postals i material relacionat amb l’activitat del cartellisme durant la Guerra Civil espanyol, procedents del fons del col路leccionista senienc Julio Allepuz, que ara es podr脿 veure fins el pr貌xim 30 de juny.
“Obrirem amb voluntat de donar optimisme i un servei que ajuda a cohesionar la poblaci贸, l’arrelament, a refor莽ar la igualtat, el creixement personal individual i el de les comunitats”, ha reivindicat Farn贸s, tot emfasitzant la necessitat de continuar i mantenir viva, especialment en aquests temps de confinament, la tasca dels museus a l’hora de mantenir i projectar el patrimoni en espais reconeguts com a “saludables i segurs”.
De fet, creu que les limitacions d’acc茅s i la necessitat de distanciament dels visitants que imposen aquestes primeres fases del desconfinament pel cornonavirus hauria de fer reflexionar els responsables d’aquests centres sobre la necessitat d’abordar una “nova etapa”. “Els museus territorials i comunitaris fa molt que treballem no nom茅s pensant en els visitants, en grans aflu猫ncies i les cues que poden formar les exposicions temporals, sin贸 en el servei de qualitat i proximitat que oferim a les nostres comunitats, col路lectius interessats o persones n general. 脡s una oportunitat per pensar en la qualitat dels serveis i no tant en la qualitat”, reflexiona Farn贸s.